Conceptes clau de la sociologia

Perspectiva sociològica

La perspectiva sociològica és parcial: necessita la resta de disciplines. La sociologia no és autosuficient. La realitat és estudiada per diversos camps (sociòlegs, economistes...), l'únic que canvia és la perspectiva. Els coneixements són fragmentaris i, per això, es necessita la col·laboració entre disciplines.

És crítica: la sociologia no pot aturar-se davant de cap aspecte. Cap aspecte és intocable. Segons Peter Berger, a la sociologia li interessen tant les concepcions oficials com les no oficials.

És desemmascaradora: tothom va "maquillat", amb una màscara per la vida, anem emmascarats. Si volem conèixer, hem de desemmascarar les coses; és una eina necessària per aprendre. Hem d'arribar a les coses tal com són. La sociologia no es conforma amb les funcions manifestes de les accions, vol saber, a més a més, les funcions latents de les accions; és a dir, conèixer més en profunditat.

És relativitzadora: allò que és veritat en una època, és mentida en una altra. Hi ha models socials diferents, però jo he de complir les regles del meu model, no puc canviar-lo.

Què és la societat?

La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta en el marc de la vida quotidiana. La societat és el context de totes les meves experiències. No puc tenir cap experiència sense que els altres estiguin presents d'alguna manera. Per exemple, somiar. Això va des del naixement fins a la mort, totes les experiències són socials.

Acció social o situació social

Una acció social és aquella on els actors orienten recíprocament les seves accions. Per ser persona necessito experiències fetes amb altres, on m'ensenyen la significació de les paraules. Això afecta les nostres maneres de sentir i de pensar, que estan condicionades.

Teoria del rol

A la societat tots juguem un rol, som, en el teatre de la societat, persones que juguen diferents rols. No es fixa només un rol (ex: professor, pare), sinó que, segons el context, el rol canvia, i cadascú sap quin paper toca jugar en cada moment i l'interpreta. La teoria diu: tots som actors, tots tenim un rol i sabem interpretar-lo en cada moment. Dins d'un rol hi ha normes. A més, tots tenim unes expectatives de com els altres han de jugar el seu rol, esperem un tipus de comportament. Perquè una societat funcioni, els rols executats han de coincidir amb les expectatives que aquesta en té. Quan allò no passa, trobem situacions de conflicte, sense equilibri.

Rutina i sorpresa

No totes les experiències són idèntiques. Són "tipus ideal", n'hi ha de dos tipus: sorpresa i rutina.

• Exemple d'experiències sorpresa: el primer dia de classe.
• Exemple d'experiències rutina: anar a classe.

Les experiències sorpresa tendeixen a convertir-se en rutina. La vida és més de rutines que de sorpreses.

La rutinització de l'experiència

Allò que es presenta com a sorpresa tendeix a convertir-se en rutina. La rutinització és un mecanisme bàsic per al funcionament de la societat. Suposa la creació d'unes regles de comportament i la creació d'unes expectatives. Tant els rols, com les institucions i les rutines, poden canviar al llarg del temps i, fins i tot, dintre d'una societat hi ha diferents models (ex: familiar). Però el fet de dir que canvien no vol dir que una societat pugui funcionar sense ells.

Relacions personals i relacions anònimes

Les relacions tu-a-tu són directes, més importants, afectives... Les relacions anònimes tendeixen a la funcionalitat i a l'anonimat, com bé indica el seu nom. A mesura que creixo, les relacions anònimes seran més abundants que les relacions tu-a-tu.

Hi ha un altre terreny on aquestes relacions són molt importants: el món rural i el món urbà. En el primer, es coneixen les persones des de tots els punts de vista; en el segon, no conec tothom i només conec un cert punt de vista. La vida urbana afavoreix l'anonimat. Les relacions tu-a-tu es caracteritzen perquè l'altre es presenta amb transparència i proximitat; en aquests casos, em mostro més tal com sóc.