Conceptes Essencials de Biologia i Lingüística

Conceptes Biològics Fonamentals

Nutrició

Autòtrofs: Prodüeixen el seu propi aliment.

Heteròtrofs: Obtenen la matèria orgànica d'altres organismes.

Com obtenen la matèria?

• Font de Carboni:
  • CO₂ (inorgànic) → Autòtrof
  • C orgànic → Heteròtrof
• Font d'energia:
  • Llum → Fotòtrof
  • Reaccions químiques → Quimiosintètic

Relació

Donar resposta a estímuls. Fan espores com a forma de resistència i protegeixen el seu ADN amb una coberta:

• Endòspora: Quan l'espora es troba dins de la cèl·lula bacteriana.
• Exòspora: Quan l'espora sobreviu en entorns extrems fora de la cèl·lula.

Reproducció

Asexual per bipartició o fissió binària: És una forma asexual on la cèl·lula bacteriana s'independitza. No genera variabilitat genètica. L'ADN es duplica, es reparteix a les dues cèl·lules filles i els orgànuls es reparteixen de manera equitativa.

Fases del cicle bacterià:

1. Fase inicial / latència
2. Fase exponencial
3. Fase estacionària / estabilitzadora
4. Fase de declinació

Intercanvi d'informació genètica

No és una forma de reproducció, ja que no es forma cap individu nou, però permet l'adaptació.

Tipus d'intercanvi genètic:

• Conjugació: Transferència directa i unió de forma temporal. La cèl·lula donadora utilitza el pili sexual per fixar-se a la receptora. La capacitat de formar pilis es deu a la presència del fragment d'ADN (factor F).
  • F⁺: Cèl·lules que contenen el plasmidi F. Poden trobar-se fora del cromosoma o integrat al cromosoma bacterià. F⁺ (fora del cromosoma) → Lliure.
• Transducció: Transferència a través d'un agent transmissor que sol ser un virus (fag). El virus conté un fragment d'ADN d'un bacteri i, quan parasita un altre bacteri, hi introdueix el fragment d'ADN del primer.
• Transformació: Un bacteri capta fragments d'ADN que estaven lliures en el medi i s'incorporen al seu interior, normalment per lisi (trencament) d'altres bacteris.

Arqueobacteris

Són organismes que s'adapten a situacions extremes.

• Són anaerobis, no necessiten oxigen per viure.
• No tenen peptidoglicà a la paret cel·lular.
• Tenen un genoma més petit associat a histones.
• No tenen metabolisme fotoautòtrof (com la fotosíntesi de les plantes).

Tipus d'Arqueobacteris segons l'hàbitat:

• Metanògens: Viuen en ambients anaerobis (sense O₂).
• Halòfils: Viuen en ambients salins.
• Termoacidòfils: Viuen en ambients amb temperatures elevades i pH àcid.

Tractaments dels Bacteris: Antibiòtics

• Bacteriostàtic: Inhibeixen el creixement bacterià, però no maten el microorganisme. Actuen dificultant la duplicació d'ADN o la síntesi de proteïnes als ribosomes.
• Bactericida: Provoquen la mort dels bacteris modificant la paret o les seves membranes.

L'abús d'antibiòtics genera resistència bacteriana (seqüència creixent).

Els Virus

No poden reproduir-se per ells mateixos, han d'infectar cèl·lules alienes. Són formes de vida acel·lulars fetes per un àcid nucleic envoltat d'una càpsida proteica o, de vegades, una membrana externa.

Tipus de Virus:

• Retrovirus: ARN monocatenari. Injecten ARN a l'hoste i fan transcripció inversa a ADN.
• Viroides: ARN circular monocatenari sense coberta, infecten vegetals.

Cicle reproductiu dels Virus:

1. Fixació (Adsorció)
2. Penetració
3. Replicació del genoma víric i síntesi de nous capsòmers
4. Acoblament dels nous virus
5. Lisi o alliberament

Modalitats del cicle reproductiu:

• Cicle lític: Replicació, transcripció i traducció fins a destruir la cèl·lula hoste.
• Cicle lisogènic: No destrueix la cèl·lula hoste, integra el material genètic al genoma de l'hoste i pot quedar latent fins a activar-se.

Prions

Proteïnes infeccioses que causen malalties en diferents espècies animals. Són indestructibles i molt lents a aparèixer.

Tractament de Virus

• Vacunes: Ajuden el sistema immunitari a reconèixer i destruir virus abans que causin infecció.
• Antivirus: Bloquegen la capacitat dels virus d'infectar cèl·lules o de replicar-se dins.
• Antiretrovirals: Combaten retrovirus, com el de la SIDA, bloquejant la replicació.

