Conceptes i Evolució de la Demografia a Catalunya i Espanya

Conceptes Fonamentals de la Demografia

Creixement natural o vegetatiu: és la diferència entre naixements i defuncions.

• Positiu: neix més gent de la que mor.
• Negatiu: mor més gent de la que neix (cas d’Espanya actualment).

Saldo migratori: diferència entre persones que arriben (immigrants) i persones que marxen (emigrants).

Creixement real: evolució total de la població tenint en compte el creixement natural i les migracions. A Espanya i Catalunya és sovint positiu gràcies a la immigració, tot i que el creixement natural és negatiu.

Fecunditat: nombre mitjà de fills per dona. Si és inferior a 2,1, no hi ha relleu generacional.

Factors que condicionen la natalitat

• Econòmics: la incorporació de la dona al món laboral tendeix a reduir la natalitat.
• Polítics: les polítiques públiques poden fomentar o no els naixements.
• Culturals: influeixen en l’edat de matrimoni i de tenir fills.
• Religiosos: sovint afavoreixen actituds natalistes.
• Biològics: composició per edats i sexes de la població i estat de salut.

Factors que condicionen la mortalitat

• Guerres i epidèmies.
• Condicions sanitàries.
• Malalties endèmiques.
• Recursos alimentaris i fams.

Anàlisi de la Natalitat i la Mortalitat

Quan la natalitat és alta

Causes:

• Absència de planificació familiar.
• Tradició cultural i creences religioses.
• Necessitats socials (tenir fills per cuidar els pares).
• Alta mortalitat infantil.
• Manca de llibertat per decidir.

Conseqüències:

• Sobrepoblació.
• Manca de recursos.
• Desigualtat social.

Quan la natalitat és baixa

Causes:

• Planificació familiar i llibertat d’elecció.
• Baixa mortalitat infantil.
• Retard de l’edat de la maternitat.
• Situació econòmica i social.

Conseqüències:

• Envelliment de la població.
• Descens de la natalitat.
• Risc per al benestar social (pensions, serveis).

Quan la mortalitat és alta

Causes:

• Manca de recursos mèdics i sanitaris.
• Manca d’aliments.
• Condicions de vida dures.

Conseqüències:

• Alta mortalitat infantil.
• Baixa esperança de vida.
• Alta natalitat (com a resposta social).
• Disminució de la població.

Quan la mortalitat és baixa

Causes:

• Bons serveis sanitaris i mèdics.
• Disponibilitat d’aliments (quantitat i qualitat).
• Bones condicions de vida.
• Evolució tecnològica.

Conseqüències:

• Baixa mortalitat infantil.
• Alta esperança de vida.
• Descens de la natalitat.
• Augment de la població.

Estudi de Casos i Evolució Històrica

1) Causes del comportament de la natalitat, la mortalitat i el saldo migratori (colors rars)

Al gràfic s’observa un descens general dels naixements al llarg de la dècada, més marcat a partir de 2018–2020, explicat per la baixa fecunditat, el retard de la maternitat per motius laborals i d’habitatge, la precarietat econòmica i el context de crisi i pandèmia, que ha frenat projectes familiars. La mortalitat es manté relativament estable fins al 2019, però el 2020 es produeix un augment molt notable a causa de l’impacte de la COVID-19, mentre que l’envelliment de la població contribueix a una mortalitat estructuralment més elevada. Pel que fa al saldo migratori, és positiu la major part del període gràcies a l’atracció de població en edat laboral cap a Sabadell, amb una caiguda puntual el 2020 per les restriccions de mobilitat i una recuperació posterior amb la normalització dels fluxos.

2) Conseqüències demogràfiques i socioeconòmiques

La baixa natalitat afavoreix l’envelliment de la població, redueix el relleu generacional i, a llarg termini, pot disminuir la població activa i augmentar la pressió sobre el sistema de pensions i els serveis socials. L’augment puntual de la mortalitat el 2020 provoca una disminució temporal de la població i accentua l’envelliment relatiu, amb un impacte social i sanitari notable. El saldo migratori positiu compensa parcialment el creixement natural negatiu, contribueix a un cert rejoveniment de l’estructura per edats, impulsa el creixement de la població total i afavoreix el dinamisme econòmic i la diversificació social i cultural.

1) Evolució de la taxa de creixement natural i causes (dues línies)

La taxa de creixement natural a Catalunya és baixa durant els anys noranta, augmenta clarament a finals dels noranta i primers anys 2000, i torna a disminuir de manera notable a partir de 2008 fins a esdevenir molt baixa o negativa al voltant de 2012–2014. Posteriorment es manté en valors baixos. Aquest comportament s’explica, d’una banda, per l’augment puntual de la natalitat a inicis dels 2000, vinculat a l’entrada en edat fèrtil de la generació del baby boom i a l’arribada d’immigració jove, i, de l’altra, pel descens posterior de la fecunditat, el retard de la maternitat, la crisi econòmica de 2008 i l’envelliment progressiu de la població, que redueixen els naixements i incrementen relativament les defuncions.

2) Evolució de la taxa de creixement real i causes

La taxa de creixement real mostra un fort augment entre finals dels noranta i 2007, impulsat sobretot per un saldo migratori molt positiu. A partir de la crisi econòmica de 2008 es produeix una forta caiguda del creixement real, amb valors negatius al voltant de 2012–2014, a causa de la reducció de la immigració i l’augment de l’emigració. En els anys posteriors hi ha una recuperació moderada del creixement real, vinculada a la represa parcial dels fluxos migratoris, tot i que sense assolir els nivells del període d’expansió anterior.

3) Tendències de la fecunditat i causes socioeconòmiques

Les dades de la taula mostren un descens progressiu de la fecunditat entre 2014 i 2018 i un retard de l’edat de la maternitat, tant en el conjunt de naixements com en el primer fill. Aquesta tendència s’explica per factors socioeconòmics com la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge, els problemes de conciliació entre feina i família, l’allargament dels estudis i el canvi en els projectes vitals, que endarrereixen o redueixen la decisió de tenir fills.

4) Conseqüències demogràfiques d’aquests valors

La baixa fecunditat i el retard de la maternitat contribueixen a l’envelliment de la població, a la manca de relleu generacional i, a mitjà i llarg termini, a la reducció de la població en edat activa. Això incrementa la dependència del creixement migratori per sostenir la població total i pot augmentar la pressió sobre el sistema de pensions i els serveis socials, alhora que redueix el dinamisme demogràfic del territori.