Conceptes Clau de Sociolingüística i Contacte de Llengües

Conceptes Fonamentals de Sociolingüística

Diglòssia

És una situació que es dona quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera: una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en textos formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Lleialtat Lingüística

Actitud normal de defensa i ús habitual de la pròpia llengua. Ser lleial a la pròpia llengua implica, sense considerar-la més ni menys que cap altra, usar-la i considerar-la amb normalitat. És l’actitud més habitual entre els pobles amb llengües normalitzades.

Autoodi Lingüístic

Consideració negativa cap als propis trets d’identitat. L'autoodi lingüístic és, per tant, la desconsideració envers la pròpia llengua. Es dona en el context de les comunitats lingüístiques minoritzades. Quant pitjor són les condicions de la llengua en qüestió, més possible és l’autoodi: si l’ús d’una llengua determinada li ha comportat a una persona, repetidament, situacions incòmodes, aquesta persona —o aquesta comunitat lingüística— acabarà no volent usar la pròpia llengua.

Interferència

Són els canvis produïts en l'estructura interna de la llengua dominada ocasionats per la influència de la llengua dominant. Podem dir que la interferència és conseqüència de la interposició.

Interposició

Es produeix una interposició quan les relacions entre la comunitat lingüística dominada (minoritzada) i la resta del món es fan en la llengua de la comunitat dominant.

Canvi Lingüístic

És el conjunt de processos constants de transformació, pèrdua i innovació dels elements fònics, morfològics, lèxics, etc., d'una llengua. Hem de tenir ben present que aquesta llengua existeix en tant que és usada.

Assimilació

És aquella situació en la qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l'ha rebuda. El pes demogràfic, cultural, social i polític d'un país receptor d'emigrants és primordial perquè els immigrants assimilin, més tard o més aviat, l'idioma i la cultura pròpies del país receptor.

Interlingua

És aquella llengua emprada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups de gent que parla llengües diferents i no disposa d'una llengua comuna. Neix amb el propòsit de servir per a l'intercanvi comunicatiu. Se sol construir a partir de les llengües en contacte. El naixement d'aquesta nova varietat sol ser en un període de temps curt.

Crioll

És la interlingua que s'usa en el continent americà.

Característiques del Llenguatge Periodístic

Els textos periodístics han de complir amb els següents requisits:

• Correcció: La llengua utilitzada ha de ser normativa i comuna al conjunt de parlants, poc marcada des del punt de vista dialectal (estàndard).
• Concisió: El text ha d'estar construït amb frases breus, sense caure en l'estil telegràfic, i presentar una estructura de piràmide invertida.
• Claredat: Els textos periodístics no s'han de prestar a l'ambigüitat, han de tendir a la monosèmia i a la comprensió en una primera lectura.
• Captació del Receptor: El periodisme ha de saber seduir el receptor amb un ús moderat de les funcions poètica i expressiva del llenguatge en els titulars i en els textos destinats a formar l'opinió.