Conceptes Clau de Sociolingüística: Llengua i Societat

Conceptes Clau de Sociolingüística

• Llengua Pròpia: Llengües originades històricament en el territori i compartides per una comunitat de parlants que les tenen com a signe d'identitat (català, aranès...).
• Llengua Instal·lada: Llengües que tenen una presència rellevant en la societat catalana (castellà, anglès...).
• Fenòmens de Contacte: Són fenòmens en els quals destaca l'aparició de varietats lingüístiques mixtes i les situacions de conflicte lingüístic, que es produeixen quan dues llengües entren en contacte.
• Bilingüisme: Ús alternatiu de dues llengües.
  • Bilingüisme Individual: Quan l'individu domina més o menys equilibradament dues llengües i en tria una o l'altra en funció de factors com la pròpia comoditat, el propòsit específic de la comunicació, la voluntat d'integrar-se en una comunitat, etc. (l'individu decideix).
  • Bilingüisme Territorial: Quan un espai polític té dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic (ús alternatiu de dues llengües), es creen fronteres lingüístiques.
  • Bilingüisme Social: Quan dues llengües coexisteixen en el si d'una societat determinada en què una d'aquestes llengües és la pròpia del territori i l'altra, la llengua instal·lada. Això comporta un conflicte lingüístic, i a vegades apareix com un plantejament igualitari entre les dues llengües en conflicte, a la pràctica afavoreix la llengua forta en detriment de la feble (fer tota la burocràcia en català alenteix el procés).
• Alternança de Dues Llengües: Bilingüisme i diglòssia (dif: a la diglòssia hi ha una que destaca més i l'altra és més informal).
• Diglòssia: Situació de dues llengües en contacte en què els parlants fan servir una per a usos formals (llengua alta) i l'altra per a usos informals (llengua baixa).
• Minoritització: Procés de disminució del seu ús per part de la comunitat que la parla en el territori que li és propi.
• Substitució Lingüística: Quan una llengua instal·lada agafa el lloc d'una llengua pròpia.
• Llengua Minoritària: No pateix la pressió de cap altra llengua al seu territori i, a més, té un nombre reduït de parlants.
• Llengua Majoritària: Nombre extens de parlants.
• Llengua Minoritzada: Està discriminada al seu propi territori per la pressió d'una llengua dominant.
• Normalització Lingüística: Procés de reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixement, l'ús i les actituds favorables a la llengua minoritzada per tal d'evitar que s'acabi produint la substitució lingüística. Inclou 3 processos simultanis:
  • Normativització: Establiment i difusió de la normativa oficial de la llengua (diccionari).
  • Normalització: Presa de consciència per part de la comunitat i el canvi de les actituds lingüístiques que afavoreixen la substitució.
  • Planificació Lingüística: Actuació organitzada de l'administració pública a favor de la normalització de la llengua.
• Ecolingüística: Ciència que estudia les relacions del llenguatge i l'entorn, per tal d'afavorir l'equilibri lingüístic dins dels estats multilingües.
• Pidgin: Aparició de varietats lingüístiques sorgida de la necessitat de comunicació entre membres de dues comunitats lingüístiques diferents que creen una llengua mixta (situacions colonials o intercanvis comercials; spanglish).
• Crioll: Consolidació d'una llengua pidgin que surt de la comercialització i passa a ser llengua.