Conceptes Clau de Sociolingüística: Bilingüisme, Història i LUEV

1. Conflicte Lingüístic i Bilingüisme

El bilingüisme és la capacitat d’utilitzar més d’una llengua a un mateix nivell.

Bilingüisme Individual

Es classifica segons diversos criteris:

• Segons el grau d’ús de la llengua:
  • Passiu: S'entenen les dues llengües, però només se'n parla una.
  • Actiu: S'entenen i s'usen les dues llengües.
• Segons el domini de les llengües:
  • Simètric: Es dominen les dues llengües al mateix nivell.
  • Asimètric: Es domina una llengua més que l'altra.
• Segons la motivació:
  • Instrumental: S'utilitzen les dues llengües per raons laborals.
  • Integratiu: S'utilitzen les dues llengües per motius d'integració social.

Bilingüisme Social

Fa referència a l'ús que es fa de la llengua atenent al grup social a què es pertany. Es manifesta en diverses situacions:

• Societat en què coincideixen dues llengües: Sol haver-hi un recel per part dels qui han d’aprendre la llengua dels dominadors. Es trien llengües diferents com a signe de distinció, la qual cosa causa situacions de desigualtat.
• Situació d’immigració: Té tendència a augmentar. Qui va a la nova terra aprèn la llengua del lloc on va. L'aprenentatge serà més fàcil i ràpid per als fills dels immigrants.
• Cosmopolitisme: Les llengües tenen més validesa que les mateixes fronteres. Poder-se traslladar d’un lloc a un altre és una necessitat del nostre temps. La ràdio o la televisió fan que hi hagi un cosmopolitisme lingüístic. Un apartat del cosmopolitisme és el turisme.

Bilingüisme Territorial

És causat per un espai territorialment dividit en dues zones delimitades geogràficament que parlen llengües diferents. Cal recordar que les persones són bilingües, no les nacions. Els casos de bilingüisme territorial es deuen a raons polítiques que fan que dues llengües es disputin un territori.

2. Conceptes Clau de Sociolingüística i Història

Fòrum Iudicum i Orígens del Català

El document més antic conservat en el qual apareixen ja topònims amb una fonètica catalana és l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell (839). A partir del segle IX, i sobretot a finals del segle XI, els elements vulgars en els textos llatins són cada vegada més freqüents. Durant el segle XII, la llengua vulgar accedeix a l’escriptura. D’aquesta època és la traducció al català del Fòrum Iudicum, un codi de lleis visigòtic. Els seus fragments mostren una llengua vulgar ben estructurada, sense llatinismes, amb una estructura sintàctica complexa.

CALP (Cognitive Academic Language Proficiency)

Fa referència a la capacitat de tipus cognitiva, conceptual i acadèmica, com ara ser capaç de raonar els punts forts i febles d’una conferència. Formen part de CALP aspectes cognitius, lingüístics i metalingüístics referits a la capacitat de processar informació.

Cancelleria Reial

Va ser un organisme administratiu i burocràtic encarregat de redactar tots els documents reials. Va ser creada per Jaume I a mitjans del segle XIII, i reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós l'any 1344.

PIL (Programa d'Immersió Lingüística)

Centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats al territori de predomini lingüístic valencià, adopten el PIL. Mitjançant una metodologia específica, aconsegueixen el domini de les dues llengües oficials i els continguts de la resta de les àrees.

3. Legislació Lingüística: LUEV

LUEV (Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià)

És una llei en vigor aprovada el 23 de novembre de 1983 que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià.