Conceptes Clau de Sociolingüística i Llengua

Conceptes Fonamentals de Sociolingüística

Comunitat lingüística

Societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres.

Contacte de llengües

Situació en què existeix una relació directa i habitual entre parlants de dues o més llengües. Anteriorment, el contacte de llengües existia bàsicament per veïnatge entre territoris de comunitats lingüístiques diferents. Actualment, la possibilitat de desplaçament de grans masses de població l'ha convertit en un fet habitual. Pot ocórrer en igualtat de condicions (cada llengua gaudeix d'una situació de normalitat dins el seu territori) o en condicions de superposició lingüística (els parlants d'una llengua desconeixen l'altra, però no a l'inrevés).

Conflicte lingüístic

És un terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme. Es produeix la invasió dels àmbits d'una llengua per una altra, especialment en una situació de desigualtat. Totes les actuacions de política lingüística, siguin democràtiques o no, provoquen accions i reaccions entre els grups afectats. L'evolució d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé, al contrari, a un reconeixement de la situació cultural del grup en desavantatge i la normalització lingüística.

Normalització lingüística

La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic que tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat. Es consideren prioritaris àmbits amb major incidència comunicativa com l'ensenyament, la sanitat, la justícia, els mitjans de comunicació i el comerç.

Bilingüisme

Bilingüisme és un terme que fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme. Distingim:

• Bilingüisme individual: Es produeix quan un individu té la capacitat de dominar dues llengües. La psicolingüística s'encarrega d'estudiar aquest fenomen. El bilingüisme individual pot ser:
  • Actiu: Entén i parla les dues llengües.
  • Passiu: Entén i utilitza una llengua i l'altra l'entén però no l'utilitza.
  • Simètric: Coneix les dues llengües igual.
  • Asimètric: Coneix millor una llengua que l'altra.
  • Instrumental: Estudia la llengua per necessitat.
  • Integrador: Estudia una segona llengua amb desig de convertir-se en membre de la comunitat que la parla.
• Bilingüisme social: Quan en un determinat grup social de qualsevol mena es fan servir dues llengües, per finalitats diferents o per a la mateixa, a causa de qualsevol factor.
• Bilingüisme territorial: Es produeix quan es divideix un territori en dues parts i a cada una s'utilitza una llengua diferent.

Plurilingüisme

Individu que pot usar dos o més idiomes o una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües.

Llengua oficial

La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.

Llengua pròpia

Llengua pròpia és un terme jurídic propi de la legislació espanyola que fa referència, en diferents Estatuts d'Autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials de la comunitat juntament amb el castellà. El mateix terme en català s'utilitza també en la Llei d'Ordenació de l'Ús de la Llengua Oficial del Principat d'Andorra amb relació al català, única llengua oficial de l'Estat andorrà.

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera: una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle.

Substitució lingüística

Substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix a un procés al final del qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per l'abandonament de la seva llengua. L'abandonament de la llengua pròpia és degut a l'aïllament geogràfic progressiu i la regressió territorial, en la reducció de l'ús de l'idioma en la seva extensió demogràfica, en la reducció en l'expansió demogràfica i en els seus àmbits d'ús. Si continua la dinàmica de la substitució, pot acabar amb la desaparició completa d'una llengua. Aquest pot ser l'objectiu d'una política lingüística determinada, a través d'una planificació lingüística.

Exemples de Conjugació Verbal

Verb "Assentar"

• Infinitiu: assentar
• Gerundi: assentant
• Participi Passat: assentat, assentada, assentats, assentades
• Indicatiu Present: assento, assentes, assenta, assentem, assenteu, assenten
• Indicatiu Imperfet: assentava, assentaves, assentava, assentàvem, assentàveu, assentaven
• Indicatiu Perfet Simple: assentí, assentares, assentà, assentàrem, assentàreu, assentaren
• Indicatiu Futur: assentaré, assentaràs, assentarà, assentarem, assentareu, assentaran
• Indicatiu Condicional: assentaria, assentaries, assentaria, assentaríem, assentaríeu, assentarien
• Subjuntiu Present: assenti, assentis, assenti, assentem, assenteu, assentin
• Subjuntiu Imperfet: assentés, assentessis, assentés, assentéssim, assentéssiu, assentessin
• Imperatiu: assenta, assenti, assentem, assenteu, assentin

Formació de Temps Compostos (Subjuntiu)

• Subjuntiu Perfet: hagi, hagis, hagi, hàgim, hàgiu, hagin + participi
• Subjuntiu Plusquamperfet: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin + participi