Conceptes Clau de Sociologia, Economia i Globalització

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és com una lent que ens fa mirar les altres societats (les altres cultures) a través de la nostra, com si aquesta fos la referència universal.

Relativisme Cultural

En aquest sentit, cal entendre el relativisme cultural com quelcom que permet minimitzar el parany de l'etnocentrisme.

Subcultures

Les anomenades subcultures són pautes culturals que formen part d'una cultura general, dins la qual tenen uns trets identitaris propis (estil de vida, manera de vestir, expressions lingüístiques, etc.).

Contracultura

En canvi, la contracultura designa els grups que discrepen dels patrons establerts i els desafien obertament. Un bon exemple el constituí el moviment hippie dels anys 1960.

Ideologia segons Karl Marx

Ideologia: Karl Marx li atorga un significat diferent al terme, que passa a equivaldre al sistema de valors que la classe dominant imposa per tal de justificar el seu domini, en un significat clarament pejoratiu del terme. Per exemple, per Marx la idea que la propietat privada és un dret natural inalienable seria ideologia, com una mena de prejudici que afavoreix la classe dominant.

Economia i Globalització

Barreres Econòmiques

La desaparició de les barreres econòmiques entre països ha afavorit el comerç internacional, element distintiu del sistema capitalista global.

Economia del Coneixement

L'economia del coneixement és aquella en què ja no es produeix res material, sinó que allò rellevant són els intangibles: ara el gruix dels guanys econòmics es basen en la informació. Per això, sovint es diu que vivim en la societat postindustrial o societat de la informació.

Les Multinacionals

Les multinacionals són el motor de l'actual sistema econòmic: dominen els mercats financers internacionals i s'estima que realitzen al voltant de dos terços del comerç mundial.

Economia Electrònica

El desenvolupament de la tecnologia informàtica ha fet que hagi aparegut una nova versió de l'economia: l'economia electrònica.

Impacte de la Globalització

Conseqüències de la Globalització

1. Augment de l'individualisme: Fa que es donin menys nexes d'unió (menys xarxa social) que en l'anterior 'societat de classes'.
2. Cultura popular: S'observa una tendència a la pèrdua d'expressions locals, en favor d'un imperialisme cultural homogeneïtzador, on la cultura dominant en la 'societat de masses' sigui hegemònica.
3. Riscos mediambientals: Inclouen la crisi ecològica, l'escalfament global, el canvi climàtic, la contaminació i el tractament de residus.
4. Riscos sanitaris.
5. Augment de la desigualtat: Amb la globalització, ningú nega que s'ha accentuat la diferència entre països rics i països pobres.

Perspectives i Propostes sobre la Globalització

Samuel Huntington i el Xoc de Civilitzacions

Samuel Huntington (1927-2008) no nega que la globalització condueix a un xoc de civilitzacions, però defensa que això és quelcom inexorable i que, com a tal, cal acceptar com a part del procés globalitzador capitalista.

Huntington defensa que el món està format per múltiples civilitzacions en conflicte, i adverteix que les nacions occidentals podrien perdre la seva hegemonia si no atenen aquesta tensió latent.

Propostes per a una Globalització Més Justa

• Establir un nou model comercial entre el Nord i el Sud: el comerç just.
• Fomentar la industrialització del Tercer Món, amb mesures com la condonació del seu deute extern, o l'aportació del 0,7% del PIB dels països rics al creixement del Tercer Món.
• Crear un impost (taxa Tobin) que gravi els moviments de capital, amb la finalitat de penalitzar els moviments especulatius.
• Reduir la despesa militar i treballar per eradicar el frau fiscal. Amb els diners obtinguts es podrien dedicar més recursos al desenvolupament del Tercer Món, entre d'altres coses.
• Afavorir la lliure circulació de persones, coherentment amb la lliure circulació de capital.

Susan George i la Globalització Inclusiva

Alguns activistes, com per exemple Susan George (1934-), rebutgen el terme "antiglobalització" i defensen una globalització inclusiva, basada en la cooperació, en què les decisions les prengui el poble i no pas els mercats.