Conceptes Clau en Sociolingüística i Polítiques Lingüístiques

Sociolingüística: Usos Socials i Relacions Lingüístiques

La sociolingüística estudia els usos socials de la llengua i les relacions que s'estableixen entre les llengües i les societats que les fan servir. Aquesta disciplina analitza diversos fenòmens, com ara:

• La variació lingüística
• Les comunitats lingüístiques
• Les actituds i prejudicis dels parlants
• Els fenòmens generats pel contacte de llengües

Uriel Weinrich va contribuir significativament a l'avanç de la sociolingüística en definir la configuració del predomini. També fou decisiva l'aportació de Charles Ferguson, el qual va definir el concepte de diglòssia, que identificava les diverses varietats en una llengua: una varietat alta o formal, i una varietat baixa.

Bilingüisme i Diglòssia: Convivència i Funcions Lingüístiques

Els individus pertanyents a dues comunitats lingüístiques que comparteixen el mateix territori o mantenen un veïnatge estret, es veuen impulsats o no, d'acord amb l'estatus social de la llengua pròpia, a aprendre l'altra llengua.

Tradicionalment, aquestes situacions en què una comunitat lingüística es veu empesa a aprendre l'altra llengua es consideraven casos de bilingüisme. Aquest terme, però, encobria una relació sovint conflictiva entre les llengües en contacte, ja que gairebé mai existeix una situació equilibrada entre els usos de les dues llengües en qüestió.

Charles Ferguson definí el concepte de diglòssia per a identificar el repartiment de funcions que es produeix entre dues llengües en contacte o entre dues variants d'una mateixa llengua. En aquest context, una de les llengües (la A) s'erigeix com a llengua culta, i l'altra (la B) com a llengua col·loquial.

Llengua i Dialecte: Sistema, Parla i Variació Lingüística

Llengua i dialecte són com les dues cares de la mateixa moneda; quan parlem fem servir alhora la llengua i el dialecte, perquè totes les llengües són al mateix temps llengua i dialecte.

Ferdinand de Saussure va definir la llengua com a sistema de signes emprat per una comunitat lingüística per a comunicar-se, i la parla com la realització concreta i individual dels parlants. El terme dialecte es correspon amb el que Saussure anomena parla.

Mentre la llengua és el sistema de signes general i comú a tots els parlants, el dialecte és el que s'adequa a la variació lingüística en les seves diferents dimensions:

• Diacrònica (històrica)
• Diatòpica (geogràfica)
• Diastràtica (social)
• Diafàsica (funcional o estilística)

Polítiques Lingüístiques: Models i Intervencions Públiques

Entenem per política lingüística el conjunt d'intervencions en matèria lingüística dutes a terme pels poders públics. Entre els diferents models de polítiques lingüístiques vigents en l'àmbit europeu, podem distingir:

• Monolingüisme: Hi ha només una llengua oficial a tot l'estat.
• Protecció de minories lingüístiques: Una sola llengua nacional (per exemple, Anglaterra), però amb reconeixement i protecció per a les llengües minoritàries.
• Autonomia lingüística: Existeix una llengua oficial a tot l'estat, però a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, aquesta esdevé cooficial.
• Federalisme lingüístic: Apareix en estats amb estructura federal en els quals cada unitat federada té una llengua oficial pròpia.
• Plurilingüisme institucional: Existeixen dues o més llengües com a oficials de l'estat.

La política lingüística de la Unió Europea atén altres aspectes fonamentals, com ara:

• El principi de no discriminació lingüística.
• La lliure circulació de persones i mercaderies.
• Els subsidis a les produccions audiovisuals en llengües minoritàries o regionals.