Conceptes Clau d'Urbanisme: Guia de Termes Geogràfics

Districte Central de Negocis (CBD)

És una expressió anglesa que designa el nucli central comercial, de negocis i de serveis d'una ciutat. La concentració d'activitats terciàries en aquests espais ha produït el desplaçament de la població cap a altres districtes de la ciutat i un augment del preu del sòl i dels edificis d'aquesta àrea. Presenta una intensa activitat diürna i un despoblament nocturn. Exemple: la zona de Castellana i Centre AZCA a Madrid, la Diagonal a Barcelona, i la zona del Born i les Avingudes a Palma de Mallorca.

Nuclis Dormitori

Conglomerat urbà situat a les zones perifèriques de les grans ciutats amb funció bàsicament residencial. Els seus habitants es desplacen a l'exterior per al seu treball i per a altres activitats. Aquests nuclis han incrementat els moviments pendulars de les zones urbanes i l'ús dels mitjans de transport privats. Exemples: Son Ferrer (Calvià).

Perifèria Urbana

És la zona més exterior d'un nucli urbà on l'espai construït és discontinu i on s'hi produeix una zonificació del sòl. Així, s'hi poden trobar des de zones residencials de diferents estructures urbanístiques i nivells socioeconòmics, polígons industrials, polígons comercials, parcs tecnològics i empresarials, i zones d'equipament urbà. Les perifèries començaren a urbanitzar-se arran de la industrialització, la qual cosa ha suposat la pèrdua i desaparició d'espais agraris i d'àrees naturals, la construcció d'infraestructures viàries, l'increment dels moviments pendulars i el despoblament dels centres urbans a favor de les àrees residencials suburbanes. Exemple: el barri de s'Indioteria, a Palma de Mallorca.

Rururbanització

Fenomen d'expansió de la població urbana sobre espais rurals, és a dir, que la major part de la població fa activitats econòmiques urbanes i té una mentalitat de vida urbana. Exemple: urbanitzacions d'Esporles, a Mallorca, on la majoria de la gent treballa a Palma i viu com si fos urbanita, sense arrelar-se prou al poble.

Planejament Urbanístic

És una planificació realitzada per les autoritats públiques per a regular i ordenar l'ocupació i els usos del sòl urbà i les seves àrees circumdants. Si bé existeixen lleis generals com les lleis del sòl de 1956 i de 1992, les competències de planificació urbanística corresponen als ajuntaments, regulades a través del pla general i de plans parcials. La seva funció primordial és la de regular i limitar el creixement urbà i preservar l'espai rural pròxim. Exemple: Pla General d'Ordenació Urbana de Palma de Gabriel Alomar.

Trama Urbana

Fa referència a la morfologia d'una ciutat. És el conjunt dels seus components estructurals: els carrers, les avingudes i les places que la formen i la connexió entre ells, i també la forma en què s'agrupen i ordenen les edificacions. La trama urbana pot ser irregular o regular i pel que fa als edificis es parla d'un ordre obert quan els blocs d'edificacions estan aïllats, i d'ordre tancat quan són continus. Exemple: l'eixample de Palma.

Polígon Industrial

Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica d'indústries i serveis relacionats. És utilitzat per a descongestionar les zones industrials molt saturades o bé per a activar econòmicament els sectors més endarrerits. Exemples: Polígon de Can Valero, Polígon de Son Bugadelles. Sovint els polígons industrials i de serveis acaben per ser el mateix.

Polígon de Serveis

Àrea destinada bàsicament a l'oferiment de serveis, i se solen unificar sota els criteris de realitzar activitats d'investigació, tecnologies, comerç, etc. Exemples: Parc BIT, a prop de la Universitat de les Illes Balears (UIB), a Palma. Sovint els polígons de serveis i industrials acaben per ser el mateix, com ara Silicon Valley als EUA.