Conceptes Clau de Salut Pública, Models i Determinants Socials

Concepcions de Salut i Malaltia

Definicions de Salut Segons Diferents Contextos

Definició de Salut (Gaviada)

El concepte de salut no és únic i universal, com tampoc no ho és el de malaltia. Són conceptes canviants i depenen dels contextos des d’on es conceptualitzen. La salut no és única ni universal.

Definició de Salut (Generació Z)

Benestar físic, mental i social, entès com una certa estabilitat en diferents àmbits de la vida: Qualitat de vida, medi ambient, visió ecològica i sostenible.

Definició de Salut (Generacions Anteriors)

Religió, guerres, alimentació, eina de treball, imatge. No hi havia diagnòstic mental.

Definició de Salut Segons l'OMS

«Estat complet de benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties». Inclou altres àmbits a part de la salut física, posa de manifest que, a banda dels metges, també són necessaris altres professionals, com treballadors socials, psicòlegs o educadors socials per vetllar pel benestar de les persones.

Crítiques a la Definició de l'OMS

• Estat complet de benestar: Ningú no es troba mai al 100% de benestar. Segons aquest criteri, pràcticament ningú no podria ser considerat sa, ja que caldria estar plenament bé en l'àmbit físic, mental i social.
• Dimensions del benestar: Tot i fer referència a diferents dimensions del benestar, continua afirmant que la salut no és únicament l’absència de malalties.

Alternatives a la Definició de l'OMS

• Terris: (OMS + capacitat de les persones per adaptar-se als reptes que la vida planteja).
• Huber (Salut Positiva): Descriu la capacitat d’autogestionar-se davant dels reptes físics, socials i emocionals. Crítica: Gairebé tota la responsabilitat recau en la persona i no té prou en compte el paper de l’entorn i dels recursos socials.

Conceptes Sociopolítics de la Salut

Salut com a Bé de Mercat

S’ha convertit en un bé amb el qual es fa negoci i es mercantilitza.

Salut com a Dret

A Espanya, la salut és un dret universal i gratuït. Així i tot, en molts altres països això no passa.

Metabolisme Social

Metàfora que compara la societat amb un organisme viu.

Paradigma Occidental de Salut

Parteix d’un paradigma diví a un paradigma científic (benestar físic, mental i social).

El Curs de Vida

S’ha de conèixer tota la història de vida d’una persona, no només el moment actual.

Normalitat i Patologia Segons Canguilhem

Normalitat

El que entenem per normalitat no és una realitat objectiva, sinó una construcció social.

Patologia

Dificulta dur a terme una vida autònoma, provoca malestar per a la persona i limita la capacitat d’adaptar-se i de crear noves formes de viure.

Concepte de Salut i Malaltia

La relació és:

• Dinàmica: Canvi continu.
• Relativa: No hi ha límit estricte entre les dues.
• No Dual: Són indissociables.
• Dimensions: Objectiva i subjectiva.

Procés Assistencial

Conjunt d’actuacions que duen a terme els professionals de la salut, de manera individual o col·lectiva. Tasca feta pel professional dins del sistema sanitari.

Models d'Atenció Sanitària i Treball Social

Model Biomèdic

Definició i Característiques

Se centra principalment en el malestar físic i en les seves causes orgàniques. Flexner reforça aquesta idea.

Les seves característiques són:

• Reduccionista: Tot es redueix a la biologia (tractament amb fàrmacs).
• Objectiu: No escolta el pacient, només els símptomes.
• Curatiu: Cerca curar només la malaltia.
• Dicotòmic: Separa cos i ment.
• Biologicista: Se centra en els aspectes orgànics.
• Territorial: Diferents metges per a diferents parts del cos.
• Tractament: Monòleg del metge.

Crítiques al Model Biomèdic

La voluntat de curar tot el que està malament ha provocat que es medicalitzin situacions que són normals. Ofereix una solució única.

Iatrogènia

Són els efectes nocius dels procediments mèdics.

