Conceptes Clau de la Tècnica i l'Anàlisi Cinematogràfica

Glossari de Tècniques Visuals

Enquadrament

Espai seleccionat entre els quatre marges de la imatge.

Fotogrames

Cadascuna de les imatges gravades en una cinta de pel·lícula. Passen a una determinada velocitat i la seva successió és la que dóna la impressió de moviment. (Nota: No són fotogrames convencionals).

L'Angle

Es refereix a la posició on es col·loca la càmera en relació amb l'objecte representat. Exemples: picat, contrapicat, etc.

El Nivell

Es refereix al grau d'inclinació respecte a una hipotètica línia horitzontal o vertical amb la qual es registra una escena. Els plans que trenquen l'horitzontalitat produeixen un efecte distorsionant bastant marcat. Apareixen amb certa freqüència en les escenes d'acció o en els collages, i les seves possibilitats plàstiques el fan també bastant freqüent en el cinema d'avantguarda.

L'Altura

L'altura des d'on es realitza la presa també pot tenir importància.

L'Iris

L'iris és un cercle que envolta la figura del pla mentre la resta de l'enquadrament es manté en negre. Es pot fer servir per aïllar una figura. També permet una certa mobilitat interna del pla, obrint o tancant la imatge. En aquest cas, parlem d'iris d'obertura o iris de tancament.

Pla Subjectiu o Pla de Punt de Vista

Pla la justificació del qual és narrativa i correspon clarament a la mirada d'un personatge. És un creuament d'allò narratiu amb allò purament visual en el cinema dels primers temps.

Profunditat de Camp

Es tracta de l'organització de l'espai interior del pla d'acord amb la nitidesa, depenent de la combinació de:

• L'objectiu emprat.
• La disposició dels elements en profunditat.
• La il·luminació.

És un element tècnic important que té repercussions immediates en la concepció de l'escenografia i en l'organització dels elements del pla.

El Problema de la Profunditat de Camp en l'Anàlisi

S'ha convertit en un recurs clau per a l'anàlisi històrica del cinema, en la qual han participat bastants autors en l'actualitat.

La Posada en Escena

És el procés d'organització dels elements que componen i reomplen materialment la imatge. Es tracta del treball de construcció de la imatge cinematogràfica, de la selecció i organització dels seus components materials.

És el lloc on convergeixen tots els processos d'elaboració d'una pel·lícula, des de la seva concepció en un projecte fins a la finalització del rodatge i el treball d'efectes especials.

Elements de la Posada en Escena

Inclouen:

• Construcció de decorats
• Il·luminació
• Localització
• Maquillatge i vestuari

En fi, consisteix en el conjunt de tots els treballs d'elaboració de la pel·lícula en la seva dimensió visual. Els aspectes sonors no se solen incorporar, cosa que deixa sense definir clarament el territori entre posada en escena i muntatge.

Muntatge i Transicions

Llei dels 180º

A partir d'un pla de situació o de l'establiment d'algun tipus de marques d'orientació en un espai, es crea una línia imaginària, infranquejable per la càmera. Si la càmera se situés a partir d'aquesta línia, donaria una posició invertida dels elements que la componen.

La seva aplicació es tradueix en el fet que la línia imaginària per a la fragmentació de l'escena se situa al llarg dels personatges asseguts més al fons del plànol de situació. Mostra un dels tipus primordials d'experimentació per aconseguir la transparència del muntatge en el cinema convencional.

Transicions i Figures de Muntatge

Per marcar les transicions, hi ha una tipologia de figures de muntatge a l'interior de l'enquadrament que en moltes ocasions es relacionen amb el raccord. S'inclouen normalment en postproducció en laboratoris (ex: cortinetes, foses, encadenats).

Tipus de Salts Narratius

• Flashbacks: Salt narratiu al passat.
• Flashforwards: Salt cap al futur.

Referència Clau: Film Style and Technology

Film Style and Technology: History and Analysis

Autor: Barry Salt

Un dels llibres més influents en la història del cinema. Traça un recorregut de les variacions de l'estil cinematogràfic en relació amb diferents canvis i avenços tecnològics. Dissol una correspondència directa de causa-efecte, però manté una relació clara entre els canvis tecnològics i estilístics.

Tipus de Pel·lícules Cinematogràfiques

Ortocromàtica

Pel·lícula en blanc i negre que es caracteritza per no ser sensible a certs colors de l'espectre de llum (com el vermell o el taronja), recollint una mica de groc i sí que respon al blau i verd. Va predominar fins al 1926.

Pancromàtica

Apareix el 1926. És sensible a tota la gamma de l'espectre de colors, capaç de representar una major varietat de matisos de grisos.

Estudi de Cas: Gone with the Wind (Allò que el vent s'endugué)

Director: Victor Fleming (1939)

Convertida en un guió per Sidney Howard, la versió inicial no convencia al productor, ja que presentava incoherències. Per això, van ser contractats 17 guionistes com a mínim. El nombre de persones no ajudava a aclarir les coses.

William Cameron Menzies va fer un storyboard, el qual es va convertir en el punt bàsic per a la pel·lícula, donant-li coherència visual. El productor va inventar un nom per al treball de William Cameron Menzies: disseny de producció.

Aquest cas ens mostra que el tractament visual és el punt de partida de tot treball cinematogràfic, on es defineix la coherència i l'homogeneïtat d'un film.