Conceptes Essencials de Lingüística Catalana

Llengua i Dialecte

Llengua: "Una llengua és un sistema fortament estructurat en base a unes unitats que serveix, bàsicament, per a comunicar-nos."

Dialecte: "Qualsevol manera de parlar, o varietat, d'una determinada llengua en un espai geogràfic determinat."

Criteris per Delimitar Llengües

Criteri d'Homogeneïtat Estructural

L’evolució és ben definitòria de la unitat.

Criteri de Mútua Intel·ligibilitat o Intercomprensió

Es considera que dos dialectes pertanyen a la mateixa llengua si hi ha intercomprensió entre els parlants. L’únic problema que planteja aquest criteri és doble: que és asimètrica i que la intercomprensió és qüestió de grau i depèn moltes vegades de l’actitud del parlant.

Criteri de Pertinença a una Comunitat o de Consciència Lingüística

La pertinença a una comunitat depèn de factors històrics, sociopolítics i també de les actituds sociolingüístiques.

Les Consonants

Les consonants són sons que es produeixen amb una obstrucció o una constricció de l’aire expirat en algun punt del conducte que va de la laringe als llavis. Es produeix una obstrucció quan un obstacle a la cavitat bucal tanca totalment el pas de l’aire expirat. Es produeix una constricció quan dos òrgans bucals s’aproximen i deixen passar l’aire per un conducte molt estret, on es produeix una fricció de l’aire. Les consonants oclusives consten d’una oclusió, durant la qual s’interromp totalment l’eixida de l’aire, seguida immediatament d’una explosió, en què l’aire ix bruscament cap a l’exterior.

Consonants Sibilants i Africades

Morfològicament, les consonants sibilants i africades es presenten en els següents casos, en general:

La Norma Lingüística

Definició de Norma

La norma es pot entendre de dues maneres:

a) Norma d'ús: Abraça tot allò que s’accepta en una llengua com a ús lingüístic normal, és a dir, tot allò que correspon al bon ús. En aquest cas, hom parla de ‘norma d’ús’, la qual pot registrar-se per estadístiques.

b) Norma prescriptiva o preceptiva: Pot preveure una sèrie de restriccions que no són ni de bon tros necessàries per a la comunicació lingüística. Són restriccions que han sorgit sobre la base de diferents criteris: lògica, estètica lingüística, sonoritat, purisme, autoritat dels escriptors de Cort i de les colles literàries o polítiques, etc. Aquesta norma és anomenada ‘norma prescriptiva’ o ‘norma preceptiva’.

La Perífrasi Verbal

Definició de Perífrasi Verbal

La perífrasi verbal es defineix com un sintagma que conté almenys dues formes verbals, una de les quals no hi apareix conjugada (sinó expressada en infinitiu, en gerundi o en participi): anava a cantar, estava cantant, havia cantat.

Classificació de les Perífrasis Verbals

Les perífrasis verbals es poden agrupar sota cinc classes. En general, tenim:

1. Les perífrasis formades amb infinitiu tenen valor progressiu i miren cap al futur (conformen la classe I).
2. També es distingeixen per un caràcter modal (conformen la classe II).
3. Presenten uns sentits condicionats, de difícil classificació (conformen la classe III).
4. Les perífrasis amb gerundi posseeixen valor duratiu o reiteratiu i miren cap al present (conformen la classe IV).
5. Les que són compostes amb participi revelen un valor terminatiu o perfectiu i miren cap al passat (conformen la classe V).