Conceptes Essencials de Programari, Xarxes i Seguretat Informàtica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,06 KB

Programari (Software) i Maquinari

El programari (software) es divideix en 3 grans grups de programes:

  • Sistema Operatiu
  • Programes d’Usuari
  • Controladors de Maquinari

Dispositius Interns (Maquinari)

  • Placa Base
  • CPU i Memòria (RAM)
  • Font d’Alimentació
  • Disc Dur
  • Altres Unitats d’Emmagatzematge

Classificació del Programari

  • Software del Sistema: Correspon al Sistema Operatiu. És el conjunt de programes que administren els recursos del hardware i controlen les tasques de l’ordinador.
  • Software d’Aplicació: Són els programes que permeten als usuaris realitzar diferents tasques, com el tractament de textos, la gestió de bases de dades i similars.
  • Software de Programació: És el conjunt de llenguatges de programació, compiladors, intèrprets d’instruccions, etc., utilitzats pels programadors.

Programari Privatiu, Lliure i Gratuït

  • El programari privatiu: Presenta restriccions en l’ús o modificació privada, o restriccions en la còpia i publicació de versions modificades o no. Normalment, el seu codi font no és disponible, o bé està sota restriccions.
  • El programari lliure: És el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït, ja sigui en una versió modificada o sense modificar, sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
  • Gratuït (Freeware): Inclou, en algunes ocasions, el seu codi font, encara que no sigui lliure, i no s’asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

Xarxes Informàtiques

Una xarxa és la manera de posar en comunicació diversos ordinadors perquè comparteixin informació.

Classificació de les Xarxes

Extensions Geogràfiques

  • Xarxa d’Àrea Local (LAN)
  • Xarxa d’Àrea Metropolitana (MAN)
  • Xarxa d’Àrea Estesa (WAN): Cobreix una àrea geogràfica molt extensa, subjecta a especificacions legals, polítiques, econòmiques, etc.

Titularitat de la Xarxa

  • Xarxes Dedicades o Privades: Les línies de comunicacions són dissenyades i instal·lades per l’usuari o administrador del sistema, o llogades a les companyies de comunicacions.

Xarxes Compartides o Públiques: Les línies de comunicació suporten informació de diferents usuaris. Es tracta de xarxes de servei públic, on s’ha de pagar una quota depenent de la utilització que se’n fa.

Topologies de Xarxa

La topologia de la xarxa és l’estructura, la forma física, com es disposen els ordinadors i com accedeixen al medi. La topologia física crea un mapa per enregistrar on està ubicat cada ordinador i com està connectat a la xarxa.

Segons l’estructura física del cablejat i la seva distribució geogràfica, tindrem una topologia diferent de xarxa:

  • Xarxa en Anell: Cada node té una única connexió d’entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins a l’últim, que s’ha de connectar amb el primer.
  • Xarxa en Bus: Els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú, el bus. Ethernet amb cable coaxial és un exemple d’aquesta topologia.
  • Xarxa en Estrella: Els nodes estan connectats a un node central o commutador que actua d’encaminador per transmetre els missatges entre nodes.
  • Xarxa Jeràrquica: És una extensió de la topologia d’estrella, en què cada node pot estar connectat a un node superior i del qual poden penjar diversos nodes inferiors que formen un arbre.
  • Xarxa en Malla (Mesh): És una topologia de xarxa en què cada node està interconnectat amb un o més nodes. D’aquesta manera, quan s’ha d’enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.

La topologia lògica ens diu com accedeixen al medi els diferents dispositius.

Mitjà de Transmissió

Xarxa Cablejada

Utilitza senyal elèctric a un cable.

  • Bus i Anell: Si es trencava el cable (bus o anell), la xarxa deixava de funcionar per a tothom.
  • Estrella: Si es trenca un cable, la xarxa només falla per a la màquina que penja d’aquest cable, ja que tots els ordinadors es connecten a un dispositiu central.
Dispositius Centrals
  • Concentrador (Hub): En la xarxa Ethernet més senzilla possible, és un dispositiu molt poc optimitzat.
  • Commutador (Switch): En el cas de la xarxa Ethernet més optimitzada.
  • Unitat d’Accés Múltiple (MAU): En el cas de la xarxa Token Ring.
Xarxa Sense Fil (Wireless)

Els punts d’accés estan interconnectats i formen la xarxa, i en algun dels punts hi pot haver una via que proporcioni connexió amb Internet (encaminador: router).

Models Funcionals

  • Una xarxa client-servidor és aquella on tots els clients estan connectats a un servidor on es centralitzen els diferents recursos.
  • En una xarxa entre iguals (P2P), dos o més ordinadors estan connectats per mitjà d’una xarxa i poden compartir recursos (Exemple: una xarxa domèstica amb dos ordinadors connectats que comparteixen una impressora).

