Conceptes Clau de l'Urbanisme: Sistema Urbà, Segregació i Morfologia

Conceptes Fonamentals de l'Urbanisme

El sistema urbà és el conjunt d’elements dinàmics d’una ciutat (habitants, edificacions, infraestructures i funcions) que s’interrelacionen. L’urbanització és el fenomen pel qual una ciutat creix de manera accelerada i s’expandeixen els seus modes de vida, creant infraestructures i equipaments necessaris com clavegueram o xarxes de transports per facilitar habitatges i indústries.

Funció i Estructura Urbana

• Cada activitat de la ciutat té una funció urbana.
• La segregació espacial distribueix la població en àrees diferents segons característiques econòmiques, socials, culturals o religioses.
• La gentrificació transforma àrees degradades en barris de classes mitjanes i altes, augmentant el preu dels habitatges i provocant la fugida de la població humil.
• L’especulació provoca un increment no justificat del preu del sòl.

Planificació i Tipologies d'Àrees

L’urbanisme estudia les ciutats, el territori on s’ubiquen i la seva planificació, incloent la qualificació del sòl, que assigna usos concrets com residencial, industrial, agrícola o de serveis.

Àrees Perifèriques i Expansió

• Els suburbis són àrees perifèriques amb poca planificació urbanística on viuen persones de rendes baixes, també anomenades *ciutats dormitori*.
• Les àrees suburbanes tenen bona planificació, serveis i predomina la funció residencial, conegudes també com *ciutats jardí*.
• Els eixamples es generen al voltant dels nuclis històrics, amb funció residencial inicial de classes mitjanes i actualment amb usos comercials i de serveis.

Influència i Traçat

• L’hinterland és l’àrea d’influència econòmica i de comunicacions d’una ciutat.
• Les ciutats globals, com Nova York, Londres o París, tenen influència mundial.
• El traçat urbà o trama urbana és la disposició de carrers, places i avingudes.
• El teixit urbà inclou tots els espais construïts i no construïts que formen la superfície urbana.
• La jerarquia urbana organitza les ciutats segons la seva grandària, funcions, serveis i àrea d’influència dins del sistema de ciutats.
• L’edificabilitat determina el volum de construcció permès.
• El promotor immobiliari és l’agent que impulsa la construcció i venda d’habitatges o naus industrials.

Segregació Espacial a les Ciutats

La SEGREGACIÓ ESPACIAL A LES CIUTATS es refereix a la separació de la població dins la ciutat segons RENDA, ORIGEN o CLASSE SOCIAL. Així, trobem:

Formes de Segregació

1. COMUNITATS TANCADES: Urbanitzacions de luxe amb tanques i vigilància privada, amb HABITATGES CAROS accessibles només a rendes altes.
2. BARRIS PERIFÈRICS DEGRADATS: Extraradis amb habitatges d’autoconstrucció o polígons que poden convertir-se en GUETOS amb alta presència d’immigració i baix poder adquisitiu.
3. Als països en desenvolupament, la CIUTAT DUAL, amb fort contrast entre barris rics i perifèries marginals com FAVELAS, VILLAS MISERIA o BIDONVILLES.

Morfologia Urbana i Estructura

Tipus de Plànols Urbans

Pel que fa a la MORFOLOGIA URBANA, trobem:

• PLÀNOL IRREGULAR: Propi de la ciutat preindustrial amb carrers estrets i traçat desordenat.
• PLÀNOL ORTOGONAL O EN QUADRÍCULA: Amb carrers perpendiculars formant illes regulars, típic dels eixamples del segle XIX.
• PLÀNOL RADIOCÈNTRIC: Amb carrers que surten d’un punt central com radis.

Evolució dels Eixamples

Els EIXAMPLES van néixer al segle XIX amb la industrialització, amb funció inicial RESIDENCIAL per classes mitjanes i altes, i avui combinen RESIDÈNCIA, OFICINES i SERVEIS. Presenten avantatges com traçat ordenat, carrers amples i bona circulació, però amb inconvenients com trànsit lent transversal i necessitat de vies diagonals.

Funció Residencial i Estructura

La FUNCIÓ RESIDENCIAL I ESTRUCTURA URBANA mostra:

• El CENTRE HISTÒRIC amb població envellida o amb pocs recursos i processos de gentrificació.
• L’EIXAMPLE amb classes mitjanes i tendència a la TERCIARITZACIÓ.
• La PERIFÈRIA, que inclou ciutats dormitori per classes baixes amb pocs serveis i àrees suburbanes tipus ciutat jardí per classes mitjanes-altes amb baixa densitat.

Així, la ciutat presenta SEGREGACIÓ SOCIAL segons RENDA i NACIONALITAT.

Models de Ciutat

• La CIUTAT COMPACTA té alta densitat, blocs de pisos, proximitat de serveis i mobilitat més sostenible.
• La CIUTAT DIFUSA mostra baixa densitat, creixement dispers, ús intensiu del VEHICLE PRIVAT i major consum de sòl i energia.

Agents Socials Urbans

Els AGENTS SOCIALS URBANS inclouen:

1. PROPIETARIS I PROMOTORS que busquen benefici i plusvàlues.
2. EMPRESARIS que localitzen activitats i transformen l’espai.
3. PODERS PÚBLICS que planifiquen urbanísticament i regulen el sòl.
4. CIUTADANS amb moviments socials que reclamen serveis i habitatge.