Conceptes Econòmics Clau: FPP, Creixement i Sistemes

Les Possibilitats de Producció

a. La Tecnologia

La tecnologia és la manera en què es combinen els diferents factors de producció disponibles per a obtenir un bé o servei.

b. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) reflecteix les quantitats màximes de béns i serveis que pot produir una societat en un període de temps determinat a partir d’uns factors de producció i uns coneixements tecnològics concrets.

Conceptes que il·lustra la FPP:

• L’escassetat de recursos: Els recursos són limitats (p. ex., forn i 60 minuts), de manera que condicionen el nombre d’unitats produïdes.
• El cost d’oportunitat: Només podem obtenir quantitats addicionals d’un producte transferint recursos de la producció d’un bé a un altre.
• La producció potencial: És la producció màxima que una economia és capaç d’obtenir amb uns recursos i un nivell tecnològic determinat, sempre que els utilitzi de manera eficient.

El Creixement Econòmic

El creixement econòmic és l’increment del valor de la producció de béns i serveis d’una societat en un període de temps determinat.

Maneres de créixer:

• Augmentant els factors de producció: Per exemple, més treballadors.
• Millorant la productivitat: Produir més unitats amb el mateix nombre de factors de producció. Seríem més eficients i, després, més productius.

La Productivitat

La productivitat és la relació entre la quantitat de béns i serveis produïts i els factors emprats en produir-los.

Productivitat i producció no són sinònims. La productivitat augmentarà quan es produeixin més unitats. La producció és una mesura absoluta (km, m, €) i la productivitat relaciona dues magnituds diferents (km/h, m/s, €/unitat).

Els Sistemes Econòmics

Un sistema econòmic és la forma en què s’organitza una societat per a satisfer les necessitats amb recursos escassos, alhora que estableix fórmules de repartiment per a la població.

El Sistema d’Economia de Mercat

En el sistema d'economia de mercat, les famílies i les empreses prenen les decisions (quina i en quina quantitat, com i per a qui cal produir), basant-se en dues eines que faciliten les transaccions: un mitjà de pagament universal, els diners, i un lloc on compradors i venedors es posen d’acord, el mercat.

Preguntes clau del sistema de mercat:

• Quins béns i serveis cal produir i en quina quantitat?

  Les empreses produeixen aquells béns i serveis que les famílies desitgen i que els sigui rendible. La quantitat dependrà del preu, mesurat en diners, que les famílies estiguin disposades a pagar, així com de les expectatives de les empreses.

• Com s’han de produir i distribuir aquests béns i serveis?

  Les empreses seleccionen tant els factors de producció com la tecnologia utilitzada i trien aquelles combinacions de factors que els siguin rendibles, és a dir, produir el que se’ls demana i obtenir a canvi algun benefici que els permeti seguir al mercat oferint els seus productes. (El sector públic s’encarrega de regular i supervisar els processos de producció i distribució perquè el sistema funcioni sense perjudicar ningú).

• Per a qui cal produir?

  Per a aquell que pugui pagar el preu dels béns i serveis corresponents.

Les vendes i els preus són la clau del bon funcionament del sistema i funcionen com un sistema d’indicadors que informen els diferents agents econòmics sobre l’èxit o el fracàs de les decisions que prenen. Els preus i les vendes “parlen” per si mateixos, dirigeixen el mercat i satisfan tal com ho faria una “mà invisible”. En aquest sistema econòmic, la intervenció de l’Estat o Sector Públic es redueix a la mínima expressió, limitant-se a garantir un marc de lleis i institucions que permeti l’organització de la societat perquè funcioni el lliure mercat entre empreses i particulars.

