Conceptes Clau de Tecnologia: Forces, Estructures i Comunicació

Tecnología Industrial16,97 KB

Conceptes Fonamentals de Forces i Materials

Què és una Força?

Una força és una acció capaç de produir o modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos, o de produir-hi deformacions. La unitat de força en el Sistema Internacional de Mesura és el newton (N).

La diferència entre prémer un ànec de goma i utilitzar un imant per atreure un clip rau en el tipus de força:

  • Força de contacte: En prémer un ànec de goma, exercim una força directa amb la nostra mà.
  • Força a distància: L’imant atreu el clip mitjançant una força electromagnètica, sense contacte directe.

Propietats Mecàniques dels Materials

Les propietats mecàniques són aquelles que determinen el comportament dels materials quan hi actuen una o més forces. Són les següents:

  • Resistència: Capacitat d’un material de suportar forces sense deformar-se excessivament ni trencar-se.
  • Tenacitat: Propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se.
  • Elasticitat: Propietat dels materials de recuperar la seva forma original després d’haver estat deformats per un esforç.
  • Plasticitat: Capacitat dels materials de deformar-se sense arribar-se a trencar.
  • Duresa: Propietat que indica l’oposició que ofereix un material a ser ratllat o penetrat.

Altres propietats relacionades són:

  • Ductilitat: Capacitat d’un material de deformar-se en forma de fil prim.
  • Mal·leabilitat: Capacitat d’un material de deformar-se en forma d’una làmina molt fina.

Factors que Influeixen en la Resistència

La resistència a un esforç depèn de:

  • Les dimensions de l'objecte.
  • La seva forma.
  • El tipus d’esforç, és a dir, la manera com actuen les forces sobre l’objecte.

Estructures i els seus Tipus

Definició i Funcions de les Estructures

Una estructura és un conjunt d’elements units entre ells amb la funció bàsica de suportar forces. Les seves funcions principals són:

  • Suportar l’acció de forces exteriors i interiors.
  • Aguantar el propi pes i el de les càrregues que hi actuen.
  • Mantenir l’estabilitat del conjunt.

Com a exemples d’estructura, podem esmentar el xassís d’un cotxe o el quadre d’una bicicleta.

Tipus d'Estructures

Avui dia, en podem distingir dos tipus principals d'estructures:

  • Estructura d’armadura: Formada per un conjunt d’elements resistents, units o engalzats entre si, que constitueixen l’esquelet de diversos tipus d’objectes o construccions. Les més corrents són les estructures metàl·liques i les de formigó.
  • Estructura laminar o de carcassa: És formada per làmines o plafons units entre si que solen envoltar l’objecte, proporcionant rigidesa i protecció.

Perfils Laminats i els seus Inconvenients

Els perfils laminats són productes que s’obtenen a les acereries fent passar els lingots d’acer, procedents del convertidor, per unes màquines que els donen forma. Es fan servir habitualment per a la construcció d’estructures metàl·liques.

El principal inconvenient d’aquestes estructures és que, amb la pluja, l’acer es rovella (corroeix) i cal tornar a pintar-les constantment. Això fa que, amb el temps, esdevinguin més fràgils i perdin resistència, podent fins i tot provocar incendis si la corrosió afecta la integritat estructural en situacions de risc.

El Procés de Comunicació i la seva Evolució

Elements del Procés de Comunicació

Els elements fonamentals que intervenen en el procés de comunicació són:

  • Emissor: És l’origen de la informació.
  • Missatge: Conté les dades o la informació que es vol transmetre.
  • Codi: Conjunt de símbols i regles que representen la informació.
  • Canal: És el mitjà físic per on passa la informació.
  • Receptor: És qui rep i interpreta la informació.

Mètodes de Comunicació Antics i les seves Limitacions

Al llarg de la història, s’han utilitzat diversos mètodes de comunicació, cadascun amb les seves limitacions:

  • Senyals de fum: La seva limitació és que, segons les condicions climatològiques, no es poden enviar o no es poden veure des de qualsevol lloc.
  • Cartes: La seva limitació és que triguen molt a arribar amb el missatge.
  • So dels tambors: No es pot detectar des de tots els llocs, ja que el seu abast és limitat.
  • Parla: Només es pot utilitzar a prop de la gent, restringint la comunicació a distàncies curtes.

Tecnologies de Comunicació Modernes

El Fax

El fax és un sistema per transmetre qualsevol tipus de document imprès a través de la línia telefònica, i que, alhora, pot ser rebut de manera impresa en el terminal receptor. Va substituir el correu tradicional, ja que permetia l’enviament d’informació impresa a una velocitat molt superior.

Evolució de la Televisió

Al principi, la televisió va ser un sistema de transmissió en blanc i negre amb un format quadrat. Amb el pas dels anys, es va anar transformant en un sistema en color i amb unes dimensions més planes i còmodes per als usuaris, fins a arribar a les tecnologies TFT i LCD, sistemes totalment moderns que no ocupen gaire espai. Pel que fa a la transmissió, actualment ja ha sortit el sistema HD (Alta Definició), que ofereix una qualitat d’imatge superior.

