Conceptes Clau en Sociologia i Comunicació: Etnocentrisme, Interculturalitat i Opinió Pública

Conceptes Clau en Sociologia i Comunicació

Etnocentrisme: Concepte elaborat per l'antropologia per mencionar la tendència que porta a una persona o grup social a interpretar la realitat a partir dels seus propis paràmetres culturals. Està vinculada a la creença que l'ètnia pròpia i les seves pràctiques culturals són superiors als comportaments d'altres grups.

Dimensionalització: Continua el procés de trencament dels conceptes teòrics per fer-los mesurables. Guanyem precisió, però perdem informació. Els trenquem en altres unitats realitzant un esquema d’arbre. Trobem dimensions i subdimensions. Dimensions: diferents elements o factors que componen un concepte, són conceptualitzacions més específiques que no pas els constructes teòrics i que permeten descomposar el concepte en el seu espai d'atributs.

Operacionalització: Procés on s’assignen unes determinades unitats de mesura (una categoria o un valor) a les diferents característiques que es volen recollir de la realitat. És a dir, com recollim, observem i mesurem els conceptes emprats en la investigació, ja que la identitat dels conceptes ha de ser contrastable amb la realitat.

Procés: requereix afegir una definició operativa o empírica a la definició teòrica (establir els indicadors (dimensions i subdimensions) a partir del qual es recolliran les dades).

La hipòtesi general pot ser:

• Positiva: estableix que hi ha relació o associació entre dues variables. Exemple: les aspiracions socials depenen del nivell educatiu de les persones.
• Nul·la: nega qualsevol tipus de relació entre les variables, ja que considera que són independents. Exemple: les aspiracions socials no estan relacionades amb el nivell educatiu de les persones.
• Alternativa: pressuposa una explicació diferent de la que es proposa com a positiva.

Índexs: Definició: mesura obtinguda per l'agrupació adequada de diversos indicadors, que són els que ens aporten les dades numèriques que un cop manipulades ens permeten calcular l'índex:

• Número estadístic
• Mesura obtinguda a partir de la combinació de diversos indicadors
• Mitjançant operacions matemàtiques senzilles
• És un número quantitatiu
• Exemples

Interculturalitat: Procés comunicatiu i interacció entre persones i grups, on no es permet que un grup cultural estigui per damunt d’un altre, afavorint en tot moment la integració i la convivència entre cultures. Procés no exempt de conflictes → desafiament a la ciutadania del segle XXI

• Multiculturalitat: existència de vàries cultures en un mateix territori
• Interculturalitat: una forma d’intervenir en aquesta realitat que posa èmfasi en la relació entre cultures que estan convivint
• Pluriculturalitat: una altra forma d’intervenció que posa èmfasi en el manteniment de les identitats culturals de cada grup

Assimilació: Proposa l’abandonament per part dels immigrants de les seves costums i pràctiques originàries de forma que el seu comportament s’amotlli als valors i normes de la majoria. Nouvinguts --> majoria

• Melting pot (crisol de cultures): els valors, tradicions, idees dels immigrants no es dissolen (com en l’assimilació) sinó que es barregen amb la predominant, amb la idea de formar noves pautes culturals en contínua evolució. Nouvinguts - majoria
• Pluralisme cultural: Les diferents cultures ètniques coexisteixen per separat en termes d’igualtat, però participen en la vida política i econòmica general de la societat. El multiculturalisme (o interculturalitat) seria aquesta coexistència en termes separats però d’igualtat. Nouvinguts = Majoria

L’ús del llenguatge perlocucionari: Quan parlem, sempre hi ha darrere un objectiu ocult que no mostrem quan efectuem aquest acte comunicatiu. Busquem que aquest acte tingui un efecte i modificació en la persona. La nostra estructura social ens condiciona. Pretensions de poder: la voluntat d’imposar una acció per la força, física o simbòlica.

L’ús del llenguatge ilocucionari: L’objectiu es planteja, no s’oculta. Racionalitat comunicativa. La voluntat és arribar a un acord, per això es basa en pretensions de validesa.

