Conceptes Clau en Sociologia: Globalització, Migracions, Treball i Salut

La Globalització i les seves Dimensions

Dimensions de la Globalització

• Econòmica: Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç.
• Política: Caiguda de la Unió Soviètica i el comunisme, creixement de formes de govern internacional i regional, influència cap als governs i ONG.
• Ambiental: Problemes que transcendeixen barreres físiques, activisme ambiental.
• Cultural: Homogeneïtzació cultural (afavoreix el contacte cultural però pot fer perdre costums locals), individualisme.
• Social: La gent es mou de lloc per diverses raons.

Responsabilitat Social Tecnològica

Giddens, 2009.

Efectes de la Globalització

• Homogeneïtzació.
• Sobreexplotació i ús inadequat dels recursos.
• Impactes ambientals.
• Empobriment cultural.
• Problemes socials estructurals: desequilibris ambientals, hegemonies culturals, paper obsolet dels Estats-nació.
• A la vida quotidiana: reptes que introdueixen novetats en el pla de vida de les persones.

Talam, 2007 (frase).

Postures sobre la Globalització

• Escèptics: No és un fenomen nou, activitat econòmica regional.
• Transformacionistes: En procés, posició intermèdia, el govern té poder.
• Hiperglobalitzadors: Fenomen nou i global, no hi ha control de l'economia, baixa el poder.

Resistències Polítiques a la Globalització

• Moviment antiglobalització.
• Trump.
• Lluita contra el capitalisme.
• Iniciatives localistes.

Teories de la Socialització i Interacció

Teoria del Desenvolupament Infantil de George Mead

Com es desenvolupa el ser social i es configura la identitat a través de processos d'interacció social.

Interaccionisme Simbòlic

Les persones interactuen amb símbols i la seva interpretació.

Agents Socialitzadors

Procés pel qual l'ésser humà de forma activa es fa membre de la societat a través dels agents amb els quals es relaciona.

Demografia i Migracions

Llei Beckham

La Llei Beckham de David Beckham.

Tipus de Piràmides de Població

• Progressiva: Nigèria.
• Regressiva: Japó.
• Estancada: Campana, EUA.

Població i Migracions a Barcelona

• Canvi de paisatge i de l'ús de l'espai públic.
• Onada de migracions 1996-2007: canvia l'autopercepció dels migrants dels anys 50-60, que desconfien.
• Últims anys: arriben els "expats" (expatriats) no permanents.

Models d'Integració

• Integracionisme democràtic: Individus i col·lectius etnoculturals formen part perquè volen d'una societat amb igualtat d'oportunitats i hi participen (Bilbeny, 2010).
• Assimilacionisme.
• Melting pot: Nova cultura de síntesi.
• Multiculturalitat: Coexistència passiva de cultures (Barcelona, ni una ni l'altra).
• Interculturalitat: Convivència de cultures (cultura d'origen + nova).

Les dues últimes sorgeixen de postures antiassimilacionistes dels anys 60-70.

Models d'Aculturació: Grups a Acollir

• Unidimensional: Immigrants renuncien a la cultura d'origen (avantatges).
• Multidimensional: Diferent grau de cultura.

Teoria Ecològica de Berry (1990)

Individu i context interactius. Model bidimensional (desitjabilitat de contacte positiu amb dues cultures):

• Assimilació: Nova cultura.
• Integració: Les dues cultures.
• Separació: La vella cultura.
• Marginació: Cap cultura.

Model Ampliat d'Aculturació Relativa (Navas et al., 2005)

• Procés d'aculturació experimentat no solament per les persones que emigren.
• Canvi mutu produït pel contacte entre dos grups.

Pla Ideal i Pla Real d'Aculturació

• Pla ideal: Població migrant (actituds d'aculturació) / Població autòctona (expressió del que desitjarien que fessin els migrants).
• Pla real: Migrants (estratègies d'aculturació utilitzades) / Autòctona (percepció de les estratègies d'aculturació utilitzades pels migrants).

COMPLEX I RELATIU (no sempre preferim la mateixa estratègia).

Estrès i Dol Migratori (Achotegui, 2002)

1. Dol parcial.
2. Dol recurrent.
3. Vinculat a aspectes relatius de la infància.
4. Dol múltiple.
5. Canvis en la identitat.
6. Certa regressió.
7. Dol en fases.
8. Mecanismes de defensa i errors cognitius.
9. Sentiments d'ambivalència cap als dos països.
10. Dol de la família del país.
11. Nova migració ("negro pa su casa").
12. Transgeneracional (transmetre a les generacions següents els efectes).