Model Biopsicosocial

Definició i Origen

Creat per Engel com a resposta al model biomèdic. Considera que la salut i la malaltia són el resultat de la interacció de tres dimensions interrelacionades (biològica, psicològica i social).

Característiques del Model Biopsicosocial

• Salut i Malaltia: No hi ha barreres clares.
• Diagnòstic Ampli: Avalua diverses branques.
• Relació Pacient-Professional: El pacient participa activament.
• Multidimensional: No només intervenen metges.

El Treball Social en l'Àmbit Sanitari

Història del Treball Social Sanitari

• El Dr. Richard Cabot va justificar amb autoritat la presència dels Treballadors Socials (TS) en salut.
• M. Cannon publica Social Work in Hospitals.
• Richmond publica Social Diagnosis.

Paper del Treballador Social (TS)

S’ocupa dels factors psicosocials que afecten la malaltia i la recuperació. Analitza la situació social, fa un diagnòstic i activa recursos.

Determinants Socials de la Salut (DSS)

Definicions i Conceptes Clau

Definició de DSS

Conceptes com l’economia, el lloc de residència, la política, la feina, l’educació o l’alimentació.

DSS Segons l'OMS

Circumstàncies en què les persones neixen, creixen, treballen, viuen i envelleixen, inclòs el conjunt més ampli de forces i sistemes que influeixen en la vida quotidiana.

Categories de DSS Segons l'OMS

• Estructurals: Econòmica, política, poder, etc.
• Intermedis: Condicions de vida i dia a dia.

Els determinants estructurals són la causa dels determinants intermedis.

Origen i Evolució dels DSS

• Finals del XIX: Neix la Medicina Social. Es detecta que la brutícia del carrer provoca malalties i s'apliquen polítiques de neteja.
• 1946: L'OMS defineix la salut i els països inverteixen en benestar.
• 1974: Informe Lalonde al Canadà (comparava les causes de les malalties de la població amb el capital públic invertit en salut).
• 2005: Informe de l'OMS exposant els DSS.

Estudi Wilkinson sobre DSS

Troben a faltar factors com el gènere, l'orientació social i l'origen en els estudis inicials.

Revolució dels DSS Segons Lema

La salut no depèn només dels tractaments o dels hospitals, sinó també de factors socials, econòmics i ambientals. Els DSS perjudiquen la salut fins i tot quan no hi ha privació material. S'ha produït un desenvolupament i consolidació del camp d’investigació, però falta inversió.

DSS Segons Wilkinson

Per millorar la salut de tota la població, no n’hi ha prou amb bons hospitals o metges: cal que la gent visqui en bones condicions.

Desigualtats i Inequitat en Salut

Desigualtat entre Països

Les condicions econòmiques, sanitàries i socials influeixen molt en la durada i la qualitat de vida.

Desigualtat Dins d’un País

Les persones amb més diners poden viure millor que les persones amb pocs recursos, que sovint tenen feines més dures, més estrès i menys atenció mèdica.

Desigualtat a Barcelona (BCN)

Factors de desigualtat inclouen: gènere, classe social, país d’origen, lloc on es viu, etc.

Desigualtat vs. Inequitat

• Desigualtat: Diferències que es poden observar entre persones.
• Inequitat: Desigualtat evitable, innecessària i injusta.

Quan una Desigualtat és Injusta?

• Via Directa: Dues persones no tenen la mateixa salut i aquesta diferència es podria evitar.
• Via Indirecta: No mira la salut directament, sinó les condicions de vida.

Impacte dels DSS en la Salut

Generen:

• Barreres econòmiques i geogràfiques.
• Coneixement limitat del sistema.
• Diferències en el temps d’espera i la qualitat d’atenció.
• Dificultat d'accés a l'atenció, possible discriminació i retard en el diagnòstic.

Dret a la Salut

Gaudir del millor nivell possible de salut física i mental, segons l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966.

Salut Global i Salut Planetària

Green Social Work

Manera de fer treball social que no només té en compte les persones, sinó també el medi ambient i tots els éssers vius.

