Conceptes Clau de Sociolingüística: Bilingüisme, Conflicte i Normalització

Sociolingüística: Definició i Conceptes Clau

Què és la Sociolingüística?

Sociolingüística: Disciplina que estudia la relació que s’estableix entre llengua i societat i l’anàlisi de l’ús lingüístic que se’n deriva.

• Neix als anys 50 als EUA.
• La Lingüística se centra en les paraules.
• La Sociolingüística se centra en les persones com a usuàries d’una llengua, les actituds lingüístiques que ens mouen i els prejudicis lingüístics.

Conceptes Fonamentals

Comunitat Lingüística

Grup humà que comparteix una llengua, normes d’ús i relacions que la diferencien d’altres comunitats.

• Interrelació lingüística: Comunicació interna entre tots els membres per cohesionar la societat.
• Actitud lingüística i Normes d’ús: Valoració d’una llengua que contribueix a una cohesió (o al contrari).
• Integració simbòlica: Compartir elements simbòlics és un element clau per a la cohesió del grup. Inclou l'acceptació de la normativa de la llengua (referent estàndard).

Àmbit d’Ús

Diversos marcs socioculturals on la llengua és usada.

• Varia segons la situació en què es troben els parlants.
• Depèn de factors com:
  • Categoria de l’individu
  • Tema
  • Situació
  • Intenció

Normes d’Ús

Cada varietat estableix quines varietats lingüístiques són adequades a cada àmbit d’ús.

• Moltes són absurdes i impulsades per forces de l’Estat, fet que provoca que la gent les transgredeixi intencionalment.

Actituds Lingüístiques

Valoracions subjectives sobre una llengua o varietat.

• Poden afavorir la cohesió i lleialtat de la comunitat.
• Poden introduir prejudicis que contribueixen a distorsionar el funcionament de la llengua i en fomenten l’autoodi (rebuig lingüístic envers la pròpia comunitat).

Contacte Lingüístic i Multilingüisme

Contacte Lingüístic: Les llengües no viuen aïllades, sinó en contacte directe.

Monolingüisme

• El monolingüisme no és habitual a Europa (només Portugal, Islàndia i Albània).
• Monolingüisme estatal: Acceptar una única llengua com a oficial (Exemple: França).
• Monolingüisme militant: A nivell de parlant. Persones que es neguen a aprendre una segona llengua.

Bilingüisme: Tipologies i Mites

Bilingüisme: Primera concreció del multilingüisme.

• Pot ser Passiu (es coneixen dues llengües, però se n’usa una) o Actiu.

Bilingüisme Individual

Parlant capaç d’utilitzar dos codis lingüístics.

• Segons el grau de coneixement i ús: Domini Simètric o Asimètric.
• Segons la motivació i forma d’adquisició:
  • Integrador: Voluntat d’integrar-se en una nova comunitat.
  • Instrumental: Pels beneficis que es deriven de l’aprenentatge.
• Segons el grau d’especialització:
  • Ordenat: No hi ha interferència entre codis.
  • Desordenat: Hi ha interferència entre codis.
• Segons les funcions que el parlant atribueix a cada llengua: Neutre o Diglòssic.

Bilingüisme Territorial

Espai que representa una sola unitat política, però on hi ha zones diferenciades amb llengües diferents (Exemple: Bèlgica).

Bilingüisme Social

• Afecta el col·lectiu d’un territori concret.
• L’alternança lingüística es regeix per unes normes d’ús desequilibrades i favorables a la llengua del poder (dominant).

El Mite del Bilingüisme

• Qui realment és bilingüe és el parlant de la llengua dominada, ja que el de la llengua dominant continuarà amb el monolingüisme, perquè no li cal aprendre una altra llengua.
• L’ús social de les dues llengües mai serà equilibrat.
• Molta gent practicarà un bilingüisme unilateral o passiu.
• La definició de bilingüisme moltes vegades s’utilitza per amagar l’obligació d’aprendre una segona llengua.
• El bilingüisme molts cops genera una substitució lingüística.

Conclusions sobre el Bilingüisme

• Només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes.
• Si ens referim al conjunt d’una societat, parlem de Conflicte Lingüístic o Diglòssia (no Bilingüisme Social).

Conflicte Lingüístic i Diglòssia

Diglòssia

Situació de coexistència de dues varietats o llengües amb funcions socials clarament diferenciades i jerarquitzades.

