Conceptes econòmics i literaris clau

BALANÇA DE PAGAMENTS

Registre dels comptes exteriors d'una economia que quantifica les transaccions realitzades durant un determinat període, entre els residents de l'economia considerada i la resta del món. És integrada per les transaccions de mercaderies i les invisibles.

BALANÇA COMERCIAL

Diferència entre el valor dels béns exportats per un estat i el valor dels béns que importa al llarg d'un temps determinat. La balança comercial forma part, i és bàsica, en la balança de pagaments. És positiva quan el valor de les importacions és menor que el de les exportacions.

BALEARITZACIÓ

Actuació urbanística descontrolada i de gran impacte paisatgístic, aplicada sobretot a les construccions turístiques.

CADENA HOTELERA

Establiments hotelers que pertanyen al mateix grup empresarial. Sol Melià és una de les cadenes hoteleres més potents a Espanya i al món.

ESTACIONALITAT TURÍSTICA

Propietat d'atracció que posseeix un espai sols durant una determinada època de l'any. Generalment són les condicions climàtiques les que determinen l'estacionalitat. Per tant, els turistes es concentren en una determinada època de l'any. Es pot combatre a partir de la creació d'una oferta alternativa al turisme dominant, ja que els seus efectes són nocius.

OCUPACIÓ EXTRAHOTELERA

Ocupació que utilitza places no hoteleres (apartaments, xalets, cases llogades, campings, etc.). Bona part d'aquesta ocupació pot esser ocupació il·legal.

OVERBOOKING

És un terme anglès que designa l'excés de reserves de paquets turístics respecte del nombre realment disponible per evitar les possibles baixes de darrera hora, i així aconseguir la màxima rendibilitat possible. Ex. Overbooking aeri.

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)

Suma de tots els béns i serveis finals produïts en un estat o regió durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

RENDA PER CAPITA

Relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants. Cal dividir el PIB d'un país entre la població d'aquest. És un indicador habitualment usat per estimar la riquesa econòmica d'un país.

RESIDUS URBANS

Residus generats per la vida i l'activitat a les ciutats. Tenen un tractament diferenciat en funció de si són líquids o sòlids. El major problema que presenten és el seu volum perquè el percentatge de reciclatge és encara insuficient.

TOUROPERATOR

Agències majoristes especialitzades en organitzar el turisme, sobretot l'internacional. Cobren als països d'origen, amb la qual cosa el turista paga amb la seva moneda. Inclouen estades, visites i el viatge, obtenint així preus avantatjosos. Actualment aquestes agències són propietàries de moltes aerolínies charter i d'establiments hotelers.

TRANSPORTS DISCRECIONALS

Servei de transport de caràcter privat amb uns preus i unes rutes que no tenen perquè repetir-se, que permet el desplaçament principalment de persones i que normalment és contracta per una agència. Ex: un tour turístic.

TRANSPORTS REGULARS

Transport que està sotmès a un horari preestablert i que a més a més pot variar segons l'estació de l'any. A Espanya són assumits generalment per companyies estatals o per aquelles que han concertat un acord amb l'Estat.

TURISME DE MASSES

Fenomen de masses en que s'ha convertit el turisme, sobretot a partir dels anys 60 a molts països desenvolupats. El tipus de turisme de masses més generalitzat és el de sol i platja.

ECONOMIA SUBMERGIDA

Conjunt d'activitats econòmiques no reflectides a les estadístiques oficials atesa la seva naturalesa il·legal (per no estar registrades sent legals o per ser prohibides o delictives). Això fa que les dades publicades sobre activitats econòmiques no siguin del tot correctes.

PRIVATITZACIÓ

Procés pel qual una empresa de titularitat parcial o totalment pública passa a mans privades. Això va passar amb Telefónica, entre moltes altres empreses a l'Estat espanyol.

SECTOR PRIMARI

Activitats econòmiques relacionades amb l'explotació del medi natural, principalment l'agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal. Són activitats que produeixen bens que no són de transformació.

SECTOR PRIVAT

Conjunt d'empreses d'un territori que són de propietat i titularitat privada i són gestionades per aquests, de forma individual o associada.