Salut Global (SG)

Camp interdisciplinari que entén la salut com un bé comú i interconnectat, que va més enllà de les fronteres nacionals.

Aspectes de la Salut Global

• Aborda problemes que travessen països.
• Analitza la influència de la globalització i dels DSS.
• Necessitat de cooperació internacional.

Origen de la Salut Global

• Segle XIX: Medicina tropical amb malalties infeccioses.
• Post-Guerra Mundial: Es crea l'OMS i apareix la Salut Internacional.
• Anys 90: Es crea la Salut Global (enfocament crític i compartit).

Salut Planetària

La salut humana depèn directament de la salut dels ecosistemes. Si els ecosistemes es degraden, la salut de les persones també es veu afectada. Forma part de la SG.

One Health (Una Sola Salut)

Connexió entre la salut humana, animal i ambiental. Les malalties no es poden abordar de manera aïllada. Forma part de la SG.

Crisis Actuals de la Salut Global

Crisis globals (sanitàries, migratòries, climàtica), pandèmia, alimentació, emergència climàtica.

Crítiques al Sistema de Salut Global

• Enfocament neocolonial (no és equitatiu).
• Manca de claredat conceptual (no innova, només modernitza).
• Reduccionisme biomèdic (solucions mèdiques).
• Influència del mercat (interessos econòmics).
• Seguretat vs. Salut (mesures autoritàries).

Descolonitzar la Salut Global

• Visió contrahegemònica (qüestionar el dominant).
• Veure el Sud Global (posar-lo al centre).
• Identificar desequilibris (desigualtats del Nord al Sud).
• Enfocaments col·laboratius (respostes compartides).
• Diversitat cultural (diversitat de visions).
• Reconceptualització (equitat i justícia al centre).

Mesurament, Indicadors i Epidemiologia

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

Definició d'IDH

Indicador per mesurar com de bé viu la població d’un país, no només segons els diners que té, sinó també segons la salut i l’educació.

Dimensions de l'IDH

• Salut: Esperança de vida.
• Educació: Anys d’escolarització.
• Nivell de Vida: Renda nacional per persona.

Causes de Mortalitat Infantil

Malalties infeccioses, problemes durant el part, néixer abans d’hora, desnutrició, manca d’accés a serveis mèdics bàsics i falta de suport social i emocional.

Indicadors de Salut

Definició d'Indicadors

Eines que s’utilitzen per saber com de sana està una població i quina qualitat de vida té.

Tipus d’Indicadors

• Esperança de vida.
• Anys de vida saludable.
• Morbiditat.
• Mortalitat.
• Salut percebuda.

Vigilància Epidemiològica

Sistema mitjançant el qual els professionals de la salut comuniquen a les autoritats sanitàries els casos de determinades malalties.

Malalties de Declaració Obligatòria

Les que es transmeten per aigua, aliments, aire, animals o insectes, i les que es prevenen amb vacunes.

Malalties Cròniques No Transmissibles (MCNT)

Característiques de les MCNT

Tenen una evolució llarga, no desapareixen soles i normalment no es curen del tot.

Impacte Global de les MCNT

No són només un problema individual, sinó també una qüestió de desigualtat social i econòmica.

Factors de Risc de les MCNT

Comportaments poc saludables i factors ambientals.

Respostes Necessàries Davant les MCNT

Prevenció, reduint factors de risc, promovent hàbits de vida saludables i detectant-les de manera precoç mitjançant cribratges i controls mèdics.

Categories de MCNT

• Pacient Crònic Complex (PCC): Una o més malalties, diverses patologies, alta freqüència de visites mèdiques.
• Malaltia Crònica Avançada (MCA): PCC en fase avançada, amb una esperança de vida inferior a dos anys.

Epidemiologia i Evidència

Definició d'Epidemiologia

Ciència que estudia com es distribueixen i per què es produeixen els esdeveniments relacionats amb la salut dins de poblacions concretes, amb l'objectiu de prevenir, controlar o reduir els problemes de salut.

