Conceptes Essencials de Sociolingüística i Ús de la Llengua
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,08 KB
Sociolingüística: Relació Llengua i Societat
La sociolingüística estudia la relació que hi ha entre la llengua i el seu context social. El codi es crea i es modifica per l'ús, i l'ús no seria res sense el codi. La llengua i la parla estan interrelacionats.
Dialecte: Varietat Lingüística Regional
El dialecte correspon a la particular manera de parlar en una zona. Tothom parla dialecte. Si s'entén perfectament, amb petites variacions, es consideren dialectes d'una mateixa llengua.
Àmbits d'Ús Lingüístic
Els àmbits d'ús consisteixen en els diversos marcs socioculturals en què una llengua (o varietat lingüística) és utilitzada. Aquests inclouen, per exemple, els àmbits familiar, educatiu, judicial, els mitjans de comunicació, etc.
Monolingüisme: Una Sola Llengua a l'Estat
El monolingüisme és l’existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat, on es parla solament una llengua.
Multilingüisme: Diversitat Lingüística Territorial
El multilingüisme és la utilització de més d’una llengua en un mateix territori. La presència de diverses llengües en un territori pot derivar en situacions de diglòssia, bilingüisme o interferències lingüístiques.
Conflicte Lingüístic: Competència i Desplaçament
Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells i pot provocar un desplaçament d'una llengua en els àmbits d'ús. Un cop iniciat el procés de conflicte, pot culminar amb la desaparició de la llengua pròpia i la seva substitució per la forastera (és a dir, substitució lingüística) o bé amb el procés contrari: la normalització lingüística.
Resolució del Conflicte Lingüístic
La resolució d'un conflicte lingüístic pot prendre dues direccions principals:
- Normalització Lingüística: Reorganització de les funcions lingüístiques de la societat per recuperar tots els àmbits d'ús de la llengua pròpia.
- Substitució Lingüística: La llengua pròpia desapareix perquè va perdent àmbits d'ús i és substituïda per la llengua forastera. Quan s'envaeix un territori, amb el temps, la llengua autòctona pot desaparèixer i ser reemplaçada per una altra.
Llengua Minoritària: Criteri Quantitatiu
La llengua minoritària suposa un criteri quantitatiu: el nombre de parlants. És aquella que no té cap problema de supervivència, però és minoritària en termes de parlants, és a dir, no molta gent la parla (per exemple, el català, el seuc...).
Llengua Minoritzada: Procés de Retrocessió
La llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i es troba immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística.
Ús Lingüístic: Llengua i Sistema Sociocultural
L'ús lingüístic fa referència a les relacions existents entre la llengua i el sistema sociocultural; per tant, implica la coexistència de l'estructura lingüística i la societat.
Estructura Lingüística: Essència de la Llengua
L'estructura lingüística és l'essència de la llengua, en contraposició a l'ús, que n'és l'existència.
Ús Intencional: Aplicació No Habitual
L'ús intencional consisteix a utilitzar una llengua en un àmbit diferent de l'apropiat, cosa que no és habitual.
Ús Convencional: Ús Habitual i Normatiu
L'ús convencional és l'habitual i està subjecte a un sistema de normes molt estrictes.
Normes d'Ús: Regulació Social de la Llengua
Les normes d'ús són dictades i imposades per un fet social. Cada societat estableix quines varietats lingüístiques són les adequades per a cada àmbit d’ús.