SECTOR PÚBLIC

Conjunt d'empreses d'un territori que són de propietat i titularitat de les administracions públiques o que, almenys, aquestes en tenen el control efectiu mitjançant la propietat de la major part del seu capital.

SECTOR SECUNDARI

Activitats econòmiques basades en la transformació de primeres matèries, fonts d'energia o productes intermedis. Correspon a les activitats industrials, extractives, energètiques i la construcció.

SECTOR TERCIARI

Agrupa totes aquelles activitats que no produeixen béns materials de forma directa, conegudes genèricament com a serveis.

TREBALL A TEMPS PARCIAL

Relació laboral de caràcter estable en la qual s'acorda un temps de treball per sota de la norma habitual.

CREIXAMENT SOSTENIBLE

Gestió responsable dels recursos naturals i la protecció de medi ambient, fet que permetrà satisfer les necessitats econòmiques del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats. Es tracta d'aconseguir un creixement econòmic que no malmeti la capacitat de càrrega dels recursos que consumeix.

RECURS RENOVABLE

Qualsevol element de la natura necessari per a la societat en la seva activitat econòmica que és inesgotable, és a dir, que permet la seva utilització de forma indefinida.

RECURS NO RENOVABLE

Qualsevol element de la natura necessari per a la societat en la seva activitat econòmica que es pot esgotar si s'utilitza per sobre de la seva capacitat de càrrega, ja que pot desaparèixer si se'n fa un ús excessiu.

ENERGIES ALTERNATIVES

Són les energies anomenades netes en tant que no produeixen residus contaminants (solar, eòlica, hidràulica, geotèrmica, maremotriu, etc.). Actualment existeixen plans per fomentar-les, gràcies al desenvolupament tecnològic dels darrers anys, destinats sobretot a reduir la contaminació energètica.

POEMA DE CARLES RIBA

L’autor d’aquest poema és Carles Riba. Pertany al llibre de les Elegies de Bierville.

TEMPLE DE SÚNIÓ

El temple de Súnion s’erigeix en far i guiatge pels mariners, pels borratxos i pels exiliats. Ell s’identifica més amb la tercera, ja que en el moment en què escriu el poema està a França exiliat i l’únic que l’endreça és el record de Súnion.

RELACIÓ AMB LES RUÏNES GREGUES

La relació que es pot establir entre les ruïnes gregues i la situació del poeta en aquell moment és que els exiliats, els mariners i els borratxos, com hem dit abans, es troben perduts, en el cas del nostre autor (exiliat) ha perdut la seva identitat, la seva pàtria i terra, a causa del fet que ha hagut de marxar forçosament. És per aquest motiu que Carles Riba s’identifica amb el temple de Súnion, aquest està mutilat i destrossat, està en ruïnes com qualsevol persona després d’una guerra. La guerra fa que les persones perdin la seva identitat, es perden tots els valors clàssics i humans, aquells que representa tan clarament el temple de Súnion tot i estar amb ruïnes. És per aquest motiu que Riba diu que el far (que representa els valors del classicisme) és el que ens condueix cap al rumb correcte i per això el manté dret. Pel poeta evocar el temple de Súnion és un record positiu de tots aquells valors clàssics perduts.

BIOGRAFIA DE CARLES RIBA

Carles Riba neix l'any 1893 a Barcelona. S’educa sota la influència del Noucentisme, seguint uns patrons clàssics. És llicenciat en Dret i Lletres a la UB. Estableix coneixença amb Carner, a qui admirava i el qual va orientar-lo literàriament; li presenta a Maragall. La influència de Maragall i de la Teoria de la Paraula Viva n’és molt visible en les seves obres. La Guerra Civil Espanyola va provocar el seu exili, ja que va adoptar una actitud de compromís amb les idees republicanes. Es va exiliar a França, però al 43 torna a Barcelona i treballava des de la clandestinitat. Va ser narrador, traductor, crític, docent, investigador i poeta. El seu treball com a narrador és escàs tot i que escriu contes infantils i narrativa per adults. Com a traductor va demostrar la seva passió per les llengües, sobretot grec. Va traduir a clàssic com l’Odissea d’Homer i per altra banda a moderns com a Hölderin. Com a crític va triomfar abans de la guerra, les seves autocrítiques ens donen informació que faciliten l’accés a la seva pròpia poesia. De docència i investigació exerceix de professor a l’escola de Bibliotecàries, a les càtedres de grec de la fundació Bernat Metge i a la UAB, també va esdevenir membre de la secció filològica de l’IEC. Igual que amb la crítica literària la guerra va acabar amb aquesta professió.