Medicina Basada en l'Evidència (MBE)

Aplica l’epidemiologia clínica per millorar el diagnòstic, el pronòstic i el tractament en pacients concrets.

Branques de l'Epidemiologia

• Descriptiva: Vigilar i observar els fenòmens de salut (On? Quan? Qui? Com?).
• Analítica: Comprovar o refutar les hipòtesis formulades a partir de l’epidemiologia descriptiva (Per què?).

Magnitud dels Indicadors

Serveixen per:

• Mostrar la magnitud d’un problema.
• Veure els canvis en la salut al llarg del temps.
• Detectar diferències entre diferents poblacions.
• Avaluar objectius.

Mesures de Freqüència

• Incidència: Nombre de casos nous d’una malaltia en un període concret.
• Prevalença: Nombre total de casos existents d’una malaltia en un període concret.

Malalties amb Alta Càrrega

Cardiovasculars, respiratòries, tumors malignes, salut mental.

Causes de Mortalitat

Malalties cardiovasculars, càncer, malalties cerebrovasculars, tumors, pneumònia, suïcidi.

Factor de Risc

Característica d’una persona o grup que augmenta la probabilitat de patir una malaltia. Poden ser biològics, ambientals, de comportament, socioculturals o econòmics.

Població de Risc

Grup de persones que, per les seves característiques biològiques, físiques o socials, té més probabilitat de patir malalties, accidents o intoxicacions.

Jerarquia de l’Evidència

Definició

Organitza els estudis segons el seu disseny i rigor, valorant quina informació és més fiable per prendre decisions en salut:

• Revisions sistemàtiques.
• Assaigs controlats.
• Estudis de cohorts.
• Estudis de casos i controls.
• Estudis descriptius.

Crítica a la Jerarquia Tradicional

Pot ignorar errors metodològics o biaixos, i no sempre considera la diversitat de mètodes per entendre l’efecte d’una intervenció.

Proposta de Nova Jerarquia

Combinar diferents tipus d’evidència, integrant dades quantitatives, qualitatives i contextuals.

Avaluació de la Qualitat de l'Evidència

Es valora la robustesa de l'estudi, la validesa i fiabilitat, l'impacte, la qualitat, les cites, la consistència, la rellevància, la transparència, l'actualitat i el control de biaixos.

Classificacions Internacionals

CIM-10

Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes Relacionats amb la Salut, publicada per l’OMS.

Codis Z (CIM-10)

Apartat per registrar factors socials i contextuals que influeixen en la salut.

DSM-5

Classificació estàndard dels trastorns mentals als Estats Units.

Salut Pública, Prevenció i Promoció

Salut Pública (SP)

Objectiu de la Salut Pública

Prevenir malalties i allargar la vida mitjançant l’esforç col·lectiu de la societat.

Accions de la Salut Pública

• Sanejament del medi ambient.
• Control de malalties infeccioses.
• Educació sanitària.
• Organització dels serveis mèdics.
• Desenvolupament social i econòmic.

Els 5 Eixos de la Salut Pública

1. Promoció.
2. Protecció.
3. Prevenció.
4. Restauració.
5. Rehabilitació.

Salut Col·lectiva (SC)

Definició de Salut Col·lectiva

Noves maneres d’intervenir i atendre els problemes de salut, posant més èmfasi en els aspectes socials, polítics i econòmics que afecten les persones.

Conceptes de la Salut Col·lectiva

• Corrent de pensament (noves idees).
• Moviment social (defensa el dret).
• Pràctica política (cerca canvis polítics).

El Col·lectiu com a Subjecte

La salut no és només una qüestió individual, sinó també un fenomen social i col·lectiu.

Treball Comprès Segons Emerson

La pràctica sanitària ha de basar-se en un treball conjunt entre professionals i usuaris.