Limitacions i Inconvenients del Mercat

• Inestabilitat cíclica: L’economia de mercat, en mans de la iniciativa privada, tendeix a ser variable; cada cert temps el sistema entra en crisi.
• Escassetat de béns no rendibles: Donada l’escassetat o la importància estratègica, el subministrament i la gestió de certs béns i serveis els ha d’assumir el sector públic, acceptant moltes vegades grans pèrdues o poca eficiència productiva.
• Deteriorament del medi ambient: Com a resultat de la producció de béns i serveis, hi ha certs efectes negatius que el mercat no considera (p. ex., contaminació).
• Abusos de certes empreses: Algunes empreses desequilibren el mercat des d’una posició dominant. Tenen el poder per a fixar el preu. Les campanyes publicitàries creen necessitats artificials en els consumidors, i són les empreses les que creen la demanda i no els consumidors.
• Distribució desigual de la renda: Tots triem segons les nostres preferències, però no sempre d’acord amb el que disposem. Al mercat només expressen la seva opinió les persones amb un nivell d’ingressos que els permet pagar els preus dels béns i serveis que ofereixen les empreses.

De tots els problemes esmentats, la distribució de la renda és el més rellevant.

El Sistema d’Economia de Planificació Centralitzada

Aquest sistema va néixer a la Unió Soviètica després de la Primera Guerra Mundial, es va estendre als països de l’Est d’Europa i es va acabar enfonsant al segle XX. L’únic factor rellevant d’aquest sistema és el sector públic. L’objectiu principal és aconseguir un repartiment igualitari de la renda.

L’Estat no només es converteix en el propietari dels recursos o factors de producció, sinó que a més regeix el funcionament de l’economia en general. L’ordenació de l’activitat econòmica es duu a terme a través d’un òrgan de planificació central que estableix una sèrie de plans econòmics plurianuals, on s’especifiquen detalladament les diferents variables de l’activitat econòmica: subministraments, mètodes de producció de les empreses, salaris dels treballadors, inversions en infraestructures, etc. Aquest sistema va cobrir les necessitats bàsiques en matèria d’ocupació, sanitat o educació.

Inconvenients de la Planificació Centralitzada:

• Errors de previsió: Davant l’absència d’indicadors econòmics reals, als planificadors els mancava informació fiable sobre la marxa de l’economia, no encertaven les seves previsions i assignacions de recursos. Això es va traduir en una manca d’adaptació a la realitat i escassa capacitat de reacció.
• Manca d’incentius: Com que l’Estat fixava els preus i salaris, les empreses no s’esforçaven per ser competitives entre elles i la desmotivació dels treballadors va esdevenir la tònica general.
• Burocràcia excessiva: El gran aparell administratiu necessari per a controlar el sistema econòmic es va convertir en un “gegant amb peus de fang”, presidit per la lentitud i la ineficàcia. (Els països de l’Est d’Europa evolucionen cap a una economia de mercat).

El Sistema d’Economia Mixta

L’economia mixta es caracteritza perquè l’Estat intervé intentant solucionar allò que el funcionament del mercat, per si mateix, no soluciona. Les funcions fonamentals de l’Estat en un sistema d’economia mixta superen les que tenia en l'economia de mercat:

1. Establir el marc jurídic

   Sense unes normatives i regles bàsiques, no és possible que les famílies i les empreses puguin desenvolupar la seva activitat sense perjudicar ningú.

2. Subministrar béns públics

   Educació, sanitat, carreteres, de tal manera que els ofereix l’Estat, ja que l’empresa privada no els pot subministrar o ho faria a preus elevats. Els altres serveis els ha de gestionar el sector públic, com l’exèrcit, la policia o la justícia.

3. Redistribuir la renda

   Com que no totes les persones neixen amb les mateixes oportunitats, el sector públic intenta corregir les diferències socioeconòmiques per a aconseguir un nivell mínim per a tots, com pensions de jubilació, subvencions a empreses, etc.

4. Suavitzar la inestabilitat cíclica

   El sistema d’economia de mercat alterna fases d’expansió i fases de recessió. L’Estat és responsable que les transicions entre els dos tipus de cicle siguin tan suaus com sigui possible.