Conceptes Clau de Sociolingüística: Ús, Comunitat i Diversitat

Sociolingüística: Estructura i Ús de la Llengua

Una llengua no és només una estructura lingüística, sinó que implica també un ús lingüístic. La lingüística tradicional s’ocupa de l’estructura lingüística (fonètica, lèxic, regles morfosintàctiques…). La sociolingüística, en canvi, s’ocupa de l’ús –o el no ús– de la llengua, és a dir, les condicions de la seva existència.

Àmbits i Normes d'Ús Lingüístic

Les llengües existeixen en les societats que les fan servir, però presenten variacions que estan relacionades amb la diversitat de situacions que es pot trobar un parlant.

Els Àmbits d'Ús

Els àmbits d’ús consisteixen en els diversos marcs socioculturals en què una llengua (o varietat lingüística) és usada. Aquests inclouen, per exemple:

• Familiar
• Educatiu
• Judicial
• Mitjans de comunicació
• etc.

Depenen d’aquestes coordenades o factors:

• Individu (sexe, edat, ocupació)
• Tema
• Situació
• Intenció

Les Normes d'Ús

Cada societat estableix quines varietats lingüístiques són les adequades per a cada àmbit d’ús.

Ús Convencional i Ús Intencional

L’ús lingüístic que s’adapta a les normes d’una societat és anomenat ús convencional. De vegades, però, apareixen grups socials disconformes que posen en dubte les normes d’ús i no les segueixen. Aquest ús és l’ús intencional.

És important destacar que l’ús intencional pot contribuir a la recuperació d'una llengua, mentre que l’ús convencional, en certs contextos, pot contribuir al desprestigi i al procés de substitució d'una llengua.

Comunitat i Consciència Lingüística

Una comunitat lingüística està formada per membres que tenen en comú almenys una varietat lingüística o una llengua, i que comparteixen consensos, regles o normes d’ús per al seu ús correcte.

Els conceptes clau que es tenen en compte per determinar una comunitat lingüística són:

• És imprescindible compartir la mateixa llengua, encara que aquest factor no és suficient per si sol.
• Una comunicació intensa és fonamental per a la cohesió de la comunitat, ja que el coneixement de la llengua no sempre implica el seu ús actiu.
• Determinades actituds compartides en referència a l’ús i la valoració de la llengua també contribueixen a cohesionar-la (o, al contrari, a desintegrar-la).
• L'acceptació d’una normativa per a la llengua, la identificació amb un registre estàndard i l'adopció d’un nom específic global.

Quan en una societat apareix una segona llengua, és crucial desenvolupar una consciència lingüística per tal d’estabilitzar la comunitat lingüística existent.

Llengües Minoritàries i Llengües Minoritzades

Parlar de llengües minoritàries suposa un criteri principalment quantitatiu: el nombre de parlants.

La llengua minoritzada, en canvi, és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística. En aquests casos, tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia esdevé insuficient per a la vida quotidiana en tots els àmbits.

Monolingüisme, Bilingüisme i Plurilingüisme

Aquesta secció aborda els conceptes de monolingüisme, bilingüisme i plurilingüisme en el context sociolingüístic.