Nivells de Prevenció

1. Primària: Accions que eviten que la malaltia aparegui.
2. Secundària: Detectar precoçment la malaltia i tractar-la abans que empitjori.
3. Terciària: Minimitzar les complicacions i discapacitats d’una malaltia ja establerta.
4. Quaternària: Evitar intervencions mèdiques innecessàries.

Intervencions Preventives Usuals

Accions concretes destinades a prevenir malalties i promoure la salut en la població: activitat física, disminuir el consum de tabac i drogues, menjar bé, vacunes, etc.

Promoció de la Salut

Definició de Promoció de la Salut

Procés que ajuda les persones a tenir més control sobre la seva salut i millorar-la. Proporciona mitjans per millorar la salut i exercir control sobre ella, fomentant el benestar físic, mental i social.

Carta d’Ottawa (Pilars de la Promoció)

1. Construir polítiques públiques saludables.
2. Crear entorns favorables.
3. Desenvolupar habilitats personals.
4. Reforçar l'acció comunitària.
5. Reorientar els serveis de salut.
6. Assumir la responsabilitat.

Aptituds Personals

Decisions individuals que es poden millorar amb informació i formació.

Atenció Primària (AP)

Definició d'Atenció Primària

Primer punt de contacte entre les persones i el sistema de salut.

Principis de l'Atenció Primària

• Atenció essencial.
• Accessibilitat.
• Participació comunitària.
• Cura integral.
• Desenvolupament integrat.

Educació per a la Salut (EPS)

Objectiu de l'EPS

Generar canvis de comportament i fomentar l’autonomia de les persones. Implica un emissor, un missatge i un receptor, i el missatge s’adapta al context socioeconòmic i cultural de la persona.

Què NO és Educació per a la Salut

Informació sense context, repetir consells i explicar conceptes enciclopèdics.

Orientacions de l'EPS

• Orientació Prescriptiva: Busca que les persones adoptin conductes saludables.
• Orientació Radical: Sosté que les causes de salut es troben en la realitat social, econòmica i cultural.
• Orientació de Capacitat: Ajuda les persones a prendre decisions sobre la seva salut i aconseguir la seva participació activa.

Efectivitat de la Intervenció

Requereix informació i motivació, recursos creatius i avaluació constant.

Model Dialògic

Tota intervenció en salut pública que busqui la participació activa de la població ha de basar-se en els sabers i pràctiques locals (bidireccionalitat, simetria, participació).

Gènere i Salut

Conceptes de Gènere

Gènere Dinàmic i No Binari

El gènere no és fix ni universal. Canvia segons l’època i la cultura, i no sempre es redueix a la dicotomia dona–home.

Activitat Física i Risc

Els homes fan més activitat física i de més intensitat, però també assumeixen més conductes de risc.

Esperança de Vida Diferencial

• Dones: Viuen més anys, però amb menys salut percebuda.
• Homes: Viuen menys anys, però amb més salut percebuda. Moren més sovint i més joves, sobretot per causes relacionades amb rols de gènere.

Ús dels Serveis Sanitaris

Les dones van més al metge i consumeixen més fàrmacs. Els homes van menys, però ingressen més.

Morbiditat Diferencial

Fa referència a les diferències entre dones i homes en com emmalalteixen, en quines malalties pateixen més sovint i en com aquestes es manifesten.

Biaixos en la Recerca Mèdica

Molts estudis mèdics s’han fet sobretot amb homes, i els resultats s’han aplicat a tota la població sense considerar les diferències biològiques i socials.

DSS i Gènere

Feminització de la cura i càrrega de cures.

Violència i Salut

Formes de Violència

Física, psicològica, sexual, obstètrica, econòmica, digital, de segon ordre, vicària.

Àmbits de la Violència

Parella, familiar, laboral, social, digital, institucional, vida política, educatiu.

Biaixos de Gènere en Medicina

Androcentrisme

L’home com a centre, i per tant, estudis basats en homes i símptomes tenint en compte només els homes.

Síndrome de Yentl

Invisibilitat mèdica de les dones, sobretot en l’estudi i el tractament de les malalties cardiovasculars.