Conceptes Clau de Sociologia: Identitat, Religió i Globalització

Identitat i Cultura: Conceptes Essencials

La identitat és una part essencial del jo. És el procés mitjançant el qual una persona o grup es reconeix a si mateix i reconeix els altres com a part del mateix grup. És un principi de cohesió interioritzat que permet reconèixer-se i ser reconeguts. La identitat és un vincle de pertinença dinàmica, que es transmet d'una generació a una altra.

Característiques de la Humanitat i la Cultura

La cultura es manifesta en dues dimensions principals:

• Universalisme: La cultura, per oposició a la naturalesa, és alhora un caràcter distintiu de l'espècie humana i un conjunt de coneixements adquirits per les societats al llarg del seu desenvolupament històric. La societat s'organitza mitjançant el contracte.
• Particularisme: La cultura com a configuració particular de creences tradicionals, de formes socials i de trets materials d'un grup específic. Societat amb essències.

Etnocentrisme i Relativisme Cultural

Etnocentrisme

Actitud segons la qual un grup social o sistema cultural utilitza les seves pròpies categories i valors per entendre la realitat d'altres grups. Porta al convenciment que els valors i normes propis són els naturals i adients, titllant de salvatges i primitius els altres.

Relativisme Cultural

Cada cultura només pot entendre's en els seus propis termes. Els valors d'una cultura són relatius al seu context cultural; cap cultura és superior a una altra.

Religió i Societat: Tipologies i Creences

Tipus de Religió segons el Principi

• Principi Transcendent: En el seu principi hi ha una realitat que no pertany al nostre univers. Apareix el text sagrat.
• Principi Immanent: Té un principi, una causa que pertany al nostre univers. La podem veure, com les forces de la naturalesa (foc, sol).

Tipus de Religió segons l'Origen

• Religions Cosmobiològiques:
  • Paganisme o Animisme, Hinduisme: Religions on l'ésser humà no és diferent, és un element més de la naturalesa. Aporten cosmologia, una explicació de l'univers sobre com funciona el món. Els diferents elements tenen ànima pròpia. Déu és l'origen de tot.
• Savieses Orientals:
  • Confucianisme, Taoisme i Budisme: Tenen un punt filosòfic, relacionades entre elles, amb visions particulars de l'ésser humà en relació amb la naturalesa.
    • Taoisme: Busca una mística religiosa, una comunió entre l'ésser humà i el seu entorn. Component de reflexió individual.
    • Confucianisme: Pretén crear una ètica personal del confrontament. Defineix unes virtuts i l'individu ha de mirar com les assoleix. Tenen conseqüència en la vida col·lectiva, buscant un millor entorn concret.
    • Budisme: Es basa en quatre veritats:
      1. Tota existència és sofriment.
      2. La causa del sofriment és el desig.
      3. Cal renunciar a tot desig.
      4. Només renunciant als luxes i passions s'arriba al Nirvana.
• Religions Universalistes de la Salvació:

  La Bíblia és el llibre que explica l'origen de tot; el destí és la salvació. Són religions excloents.

  • Judaisme: El destí de la religió s'uneix amb el del seu poble. La vida terrenal està marcada pel pecat.
  • Cristianisme: L'arribada del salvador Jesucrist. Assumeix els pecats de la humanitat i paga per ells.
  • Islam: Mahoma, el profeta, crea la religió. Existència d'Al·là, Déu revelat per Mahoma. Veredicte final per determinar si, als ulls de Déu, la vida ha estat bona.

Estats i Nacions en la Globalització

La Conferència de Bretton Woods (1944)

Els EUA i Occident acorden l'obertura dels mercats internacionals. Es decideix usar el dòlar com a moneda de pagament i crear el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial per ajudar països amb dificultats econòmiques. També es rebaixen els impostos duaners per impulsar els intercanvis comercials.

La Segona Globalització i el Neoliberalisme

Degut a la confrontació amb la URSS, es busca el consens ciutadà a través de polítiques estatals industrials i la plena ocupació. A Europa, es creen estats del Benestar potents.

A partir de 1989, s'imposa el neoliberalisme. Es crea l'Organització Mundial del Comerç i s'estableixen tractats de lliure comerç com el de l'Amèrica del Nord, el Mercosur i el Tractat de la Unió Europea.

El Trilema de l'Economia Mundial de Rodrik

Dani Rodrik és crític amb la globalització neoliberal. Segons ell, una societat ha d'escollir dos conceptes que harmonitzin entre:

• Democràcia política
• Globalització econòmica
• Sobirania nacional

Les opcions són:

1. Donar prioritat a la hiperglobalització i la sobirania nacional.
2. Democràcia i sobirania nacional.
3. Democràcia i hiperglobalització.

Rodrik proposa una globalització intel·ligent, que prioritza la democràcia i la sobirania nacional. És partidari que l'estat i la nació defensin els seus sistemes socials i l'autogovern econòmic, encara que calgui fer retrocedir la hiperglobalització. Mantindria un comerç robust i estable.