• Pretensions de validesa: la voluntat d’arribar a un acord a través de la força dels arguments.
• De poder: és la voluntat d’imposar una acció per la força (pel poder). (pot ser físic o simbòlic). No permeten la crítica. Es fonamenten en el poder i les sancions.

Habermas: Explica com les persones poden potenciar al màxim un determinat context. Com les noves tecnologies poden estar elevades al seu màxim exponencial, que són les persones. També fa una teoria amb una gran base científica de com les persones actuem en base a la comunicació. Fa una reelaboració comunicativa de la teoria sociològica. La teoria de l’acció comunicativa de Habermas (TAC) és una teoria general de la societat: en la que s’aglutina des de la teoria de l’acció social a propostes concretes sobre els mitjans de comunicació. La teoria de la societat ha de ser una teoria de la comunicació i no renuncia al projecte de modernitat.

Conceptes TAC:

• Racionalitat instrumental i racionalitat comunicativa
• Teoria de l’argumentació
• Quatre tipus d’acció: teleològica, regulada per normes, dramatúrgica i comunicativa
• Ús del llenguatge
• Pretensions de poder i pretensions de validesa.

Manuel Castells (sociòleg, autor de La Societat de la informació i les seves contradiccions), a l’igual que els altres autors de les teories duals, a més d’analitzar la nova societat i veure com el coneixement i la informació és la matèria prima d’aquesta nova societat, també analitza les desigualtats que s’estan generant. Afirma que el que regula la societat és la informació. A internet s’estan reforçant els moviments socials (15M).

Noam Chomsky (es dedica més a la lingüística, però té molta obra en el camp de la comunicació) afirma que els humans tenim habilitats innates per comunicar-nos. Els intel·lectuals són els responsables de dir la veritat. És l’autor de Perspectives sobre el poder on diu que la població ha de poder opinar sobre tots els temes, ja que tots tenim intel·ligència, però alguns tenim més oportunitats educatives que altres. “Chomsky, millor que cap altre autor crític del nostre temps, ha sabut desemmascarar les relacions i pretensions de poder que s’amaguen darrere dels mitjans de comunicació: la submissió d’aquests al poder polític per conveniència o por; o la interrelació entre els interessos mediàtics i els empresarials en general.

Podem estudiar l’opinió pública en el seu sentit més estricte, el més fidel al propi concepte, que consisteix en recollir de forma agregada l’opinió. També podem preguntar-nos, des d’una visió qualitativa, com es forma aquesta opinió. Urnes, mitjans de comunicació i sondejos tenen una gran importància perquè “diuen recollir” l’opinió pública.

• Opinió pública agregada: és la suma de judicis individuals a través del vot o dels sondejos. És un resultat.
• Opinió pública discursiva: és el procés d’un agent col·lectiu que conversa en ambients formals i informals processant experiències pròpies, coneixements i informacions. A Espanya, el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) realitza baròmetres d’opinió.

Bourdieu (sociòleg), els sondejos d’opinió són instruments d’acció política que serveixen per imposar la il·lusió que existeix una opinió pública com a mera suma d’opinions individuals. Potser, més que qüestionar l’instrument quant a que pugui recollir una agregació de respostes, hauríem de centrar-nos en les preguntes.

Establiment de l’agenda: té a veure amb els temes que es tracten i l’espai i temps que ocupen en un mitjà. Es determinen d’aquesta forma els afers col·lectius sobre els que pensa la ciutadania i com els pensa.

Opinió pública i opinió publicada: Els mitjans de comunicació es presenten com els canals en els quals l’opinió pública s’expressa en tres sentits:

• com a manifestació diària del sentir del carrer (però quasi bé no saben res de les seves audiències).
• com a vigilants del poder (però més que vigilar es tendeixen a normalitzar els conflictes).
• com a discurs social dominant (aparentment, els polítics es senten sota l’escrutini dels mitjans i, en aquest sentit, tracten de que els afavoreixin).