OBRES LITERÀRIES DE CARLES RIBA

Tres suites, Del joc i del foc, Llibre primer d’estances.

POEMES DESTACATS

1. Enyorança i nostàlgia / Por a allò desconegut / Atracció cap allò nou i exòtic.
2. Nabí
3. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Nou poemes, Imitació de Foc / Marià Manent: La Branca, La Ciutat del temps / Josep M. de Sagarra: Cançons de rem i de vela, El poema de Nadal / Josep Pla: El carrer estret, Les illes
4. Marià Manent
5. L’autor és Carles Soldevila

NOVEL·LA DE MIQUEL LLOR

La novel·la més destacada de Miquel Llor és Laura a la ciutat dels sants. Laura és una noia de Barcelona que es casa amb Tomàs, que viu a Comarquinal, Vic. La germana de Tomàs, Teresa, farà tot possible per fer sentir malament i incòmode, tindrà molta enveja d’ella. L'il·lusió del principi del matrimoni s’esvaeix amb la mort del seu fill. A partir d'aquí el matrimoni entrarà en ruïna, i Laura es sentirà molt tota sola fins que conegui a Pere, amic de Tomàs amb el que tindrà una història d'amor. Teresa els vigilarà perquè Pere sempre ha estat el seu amor platònic, fins que tots dos decideixen marxar de Vic. Però Pere al final se n’penedeix i marxa Laura tota sola.

NOVEL·LA DE JOSEP M. DE SAGARRA

Vida Privada. És una novel·la ciutadana que descriu i caracteritza les classes socials més importants de la ciutat, és a dir, l'aristocràcia i l'alta burgesia, en un moment crític i de canvi. Una de les novel·les més conegudes de Sagarra és Vida Privada. La publicació d’aquesta novel·la va ser tot un escàndol, ja que s’expliquen els secrets més amagats de certa vida barcelonina.

ESCRITORS CATALANS EXILIATS

La majoria d’intel·lectuals i escriptors catalans quan s’acaba la guerra civil s’exilien cap a França, concretament al refugi del castell de Roissy-en-Brie, prop de París. A mesura que les tropes alemanyes van entrant a França a causa de la Segona Guerra Mundial, alguns dels exiliats decideixen anar-se’n a Amèrica, i seguir escrivint la literatura que ells vulguin sense cap classe de restriccions. Altres cerquen refugi a llocs d’Europa confiant poder tornar a Espanya tot sabent la forta repressió que pateixen les seves obres per part del règim franquista.

14- “Serra d’Or” 15- Poesia Civil: crítica i denuncia social / Poesia compromesa: exigirà la participació en la lluita per l’alliberament individual i social
del país. / Corrent realista: centrada en el contingut social, en la història del moment. 

16- SATIRICOGROTESC: preguerra- El doctor Rip/ ETICOCIVIL: la guerra civil- Antígona /LIRICOELEGÍAC: postguerra- Cementiri de Sinera

17- Uns dels temes més recurrents a l’obra de Salvador Espriu d’una forma obsessiva, és la mort. Ho podem veure representat en l'obra Cementiri de Sinera. Sinera és l’anagrama al revés d’Arenys, lloc que relaciona a la seva joventut i infantesa a causa dels lligams familiars que hi té allà. El poeta empra una rica simbologia en tota la seva obra, els símbols més recurrents són: el mur (representa les parets de cementiri), el laberint i el cementiri. Espriu considera que la vida és com un camí i la mort suposa el mur final d’aquest camí. Els homes que com cecs caminen al llarg d’aquest mur fent via pels caminals del laberint (la vida).

18- Crítica de la burgesia, dues obres són Ball robat i Trenta d’abril

20- Primera etapa: ironia i sàtira: Mort de dama
Segona estapa: elegia: B​earn o la sala de les nines
Tercera etapa: caire autobiogràfic: ​Les fures

21- Blai Bonet

22- Josep Palau i Fabre