Conceptes Filosòfics d'Aristòtil i Descartes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,31 KB
ARISTÒTIL
L’hilemorfisme
Tota substància és un compost de matèria i forma. En tot individu concret (ex. Taula) es poden distingir la matèria de la qual està format (fusta) i l’essència o forma, allò que el fa ser el que és, en aquest cas una taula i no una cadira o una cullera, etc...
En altres paraules, en els individus concrets, en les substàncies s’hi poden trobar dues dimensions. D’una banda, la matèria, component físic, i de l’altra, la forma, conjunt de qualitats específiques d’una cosa que fan que sigui allò que és.
En la realitat matèria i forma constitueixen un compost inseparable.
Potència i acte
Potència (arbre): Capacitat que posseeix una matèria d’una substància d’assumir o rebre una forma diferent de la que té.
Acte (llavor): És la realitat actual de qualsevol substància i és la forma particular que ha rebut la matèria.
No esser relatiu: Una llavor avui no és un arbre però pot arribar a ser-ho.
No esser absolut: Una llavor mai arribarà a ser, per exemple un cavall.
Les quatre causes
Tot allò que és necessari per a què es produeixi un fenomen és una causa: Posem d'exemple una escultura.
- Causa material (El marbre de què està feta)
- Causa formal (La idea amb què ha treballat l’artista)
- Causa eficient (l’artista que l’ha feta)
- Causa final (objectiu de l’artista al fer-la)
La teologia diu que tot en la natura tendeix a un fi: millorar i perfeccionar-se, actualitzant les seves potències (ex. Riu natural > per poder regar).
DESCARTES
El mètode
La ciència té un mètode que li permet la seguretat en el coneixement, però a la filosofia li falta un mètode adequat. Descartes introdueix el mètode matemàtic en la filosofia, per dotar la raó humana d’un criteri de debò definitiu i inapel·lable. Descartes estableix les quatre regles fonamentals del seu mètode: La de l’evidència, la de l’anàlisi, la de la síntesi i la de l’enumeració.
El dubte i la primera veritat
El seu famós dubte universal i metòdic, es fonamenta en les raons següents:
- La incertesa de les dades sensorials.
- Els errors de raonament.
- La dificultat per a distingir el somni de la vigília.
- La hipòtesi del geni maligne.
Les tres substàncies
El jo pensant, ja hem vist que el jo pensa idees diferents. Ara bé, en què consisteixen exactament aquestes idees? Descartes les estudia i classifica, i les ordena en aquest tipus:
- Adventícies o adquirides: Són les idees que provenen de fora, de l’experiència sensible, de l’ensenyament…
- Factícies o artificials: Són les idees que inventem o fabriquem arbitràriament nosaltres mateixos.
- Innates o naturals: Són les idees que no procedeixen de la percepció dels objectes exteriors ni han estat construïdes per nosaltres, sinó que emergeixen de la pròpia facultat de pensar.
Déu substància perfecta i infinita
Descartes considera que el jo pensant no és perfecte, i que el mateix dubte metòdic s’ha establert per corregir-ne els errors, il·lusions i imprecisions.