Conceptes Clau d'Urbanisme i el Sistema Urbà Espanyol

Criteris Essencials que Defineixen la Ciutat

Els criteris que defineixen una ciutat són:

1. Nombre d'habitants.
2. Concentració, densitat i continuïtat de l'hàbitat.
3. Activitat econòmica (predomini del sector secundari i terciari).
4. Organització i influència territorial.
5. Arquitectura i urbanisme.
6. Estil de vida (urbà).
7. Concentració de funcions.

Agents Productors i Transformadors de la Ciutat

Són les persones o entitats que influeixen en la creació i transformació de les ciutats:

1. Propietaris privats de sòl urbà.
2. Empresaris.
3. Especulació urbanística.
4. Poders públics (administracions).
5. Ciutadans.

Plans Urbanístics i Classificació del Sòl

Els plans urbanístics són documents tècnics i polítics que guien el creixement i l'evolució d'una ciutat.

Tipus de Plans Urbanístics

1. Condicional: Es basa en la situació preexistent i adapta el creixement a la realitat actual.
2. Correctiu: Busca solucions per als problemes existents (p. ex., congestió, manca de serveis).
3. Prospectiu: Planifica el futur d'una ciutat a llarg termini.
4. Normatiu: Plans obligatoris per a tots els agents implicats.

Classificació del Sòl

1. Sòl urbà: Sòl urbanitzat amb carrers i serveis disponibles.
2. Sòl urbanitzable: Terrenys que poden ser urbanitzats en un futur, segons la planificació.
3. Sòl no urbanitzable: Àrees protegides o amb riscos naturals.
4. Sistemes generals: Terrenys destinats a funció pública (infraestructures, zones verdes).

Morfologia Urbana: Tipus de Plans

Pla Irregular

Característic de ciutats antigues d’origen romà o medieval. Els carrers són estrets i tortuosos, sense una planificació clara, i moltes vegades segueixen el relleu del terreny. Les muralles marcaven un límit clar entre la ciutat i el món rural. Exemple: Granada.

Pla Ortogonal (o en Quadrícula)

Format per carrers que es creuen en angles de 90 graus, formant una quadrícula. Aquest tipus de traçat facilita la circulació i l'organització dels espais, sent fàcilment parcel·lable per a la construcció. Durant els segles XIX i XX, va ser àmpliament utilitzat en ciutats com Barcelona, especialment en l’Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. Encara avui, moltes ciutats modernes l'utilitzen.

Pla Radiocèntric

Es fonamenta en un punt central, des del qual es distribueixen els carrers com els radis d'una roda. Aquest disseny es complementa amb vies concèntriques que permeten una millor connexió entre barris sense passar pel centre. Moltes ciutats europees, com París o Moscou, utilitzen aquest tipus de pla, que dona una gran centralitat a l'espai urbà. La ciutat es desenvolupa a partir d’un nucli que sovint inclou elements monumentals o edificis significatius.

Funcions i Estructures Urbanes

Funcions Urbanes

• Funció residencial
• Funció comercial
• Funció industrial
• Funció política i administrativa
• Funció cultural
• Funció lúdica i turística
• Funcions exteriors (ciutats que influeixen en l'àrea circumdant)

Estructures Supramunicipals

• Àrees metropolitanes: Zones d'influència d'una ciutat central que inclouen altres nuclis urbans interdependents (Exemples: Madrid i Barcelona).
• Conurbacions: Expansió de la trama urbana més enllà dels límits municipals, creant àrees urbanes contínues.

El Sistema Urbà Espanyol

Jerarquia Urbana a Espanya

1. Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona, que exerceixen influència a nivell nacional i internacional.
2. Metròpolis regionals: València, Sevilla i Bilbao, que tenen una gran influència en la seva regió i una població important.
3. Ciutats mitjanes o centres subregionals: Santander, Logronyo o Tarragona, amb població moderada i una influència més limitada.
4. Capitals comarcals: Ciutats més petites amb una influència limitada en les localitats del seu voltant.

Eixos del Sistema Urbà Espanyol

1. Àrea de Madrid: És l'aglomeració més important i influent, situada al centre de la Meseta.
2. Eix mediterrani: S'estén des de la Comunitat Valenciana fins a Cartagena, incloent ciutats com Barcelona i València. L'urbanització es concentra a les zones costaneres, beneficiades pel turisme.
3. Eix cantàbric: Des de la frontera francesa fins a Oviedo-Gijón, amb ciutats industrials com Bilbao i Vitòria.
4. Eix de la vall de l'Ebre: Uneix els eixos cantàbric i mediterrani a través de ciutats com Logronyo i Saragossa.
5. Eix atlàntic gallec: Inclou ciutats com Vigo, La Corunya i Pontevedra.

De la Ciutat Compacta a la Metròpolis Dispersa

La Transformació Metropolitana

La globalització i les noves comunicacions han transformat les ciutats en àrees metropolitanes més extenses i diverses. Des dels anys 1980, ciutats com Madrid, Barcelona o València concentren població i activitats, amb una gran diversitat socioeconòmica i alta mobilitat.

La Ciutat Històrica (Model Compacte)

Les ciutats antigues tenen un nucli central amb molta activitat, però pateixen envelliment i problemes com la falta d’espai i la contaminació. Moltes famílies s’han traslladat a les perifèries, però el centre manté un paper cultural i comercial essencial.

La Ciutat Dispersa (Model Difús)

La ciutat difusa s’ha estès gràcies a l’automòbil, amb barris aïllats i baixa densitat. Aquest model afavoreix l’ús del cotxe, però genera problemes de sostenibilitat, segregació social i mobilitat complicada.