Cosmopolitisme

Estratègia individualista, seleccionar elements de diferents cultures.

Treball, Ocupació i Gènere

Definició de Treball (Peiró, 1989:168)

Conjunt d'activitats humanes retribuïdes o no. La persona aporta energia, habilitats, coneixements i obté alguna compensació material, psicològica o social.

Definició d'Ocupació (Marie Jahoda, 1982)

Modalitat particular sòcio-històricament determinada de treball, caracteritzada per una relació jurídico-contractual de caràcter voluntari entre dues parts.

L'Ocupació com a Mercaderia

L'ocupació redueix el treball a l'estatus de valor de canvi i de mercaderia (Blanch, 1996).

Tipus de Treball

• Context: Contractual o no.
• Treball productiu: Producció de béns o serveis que es poden comprar/vendre com a mercaderies.
• Treball reproductiu: Per la reproducció biològica, social i emocional (mestressa de casa).
• Treball precari: Joves, immigrants sense papers, dones monomarentals, gent que ajuda a casa.
• Feina: Instrumental (sobreviure), oportunista (el que surti), precària (insegura).

Bretxa Salarial de Gènere

Enquesta d'estructura salarial 2011: 18,36% menor retribució per a les dones. Causes:

• Estereotips i rols de gènere.
• Segregació horitzontal (treball masculinitzat, feminitzat).
• Sostre de vidre (dona no alcaldessa).
• Terra enganxós (infravaloració del treball feminitzat com les cures, impacte negatiu de la maternitat, falta de corresponsabilitat en tasques de cures).
• Falta de transparència (retribucions).

Discriminació per Orientació Afectiva-Sexual: Costos Macroeconòmics

• Reducció del talent.
• Estudi del Banc Mundial 2015, Índia: 1,7% del PIB.
• Alentiment del creixement econòmic.
• Williams Institute: relació positiva entre PIB per càpita i els drets de les persones LGTBI.

Impacte en Contractació i Retenció

• No contractació: Pèrdua per a generar resultats (dones amb CV 30% menys contactes).
• Retenció: Qualificats abandonen la feina, reducció de productivitat, motivació i lleialtat.

Identitat de Gènere en Psicologia

John Money, Anke Ehrhardt i Joan Hampson (Endocrinologia Pediàtrica de l'Hospital Johns Hopkins) van treballar amb infants intersexuals. Publicació 1955: rol de gènere i identitat de gènere (maneres de comportar-se, expressar-se...).

Primers Tests de Gènere

Anys 30: primer test psicològic per mesurar masculinitat/feminitat (Lewis Terman i Catherine Miles). Si no estaven alineats, diagnosticats de patologia de gènere.

Robert Stoller: Sex and Gender

1968: Robert Stoller (psiquiatra i psicoanalista) "Sex and Gender": sexe atribuït biològicament al gènere.

Salut i Benestar Social

Salut: Definició i Models

• OMS 1946: Salut mental i social.
• Model biomèdic: Causes biològiques per entendre les malalties de les persones.
• Model biopsicosocial: Factors biològic, psicològic i social tenen un paper significatiu en una malaltia.

Salut Mental Positiva

Ampliada a partir de Jahoda, 1958.

Determinants Socials de la Salut

Veïns de les Corts viuen 10 anys més: "en la teva salut hi té més a veure el teu codi postal que el genètic".

• Circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen.
• Resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos.

Aquests factors EXPLIQUEN la major part de les desigualtats sanitàries.

Model de Dahlgren i Whitehead (1991)

Els nivells de salut individual i poblacional estan definits per:

• Condicions econòmiques, culturals i medi ambient.
• Condicions de vida i de treball.
• Influència de xarxes socials i de la comunitat.
• Factors d'estils de vida individuals.
• Factors individuals, com el sexe, edat, factors hereditaris.

Perspectiva de Gènere en la Salut (García Dauder, 2019)

• Influència de la socialització de gènere en la salut.
• Qüestionament del reduccionisme del diagnòstic psiquiàtric: Crítica a la medicalització de malestars en les dones producte de desigualtats socials i violències estructurals (Burin, 1990). No parla de trastorns psicològics, sinó de malestars de gènere.
• Crítica a la descontextualització i individualització del malestar: Que desconnecta els malestars de les seves condicions socials i els redueix a una categoria psicobiològica.