Conceptes Ètics i Polítics: De la Moral a la Ciutadania

Conceptes Fonamentals d'Ètica i Política

Condició Moral

La condició moral és la capacitat de distingir entre el bé i el mal, entre el que hi hauria d'haver. Forma part de la nostra naturalesa i ocupa un lloc central en la nostra vida com a individus i com a societat. Hi ha una gran diversitat de codis morals a causa del poder i la variabilitat de la cultura. La naturalesa humana té una gran flexibilitat per a crear sistemes morals, de la mateixa manera que crea llengües i medis diferents.

Veritats Absolutes

En molts indrets del món i al llarg de la major part de la nostra història, la dona ha sigut considerada inferior a l'home. Aquest fet no pot ser tractat com una simple qüestió de gustos i opinions.

Relativisme Cultural

El relativisme cultural defensa que el bé i el mal són relatius a cada societat. La moral és un producte de cada societat; no hi hauria un punt neutral des d'on avaluar les pautes de conducta i, per tant, des d'on decidir sobre la seva correcció o incorrecció.

Relativisme Moral

El relativisme moral afirma que cada sistema moral adquireix sentit internament i que no hi ha cap valor objectiu per damunt de les diverses perspectives. Ha sigut defensat des dels sofistes del segle V aC fins a F. Nietzsche.

Universalisme Ètic

L'universalisme ètic manté que hi ha un bé i un mal objectius, i que només hi ha un codi moral vàlid. Una norma no pot ser correcta o incorrecta depenent de les cultures. Ens convida a la recerca de la veritat moral. Cada cultura tendeix a identificar-la amb la seva pròpia visió de la realitat. A l'hora de la veritat, acostuma a presentar-se vinculat a l'etnocentrisme. L'universalisme aspira a presentar-se com una teoria i no com un costum. Moure's equival a renunciar a la recerca d'uns criteris compartits. Haurà d'esforçar-se a buscar una fonamentació, uns criteris que justifiquin quina és la moral correcta.

Egocentrisme

L'egocentrisme és l'actitud psicològica en la qual l'individu es considera el centre de l'univers i dóna valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia. És aquell qui considera que el seu punt de vista i els seus interessos són més importants que els dels altres.

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar una altra cultura o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis.

Teories Polítiques i Socials

Contractualisme Social

Els representants del contractualisme social són Thomas Hobbes, John Locke i Rousseau. Hobbes imaginava que la situació d'enfrontament permanent creada per l'estat de naturalesa conduiria a les persones a establir un pacte en virtut del qual es traspassaria tot el poder a una única persona o assemblea capaç de garantir la pau i la seguretat. D'aquesta manera es produeix la constitució legítima de l'estat absolut. Locke i Rousseau van servir-se de la idea de contracte social. En aquests casos, el contracte social condueix al parlament o a la constitució d'una voluntat general.

Estat de Dret

L'estat de dret és la constitució d'un estat en què la llei és la màxima instància a què han de sotmetre's tant governats com governants. Es basa en la divisió de poders i els drets de les persones.

Convencionalisme Jurídic

El convencionalisme jurídic defensa, oposant-se al positivisme jurídic, que no es pot obviar la referència a la justícia com a horitzó del dret. Contra el iusnaturalisme, postula que el dret és una construcció humana i, per tant, només les persones han de constituir la seva base de sustentació sense recórrer a cap altra instància que el legitimi. Combina justícia i validesa.

Democràcia i Ciutadania

Democràcia i Ciutadania

La democràcia i la ciutadania tenen el seu origen al món grecoromà. La polis grega va ser el primer exemple de participació ciutadana en els afers polítics. Temps després, la civitas romana va suposar l'extensió a tots els ciutadans de l'imperi del mateix dret.

Súbdits

En aquest context, comença a sorgir una nova idea de ciutadania que té a veure ben poc amb l'ideal cívic del món clàssic. El ciutadà és el súbdit que deu obediència a l'estat i que en rep protecció i ajuda, però no té participació política. Els ciutadans il·lustrats van ser el corrent filosòfic i ideològic més important del segle XVIII.

Rousseau

Per a Rousseau, la forma ideal d'estat és aquella en què les voluntats particulars convergeixen en la voluntat general, expressada per l'assemblea de ciutadans i entesa com aquella que encarna el bé comú. Posava les bases per a la democràcia. Ha de fomentar els sentiments de fraternitat entre els individus i la consciència de pertànyer a un mateix col·lectiu (nació). Tracta d'establir una religió civil que fomenti la participació ciutadana i la cohesió social.

Revolucions

Les idees il·lustrades van tenir influència a Amèrica. El pensament de Locke impregna tota la Declaració de la Independència dels EUA (1776). Els fonaments del nou estat eren els drets inalienables de l'individu, com ara la igualtat. La tolerància va resultar fonamental en un país on actualment hi ha centenars de religions. A França, s'inspira en la teoria rousseauniana del contracte social i la voluntat general, idees incompatibles amb la monarquia absoluta de l'Antic Règim. Va instaurar al seu lloc una república de ciutadans lliures i iguals. Les revolucions van contribuir de manera decisiva a la consolidació d'un ideal de ciutadania que ha perdurat fins als nostres dies.