Conceptes Clau de Sociologia: Mercat, Reforma i Perspectiva Crítica

Conceptes Fonamentals en l'Estudi Sociològic

1. Població en Situació de Mercat Informat

Què significa que la majoria de la població, amb relació als temes que estudia la sociologia, estigui en situació de mercat informat?

Que en ser objecte d'estudi de la sociologia, la població es troba directament en aquesta situació en ser conscient que forma part de la societat i dels seus mecanismes.

2. La Sociologia: Ciència i No Necessàriament Filantropia

En quin sentit la sociologia no és, necessàriament, ni una disciplina filantròpica, ni té per objectiu la reforma de la societat?

La sociologia és la ciència social dedicada a l'estudi de l'estructura i el comportament de la societat en diferents entorns i conjunts. Encara que se'n pot prescindir, és útil per conèixer els inconvenients que trobem en la societat.

Per tant, el seu objectiu principal no és el canvi de la societat, sinó l'estudi i l'anàlisi del conjunt socialitzat. Segons Marx, el procés pel qual l'home perd consciència del fet que ell mateix ha produït un món que acaba vivint com a quelcom diferent d'un producte humà. La perspectiva sociològica implica precisament la recuperació d'aquesta consciència.

3. Distinció entre Problema Social i Sociològic

En què es diferencia un problema social d'un problema sociològic?

• Un problema social és la conseqüència d'un problema d'una part concreta de la societat que no segueix la norma.
• Un problema sociològic correspon a la raó per la qual els subjectes (actors socials) interaccionen d'aquesta manera.

4. L'Home i la Construcció de la Identitat

A què es refereix Jean-Paul Sartre quan diu que "l'home és allò que fa a partir del que els altres han fet d'ell"?

Es refereix al fet que la nostra personalitat, al final, només té com a certesa una identitat personal construïda socialment. És a dir, ets allò que els altres han fet de tu perquè la teva persona s'ha creat partint d'uns estereotips o aspectes que la mateixa societat espera que assumeixis indirectament. Aquells que no segueixen la norma són, sovint, exclosos de la societat.

5. Característiques de la Perspectiva Sociològica

Definiu -i distingiu- breument què significa que la sociologia és una perspectiva parcial, crítica, desemmascaradora i relativitzadora.

Perspectiva Parcial

La sociologia és una perspectiva parcial perquè en l'estudi d'una societat cadascú té la seva part de visió. El sociòleg sap que la seva perspectiva és vàlida, però NO ÉS ÚNICA NI UNIVERSAL. Busca assolir una màxima objectivitat: veure les coses tal com són i no com agradaria que fossin. Tothom estudia la mateixa realitat des d'una perspectiva diferent (tota realitat es presta a lectures diverses en la mesura que amaga diferent significació). Estudia les dues cares de la moneda buscant un motiu pel qual s'ha imposat una de les dues com a oficial.

Perspectiva Desemmascaradora

En primer lloc, és desemmascaradora perquè se centra a estudiar i descobrir quina és l'estructura interna de la societat: Què està passant, a conseqüència de què i quin procediment se segueix?

Perspectiva Relativitzadora

D'altra banda, és relativitzadora perquè hi desapareix tot criteri de valor absolut i es pren consciència que el nostre caràcter és una construcció social; més ben dit, respon a una gran qüestió de condicionament social respecte a com actues i com esperen els altres que actuïs.

A mesura que s'indaga en totes les evidències col·lectives sorgeixen dubtes envers la veracitat de l'estructura externa, i aquesta realitat es torna relativa quan la perspectiva sociològica ens ensenya a reprendre la consciència que l'home és qui ha produït el món i no el món qui l'ha produït a ell. Ens fa adonar que el nostre comportament és relatiu perquè el caràcter = construcció social + condicionament cultural de la ideologia (religió, parentesc).

6. Tipus de Relacions Socials

Poseu un exemple de relació "de tu a tu" i un de relació anònima.

• Una relació de TU A TU és aquella en la qual els dos individus són conscients de la manera de ser de l'altra persona en tots els aspectes i punts de vista, és a dir, es pot esperar alguna resposta previsible. Per assolir aquest grau de coneixement es requereix un major grau d'afectivitat (per exemple, un amic de tota la vida que ho sap tot sobre tu).
• En canvi, una relació anònima (com amb una persona que acaba d’arribar nova a l'escola i no et coneix) suposa formes de control social polivalent. L'individu passa a diferenciar els elements funcionals dels afectius (dóna a conèixer la persona que vol que els altres coneguin de tu).

7. La Realitat de la Vida Quotidiana

Què vol dir que el nostre món de la vida quotidiana és el més "real" de tots, fins al punt que el "donem per descomptat"?

La realitat de la vida quotidiana és el marc on es desenvolupa la vida dels individus en societat, i la percebem com "la realitat" per excel·lència per diverses raons:

1. És una realitat ordenada. El llenguatge (verbal, gestual o simbòlic) és el gran ordenador d'aquesta realitat.
2. És una realitat intersubjectiva, és a dir, compartida amb els altres.
3. Es dona per descomptat perquè està feta a base de certeses (coses que són així per llei de matemàtica i física). Encara que hi hagi dubtes, la certesa és anterior al dubte; per tant, sense una base real no hi ha vida quotidiana.

Podem sortir-ne, certament, però sempre de manera transitòria i provisional (en el somni, en l'èxtasi, en l'aventura), per acabar-hi tornant. La vida quotidiana es desenvolupa en un marc institucional. Això significa que tant els nostres comportaments com els pensaments i sentiments estan regulats socialment. Aquestes pautes reguladores són les institucions, que generen estructures en funció dels inconvenients que troben en l'anàlisi de la societat. La nostra integració en aquest marc s'efectua a través del procés de socialització.