Varietats de la Llengua i Gramàtica

Varietats de la Llengua

El llenguatge és la capacitat que posseeixen els humans per comunicar-se mitjançant un sistema de signes lingüístics. La llengua és el codi comú que utilitzen els parlants d'una comunitat.

Tipus de varietats de la llengua:

Depenen de la competència lingüística del parlant:

• Varietats diatópiques (geogràfiques): Relacionades amb el lloc on es va aprendre a parlar o es resideix. Dialectes geogràfics.
• Varietats diastràtiques: En funció de l'estrat social.
• Varietats diafàsiques d'estil o registre: Depèn de les circumstàncies en les quals es realitza l'acte comunicatiu.

Varietats Geogràfiques

Dialectes, parles regionals i locals.

Dialectes:

Modalitat que adopta una llengua en part del territori. Rasgos:

• Subordinació a una altra llengua (El dialecte gairebé no es diferencia de l'idioma al qual pertany).
• Escassa unificació (Rasgos dialectals no normalitzats).
• Sense tradició literària (En escriure s'utilitza la llengua general).

Parla Regional:

Varietat en una regió determinada. Extensió limitada. Exemple: El castellà d'Aragó o la Rioja.

Parla Local:

Varietat en una zona geogràfica molt reduïda. Exemple: El castellà de Valladolid.

Llengües i Dialectes d'Espanya

• Llengües procedents del llatí: Gallec, català, lleonès, castellà.
• Anteriors a l'arribada dels romans: Basc o euskera.
• Dialectes del llatí: Aragonès, asturià (escassa protecció).

Varietats Socials de la Llengua

Nivell Cult:

Persones amb bon nivell cultural. Precís, estructurat i lògic. Característiques: correcció, riquesa lèxica, capacitat d'abstracció i tradició literària.

Nivell Estàndard:

Varietat usada com a model de referència. Adopta expressions normatives per a la comunicació oral i escrita.

Nivell Popular:

S'usa en la vida quotidiana. Característiques: subjectivitat, oracions breus, falta de precisió, aplicacions de projecte.

Nivell Vulgar:

L'empren persones no escolaritzades. Característiques: gramàtica reduïda, lèxic col·loquial, concordances incorrectes, vulgarismes.

Llenguatges Específics

• Tècnic-científic: Llenguatge de ciències.
• Jerges i argots: Llenguatge de grups socials.

Varietats Diafàsiques

• Registre Formal: Registre culte, llenguatge cuidat.
• Registre Informal: Registre col·loquial, caràcter dialogat, espontani, falta de formalització, expressivitat.

Estereotips i Prejudicis Lingüístics

• Estereotip: Imatge mental que atorga certs trets a un grup de forma generalitzada. (Exemple: Associar l'home amb valors de força i la dona amb submissió.)
• Prejudici: Judici o opinió individual (negativa) que es forma sense tenir evidències reals. (Exemple: Els homes condueixen millor que les dones.)

Oracions Subordinades Adverbials

Seguides d'una conjunció i es substitueixen per un adverbi.

1. Modals: Funció CCMod.

   Es substitueix per així o d'aquesta manera.

   • Introduïdes per segons i conforme. Atenció: el com no és modal, és de relatiu.
2. Temporals: Funció CCTemps.

   Es substitueix per aleshores.

   • Atenció: el quan és de relatiu.
3. Causals: Funció CCCausa.

   Introduïdes per perquè, per aquest motiu, ja que, vist que, a causa que.

4. Il·latives: Marquen la conseqüència.

   Es substitueixen per així que.

   • Se separen de l'oració per una pausa (coma) o punt.
5. Concessives: Expressen obstacle o dificultat (es pot eliminar la subordinada i segueix tenint sentit).

   Es substitueixen per però.

   • Introduïdes per quan si, si bé, encara que, i això que, per més que, tot i que.
6. Condicionals: Expressen la condició perquè es compleixi l'oració principal.

   Es pot canviar per si.

7. Finals: Indiquen finalitat.

   Es substitueixen per amb la finalitat de, amb la intenció que.

8. Consecutives: Relació de conseqüència, però van sense coma, a diferència de les il·latives.

   Introduïdes per de tal manera que, tant que.

9. Comparatives:

   Relacions d'igualtat, superioritat i inferioritat.

   • Solen contenir: que, com, més, menys, tan, tant, tal.