Components de la Xarxa Local (LAN)

  • Hosts: Dispositius connectats a la xarxa (amb una adreça IP) que envien i reben tràfic (ordinadors personals i impressores connectades a la xarxa).
  • Perifèrics Compartits: Utilitzen el host al qual estan connectats per realitzar totes les operacions de xarxa, i no es comuniquen directament a través d’ella (càmeres, escàners i impressores connectades localment).
  • Dispositius de Xarxa: Es connecten a altres dispositius, principalment hosts, i mouen o controlen el tràfic de la xarxa (hubs, switches o routers).
  • Mitjans de Xarxa: Proporcionen la connexió entre els hosts i els dispositius de xarxa (tecnologies de connexió per cable —coure o fibra òptica— o tecnologies sense fil).
  • Encaminadors (Routers): Són dispositius necessaris quan la xarxa té connexió a Internet. Tenen dues connexions de comunicacions:
    • Connexió Interna: La fa servir per reenviar dades cap a dins de la xarxa.
    • Connexió Externa: Dades cap a Internet o per rebre dades des d’Internet (trànsit exterior) (ADSL, Frame Relay, etc.).

Tipus de Programari Maliciós (Malware)

  • Spyware (Programa Espia): Aconsegueix informació del sistema i la transmet als creadors.
  • Adware (Programari de Publicitat): Fa que el sistema mostri publicitat, per mitjà de navegadors i d’aplicacions ofimàtiques.
  • Cavall de Troia: Té com a objectiu infiltrar-se en un sistema i garantir l’accés remot per dur a terme diferents accions sense necessitar permís del propietari.
  • Cuc (Worm): Pot modificar el sistema operatiu per autoexecutar-se com a part del procés d’inicialització del sistema. Per contaminar altres sistemes, un cuc explota vulnerabilitats de l’objectiu o utilitza enginyeria social per enganyar els usuaris.
  • Phishing (Pesca): S’acostuma a enganyar el possible estafat a través de correus electrònics suplantant la imatge d’una empresa o organització pública.
  • Pharming (Desencaminament): Els correus electrònics aparentment estan buits, però en visualitzar-los s’executarà un programa informàtic que manipularà els arxius de domini (DNS) cap a una web falsa.
  • Keylogger (Enregistrador de Teclat): Registra les pulsacions de teclat.
  • Hoax (Falsa Alarma): Missatges amb contingut fals o enganyós, que acostumen a anunciar virus desastrosos o persones malaltes.
  • Spam: Tots els missatges no desitjats que s’envien de forma massiva a molts usuaris al mateix temps (ofertes, premis...).
  • Dialer: Talla la connexió telefònica que s’està utilitzant per una d’alt cost.

Programari de Seguretat

  • Antivirus: Per instal·lar en línia, normalment s’ha de baixar i executar l’arxiu setup.exe.
  • Antiespies (Anti-Spyware): Permet eliminar els programes que s’instal·len al nostre ordinador mentre naveguem per Internet, l’omplen de publicitat i obtenen dades nostres sense permís.
  • Tallafoc (Firewall): És un programa que filtra i bloqueja les comunicacions en xarxa (per Internet o per xarxa local) no volgudes.

Gestió de Correu i Agenda Electrònica

Una adreça de correu electrònic té el format: "[email protected]" (Exemple: [email protected]).

Tipus de Cercadors

  • Motors de Cerca: Permeten als navegants fer consultes a partir d’una o més paraules que apareguin en els documents indexats, per mitjà d’un llenguatge d’interrogació.
  • Directoris o Índexs Temàtics: Ofereixen llistats organitzats i jerarquitzats per categories o temes. Estan indexats manualment i presenten els resultats classificats temàticament.
  • Metacercadors: Són eines de cerca que consulten simultàniament diversos motors de cerca.

Drets d’Autor i Llicències

Els Drets d’Autor són un conjunt de normes i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors d’obres originals.

Llicències Virtuals

Una llicència és una autorització que l’autor concedeix a l’usuari perquè aquest l’utilitzi si accepta les condicions.

  • Llicència Copyright: Per fer-la servir, necessitem el permís de l’autor.
  • Llicència Copyleft: Permet que l’usuari pugui fer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format original com en les seves versions derivades.
  • Llicència Creative Commons: Implica "Alguns drets reservats".

Altres Conceptes Informàtics

Arxius RSS

Permeten rebre contingut actualitzat (notícies, ràdio, temps...) en una pàgina que l'usuari ha triat.

FileZilla (Protocol FTP)

FileZilla és un programari de codi obert que es distribueix gratuïtament sota els termes de la General Public License i que proporciona suport a la tramesa de fitxers sota el protocol FTP.

Destrucció de Documents

  • L’Expurgació: Suposa molta feina eliminar el material, ja que s’ha d’examinar prèviament per part del personal competent.
  • La Definició a Priori del Període de Conservació: Mètode extremadament simple.

Control d’Accés

  • El Sistema UGO (User, Group, Others): Tradicional de GNU/Linux. El propietari i el grup sempre seran únics per a cada fitxer o directori, però a un grup hi poden pertànyer diversos usuaris.
  • El Sistema ACL (Access Control List): Són més complexos que els anteriors, però també són més potents, ja que utilitzen llistes de condicions que permeten un control més granular.

Entradas relacionadas: