Conceptes Clau de Sociologia: Habitus, Merton, Habermas i Socialització

Habitus (Pierre Bourdieu)

Pertany al moviment de l'Estructuralisme de Sistemes i correspon a l’autor Pierre Bourdieu. L'Habitus es defineix com el conjunt de possibilitats que una persona té de ser socialitzada. Som considerats una identitat social determinista. Organitza les pràctiques socials i en té una percepció.

Exemple: Anar a l’òpera i, a força d’anar-hi, amb el temps t’acabi agradant. Si neixes en un medi de classe alta, tindràs més possibilitat de ser socialitzat en la valoració d’aquest tipus d’actes i acabaràs tenint gust per ells.

Efecte Mateu (Robert K. Merton)

Pertany al moviment del Funcionalisme de Sistemes i correspon a Robert K. Merton. Aquesta teoria postula que es dona més a qui té més i es dona menys a qui té menys.

Exemple: L'acumulació d'avantatges en un currículum.

Món de la Vida (Alfred Schütz)

Correspon a l'enfocament dels Subjectes i a l’autor Alfred Schütz. Són autoevidències i conviccions inqüestionades; allò que donem per descomptat:

• Els diners
• El matrimoni
• Els dies de la setmana
• La salutació
• La cua al cinema

Socialització (Peter L. Berger)

Pertany a l'enfocament dels Subjectes i a l'autor Peter L. Berger. Es tracta d’un procés en què els individus d’una societat o d’una cultura aprenen i interioritzen un conjunt de normes, valors i formes de percebre la realitat.

Aquest procés dóna als individus les capacitats necessàries per desenvolupar-se en la interacció social amb altres individus. Es distingeixen dos tipus:

• Socialització primària: Es dona a la infància a través de la família i l'escola.
• Socialització secundària: Es dona a l'adultesa (socialització al llarg de la vida).

Teoria de l'Acció Comunicativa (Jürgen Habermas)

Correspon a l'enfocament Dual (Sistemes i Subjectes) i a l’autor Jürgen Habermas. És una teoria explicativa que es desenvolupa al voltant de diversos eixos:

1. Pretensions de validesa

• Poder: Argument de la força.
• Validesa: Parlar i voler arribar a un acord.

2. Tipus de Racionalitat

• Instrumental: Es proposen unes finalitats (Exemple: Amiga/apunts).
• Comunicativa: Entendre’s els uns als altres i arribar a acords (Exemple: Demanar permís a la mare per anar de festa).

3. Tipus d'Accions

• Teleològica: Mitjans per aconseguir un fi (Exemple: Publicitat per vendre més).
• Regulada per normes: Accions orientades segons les normes socials (Exemple: Fer dos petons en saludar).
• Dramatúrgica: Actues en base al que vols aconseguir.
• Comunicativa: L'acció vol arribar a una entesa.

4. Ús del Llenguatge

• Perlocucionari: Llenguatge no explícit, té un objectiu no explícit (pretensió de poder). Exemple: Un secretari demana cafè al cap per aconseguir alguna cosa.
• Ilocucionari: Objectiu explícit en la comunicació (hi ha pretensió de valor). Exemple: Dos amics queden per prendre un cafè.

Aprenentatge Dialògic (Ramón Flecha)

Pertany al moviment de Transformació de Sistemes i Subjectes (Dual) i a l’autor Ramón Flecha. Desenvolupa la concepció dialògica de l’educació.

Aquesta teoria situa el diàleg entre professorat, alumnat, familiars i comunitat com a clau per superar les desigualtats i l’exclusió social.

En l’actual societat de la informació, l’aprenentatge depèn cada vegada més de la correlació de les interaccions que l'infant té amb totes les persones del seu entorn en multitud d’espais d’aprenentatge i desenvolupament.