Xarxes de Banda Ampla i Banda Estreta

La diferència principal entre les xarxes de banda ampla i les de banda estreta resideix en la seva capacitat de transmissió de dades:

  • Banda estreta: Són capaces de transmetre dades a pocs milers de bits per segon. La codificació i descodificació de la informació la realitza un mòdem.
  • Banda ampla: Són, al contrari, les que poden transmetre les dades a milions de bits per segon. La connexió amb la línia de comunicació es realitza mitjançant un encaminador (router).

Dispositius de Connexió

Router (Encaminador)
Aparell d’alta velocitat utilitzat per establir la connexió amb la línia de comunicació i gestionar el trànsit de dades entre xarxes.
Wi-Fi
És una connexió sense fils que utilitza ones electromagnètiques per rebre internet sense necessitat de cables.
Bluetooth
És un aparell per a l’intercanvi de dades entre dispositius mòbils i fixos a distàncies curtes, especialment entre telèfons i ordinadors.

Transmissions Mecàniques

Politges vs. Engranatges

Les transmissions mecàniques són fonamentals en molts sistemes. Destaquen les transmissions per politges i per engranatges, cadascuna amb les seves característiques:

  • Transmissió per politges:
    • Avantatges: Senzillesa i facilitat per transmetre el moviment a distàncies relativament grans.
    • Inconvenients: Possibilitat de lliscament de la corretja, que pot afectar la precisió.
  • Transmissió per engranatges:
    • Avantatges: No hi pot haver lliscament, ocupa poc volum, molta facilitat en la transmissió i les rodes giren de manera sincronitzada, garantint una relació de velocitat constant.

Fórmules de Transmissió

Relació de velocitats i diàmetres en transmissions:

n1 · d1 = n2 · d2

Relació de transmissió (i):

i1-2 = n2 / n1

Conversió d'unitats de velocitat angular:

1 min⁻¹ = 2π rad/min = 2π rad/60 s = π/30 rad/s

Motors de Combustió Interna

El Cicle de Quatre Temps (Motor 4T)

El motor de combustió interna de quatre temps és un dels més comuns. El seu funcionament es basa en un cicle de quatre fases:

  1. Admissió: Comença quan el pistó està a punt d’arribar al Punt Mort Superior (PMS). La vàlvula d’admissió s’obre a través de l’arbre de lleves, accionat per la corretja o cadena de la distribució. La depressió, provocada pel desplaçament del pistó cap a la part inferior del cilindre (PMI), xucla l’aire de l’exterior que omple el cilindre. En aquest procés, s’injecta la gasolina dins del cilindre a través del sistema d’injecció electrònica, que conté un petit microprocessador que dosifica la gasolina en funció de la quantitat d’aire i de la velocitat del motor. Antigament, s’utilitzaven els carburadors, on el corrent d’aire que entrava en el cilindre arrossegava la gasolina cap a dins.
  2. Compressió: Comença just després del temps d’admissió. La vàlvula d’admissió es tanca i el pistó, desplaçant-se cap a la part superior del cilindre, comprimeix la mescla d’aire i gasolina just abans d’arribar al PMS.
  3. Explosió (o Combustió): Després de la compressió, una guspira produïda per la bugia inflama la mescla i provoca l’explosió. En aquest moment, es produeixen una gran quantitat de gasos que empenyen amb força el pistó cap a la part inferior del cilindre (PMI), generant el moviment.
  4. Escapament: Un cop el pistó ha arribat a la part inferior del cilindre, s’obre la vàlvula d’escapament i els gasos de la combustió surten gràcies al moviment ascendent del pistó. Quan el pistó arriba al PMS, la vàlvula d’escapament es tanca, s’obre la d’admissió i el cicle torna a començar pel primer temps.

Motors de Dos Temps (Motor 2T)

Els motors de dos temps són més lleugers i senzills que els de quatre temps. Realitzen el mateix funcionament, però de manera més ràpida, ja que completen els quatre passos (admissió, compressió, explosió i escapament) en només dos moviments del pistó.

El Catalitzador

El catalitzador és un dispositiu que depura els gasos de l’escapament abans de ser expulsats a l’atmosfera. El seu funcionament es basa en una massa de filtres que contenen una sèrie de substàncies químiques que reaccionen amb els gasos nocius, transformant-los en components menys contaminants.

Tipus de Combustibles

Gasolina
Líquids molt inflamables i volàtils. Actualment, hi ha dos tipus principals al mercat: sense plom 95 i sense plom 98.
Gas-oils (Dièsel)
Són de composició similar a la gasolina, si bé són més densos i menys volàtils.
Biocombustibles
Són un conjunt de combustibles líquids que s’obtenen a partir de diferents transformacions de la biomassa, destinats a substituir els combustibles d’origen fòssil.

