Conceptes clau de la sociolingüística catalana

El bilingüisme social

Mite del bilingüisme: Concepte del qual han parlat i han denunciat sociolingüistes com Lluís Vicent Aracil i Rafael Ninyoles.

El concepte ha estat utilitzat ideològicament per sectors que veuen en el bilingüisme dels altres la millor garantia per al manteniment del seu monolingüisme. Aquests sectors veuen com el bilingüisme els afavoreix en tant que el seu bilingüisme és una qüestió de voluntat, i si volen poden practicar un monolingüisme sense fissures.

Conclusió: El concepte de bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes.

Si ens referim al conjunt d'una societat, parlem de conflicte lingüístic o diglòssia, no de bilingüisme social.

La diglòssia

Segons Ferguson (1959): "[...] situació lingüística relativament estable en què, a més dels dialectes d'una llengua, hi ha una varietat superposada molt divergent, molt estandarditzada, emprada en la literatura i a l'escola, però que ningú no empra com a llengua de conversa ordinària". Això es coneix com a diglòssia interna.

Segons Fishman (1971): Amplia la definició de Ferguson i aplica el concepte al diferent ús de les llengües en una mateixa comunitat lingüística. Una llengua és emprada per a funcions formals i estàndard; aquesta és la llengua de prestigi, llengua A (alta). L'altra llengua, la pròpia, s'empra en situacions informals i s'anomena llengua B (baixa). Això es coneix com a diglòssia externa.

La minorització lingüística

Llengua minoritzada: Una llengua minoritzada és aquella que ha perdut àmbits d’ús a causa de la interposició d'una altra llengua. La llengua dominant (B) es converteix en el filtre obligatori, en el canal de distribució i de relació únic que la llengua recessiva (A) estableix amb la resta de la humanitat. Els parlants de la llengua dominada es veuen obligats a ser bilingües. Són llengües minoritzades: català, bretó, occità, basc, gallec, sard, cors...

Llengua minoritzada vs. llengua minoritària: Una llengua minoritària és aquella que té un nombre de parlants inferior en relació amb les set o vuit llengües majoritàries que hi ha al món, però gaudeix plenament de tots els àmbits d'ús en la seva comunitat lingüística. Exemple: danès, búlgar o el suec.

Una llengua majoritària pot ser minoritzada en alguna regió del seu domini.

El conflicte lingüístic

S'anomena així si el contacte de dues llengües origina una situació en la qual els dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d'ús.

Es tracta d'una situació dinàmica i inestable: un cop iniciat el procés, aquest pot derivar cap a la substitució lingüística o cap a la normalització lingüística.

La normalització lingüística

Definició: La normalització lingüística consisteix a reorganitzar les funcions d'una llengua en una societat per tal de fer possible la recuperació de l'idioma que fins aquell moment havia sofert un procés de minorització. Per tant, parlem de l'altra cara de la substitució lingüística. No és un procés espontani.

Aspectes fonamentals de la normalització

En un procés de normalització lingüística s'han de distingir quatre aspectes fonamentals:

• 1. Existència d'una normativa: Cal un model de llengua estàndard i una normativa que vehiculi els diversos usos lingüístics.
• 2. Creació d'un marc legal favorable: Cal una legislació que sigui capaç de promoure l'ús de la llengua i de trencar les inèrcies i els prejudicis lingüístics.
• 3. Recuperació d'una estructura política i de poder: La comunitat lingüística ha de poder prendre decisions.
• 4. La implicació de la societat: És la clau de l'èxit.

Dins d'aquest procés cal diferenciar:

• Normativització: Codificació de la llengua.
• Normalització: Usos socials de la llengua.

La implicació de la societat es manifesta sovint mitjançant campanyes per fomentar l'ús del català.

El procés d'estandardització

Propietats de la llengua estàndard:

• a) Estable i alhora flexible per assumir les variacions pròpies de la societat actual.
• b) Fer possible una expressió intel·lectual, rigorosa i precisa.
• c) Lligam entre els diferents parlants de tota la comunitat lingüística (CL).
• d) Tenir un prestigi enfront dels altres estàndards lingüístics.
• e) Marc de referència.