Diglòssia Interna (Ferguson)

• Dues varietats d’una mateixa llengua s’utilitzen respectivament en àmbits formals (s’aprèn a l’escola) i informals (s’adquireix en el nucli familiar/social).
• Repartiment clar i estable sense conflictivitat.

Diglòssia Externa (Fishman)

• Dues llengües diferents:
  • Una per a usos formals (llengua alta).
  • Una per a usos quotidians (llengua baixa).
• Tipus:
  • Bilingüisme diglòssic: Provoca substitució lingüística.
  • Diglòssia establerta: Estableix un idioma per a cada comunitat de parlants (Exemple: Clergat-llatí / Poble-llengua pròpia).

Minorització Lingüística

Procés de pèrdua d’àmbits d’ús a causa de la interposició d’una altra llengua.

• La llengua dominant es converteix en un filtre obligatori de totes les relacions que la comunitat minoritzada exerceix amb la resta de la societat.
• La llengua minoritzada perd funcionalitat fins que queda reduïda a un vehicle de comunicació col·loquial.
• *Nota: Llengua minoritzada ≠ Llengua minoritària.

Resolució del Conflicte: Normalització i Substitució

Solucions al Conflicte Lingüístic

El contacte entre llengües on lluiten pel domini d’àmbits d’ús pot conduir a:

• Normalització lingüística.
• Substitució lingüística.

Normalització Lingüística

Normalització Lingüística: Refer les funcions d’una llengua per recuperar-ne els àmbits d’ús.

Fases de la Normalització

1. Existència normativa i llengua estàndard: Estandardització.
2. Creació d’un marc legal favorable: Lleis capaces de promoure l’ús de la llengua a recuperar i combatre’n els prejudicis.
3. Recuperació d’una estructura política i de poder: La comunitat lingüística ha de tenir poder de prendre decisions.
4. Implicació de la societat: Clau de l’èxit.

La Mort de les Llengües i la Substitució Lingüística

La Mort de les Llengües

• Una llengua desapareix quan se’n mor l’últim parlant competent.
• El procés de desaparició comença molt abans.
• Mai és un fet natural; sempre ve donat per causes extralingüístiques.

Substitució Lingüística: Procés i Causes

Substitució Lingüística: Últim període d’un procés que comença quan una llengua forana intenta suplantar els àmbits d’ús d’una determinada llengua.

Procés d'Interferència Lingüística (Estructura)

1. Primera fase: Afebliment del sistema lingüístic degut a un empobriment lèxic per la incorporació massiva de préstecs.
2. Segona fase: Afecta la gramàtica i la fonètica. Els parlants de la llengua minoritzada es converteixen en "subusuaris" (coneixements lingüístics insuficients per a resoldre les diverses necessitats comunicatives).

Procés en el Cos Social

1. Primera fase: Bilingüització de la societat i jerarquització lingüística (repartiment desigual d’àmbits d’ús).
2. Segona fase: Els joves dominen la llengua dominant i tenen dubtes en la utilització de la minoritzada. Afecta la transmissió intergeneracional de la llengua.
3. Tercera fase: Els parlants joves no asseguren la continuïtat de la llengua, i s’arriba a la substitució.

Causes de la Substitució Lingüística

• Físiques: Lligades a la desaparició de tots els seus parlants (epidèmies, plagues, etc.).
• Socials: La llengua desapareix, però la comunitat continua existint.
  • Assimilació cultural: Forta influència d'una llengua dominant sobre una minoritzada.

Situacions que hi Condueixen

• Consolidació dels estats:
  • Unitat nacional = Unitat lingüística (Monolingüisme oficial).
  • S’utilitzen mesures coercitives.
• Pèrdua de poder: Societats descentrades que perden poder de decisió sobre el seu desenvolupament futur.
• Inundació demogràfica: Processos colonitzadors. Una comunitat amb superioritat militar i el control del poder aprofita per desmuntar les estructures socials de la cultura minoritària.
• Exèrcit: El Servei Militar Obligatori promou la "Lengua nacional".
• Mitjans de comunicació: Permeten la promoció de la llengua associada al poder.
• Escola: La generalització de l’escolarització s’utilitza per al control ideològic.
• Psicològiques: La desaparició està molt marcada per l’actitud dels parlants. Quan es comença el camí cap a la substitució es generen processos psicològics que determinen l’evolució (prejudicis, autoodi).

Reversibilitat del Procés

El procés no té un desenvolupament lineal i immutable. Els parlants poden prendre consciència i actuar per tal de capgirar la discriminació, aconseguint una normalització lingüística.