Fonaments de la Construcció i l'Habitatge

La Funció de l'Habitatge

L’habitatge és essencial perquè ens proporciona protecció contra les adversitats del medi natural. Però també ens permet descansar, rentar-nos, cuinar, relacionar-nos, i realitzar moltes altres activitats quotidianes, sent un espai fonamental per al benestar humà.

Documentació Tècnica en la Construcció

Per a qualsevol projecte de construcció, és imprescindible la següent documentació:

Memòria i Plec de Condicions
És on es justifiquen els càlculs necessaris per determinar les superfícies de ventilació, les dimensions dels fonaments, de l’estructura, etc. També s’hi indiquen els materials que cal fer servir i les seves qualitats, i s’hi exposa el procés de construcció, els terminis d’execució d’obres, etc.
Plànols
És on, gràcies al llenguatge gràfic, queden perfectament determinats la forma, les dimensions, la distribució, les instal·lacions, i tots els detalls del projecte.

Normes d'Habitabilitat i Seguretat

Són les normes que s’han de tenir en compte en qualsevol projecte d'habitatge per garantir la seva funcionalitat i seguretat. Un habitatge es considera complet quan és compost, com a mínim, per una sala, una o més habitacions i una cambra higiènica.

Superfícies Útils Mínimes

Les superfícies útils mínimes establertes són:

  • Total de l’habitatge: 32 m²
  • Sala: 12 m²
  • Una habitació: 10 m²
  • Resta d’habitacions: 6 m² cadascuna

Equipament Mínim per Estances

  • A la cambra higiènica hi ha d’haver un vàter, un rentamans i una dutxa o banyera.
  • A la cuina hi ha d’haver una pica i un aparell de cocció, i ha d’estar preparada per posar-hi un sistema d’extracció de fums.

Símbols i Elements Constructius

Anomenem símbols els signes o dibuixos simplificats que representen elements o components d’una construcció, instal·lació, etc., i que s’utilitzen per confeccionar els plànols.

Els elements principals d'una construcció inclouen:

  • Fonaments
  • Estructura
  • Cobertes
  • Tancaments
  • Revestiments
  • Acabats
  • Instal·lacions

Materials de Construcció: Aglomerats i Conglomerats

Aglomerats
Són materials en forma de pols que, quan es barregen amb aigua, adquireixen plasticitat i, després d’un temps de presa, es tornen consistents. Exemples: ciment, guix i calç.
Conglomerats
S’aconsegueixen barrejant un aglomerant amb sorra i/o grava. Després d’afegir-hi aigua i pastar-los, adquireixen plasticitat, amb la qual cosa poden agafar formes diverses i, transcorregut el temps de presa de l’aglomerant, s’endureixen i es tornen molt resistents a la compressió. Exemple: formigó armat.

El Formigó Armat

El formigó armat és més resistent que el formigó simple perquè se li introdueixen unes barres d’acer corrugat abans que s’endureixi, proporcionant-li una gran resistència a la tracció, a més de la seva inherent resistència a la compressió.

Tipus de Cobertes

Les cobertes poden ser inclinades, com les teulades, o horitzontals, com els terrats i les terrasses.

  • Teulada: Com que és inclinada, impedeix l’acumulació d’aigua de pluja o de neu, facilitant el seu desguàs natural.
  • Terrat o Terrassa: Es poden utilitzar per a determinades activitats, com estendre la roba o prendre el sol. Per això, es diu que són practicables.

Construcció de Cobertes

  • Terrasses i terrats: Es fan amb capes aïllants damunt d’un forjat, i tot plegat revestit amb rajoles de ceràmica. Cal donar-los una petita inclinació per tal de conduir l’aigua de pluja cap als desguassos.
  • Teulades: Necessiten una estructura de suport formada per petites bigues o uns quants envans, damunt dels quals es disposen capes de peces de ceràmica d’encadellat, d’aïllant tèrmic, de morter i, finalment, s’hi posen les teules.

Elements Constructius i la seva Funció Principal

A continuació, es detallen alguns elements constructius i la seva funció principal dins d'una edificació:

  • Canonada: Instal·lacions (aigua, gas, etc.)
  • Biga: Estructura (suport de càrregues horitzontals)
  • Finestra: Tancaments (obertura per llum i ventilació)
  • Forjat: Estructura (element horitzontal que forma els pisos)
  • Porta: Tancaments / Acabats (accés i separació d'espais)
  • Pilar: Estructura (suport de càrregues verticals)
  • Balcó: Estructura (element en voladís)
  • Paret mestra: Estructura (paret de càrrega)
  • Envà: Tancaments (paret divisòria no de càrrega)
  • Terrat: Cobertes (coberta plana practicable)
  • Paret mitgera: Tancaments (paret que separa dues propietats)
  • Teulada: Cobertes (coberta inclinada)

Acabats en la Construcció

Els acabats són els elements finals que es col·loquen en una construcció per donar-li l'aspecte desitjat i la funcionalitat final. Inclouen la pintura, el poliment de superfícies, el muntatge de portes i finestres, entre d'altres.

Descargar

PDF Word HTML