Conceptes Clau de Salut, Determinants i Treball Social

Definició de Salut: Terris vs. OMS

La definició de salut de l'OMS (1946) descriu la salut com un “estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l'absència de malaltia”. Per la seva banda, la definició de Milton Terris (1980) inclou la "capacitat de funcionament" i destaca la influència de l'entorn físic, biològic i social.

Les principals diferències són:

• Completitud vs. funcionalitat: L'OMS exigeix un benestar "complet", mentre que Terris s'enfoca en la capacitat funcional de l'individu.

• Perspectiva estàtica vs. dinàmica: L'OMS presenta un ideal absolut, mentre que Terris ofereix una visió més pràctica i adaptable.

• Enfocament en l'entorn: L'OMS no esmenta explícitament els factors ambientals, mentre que Terris en ressalta la importància com a determinants de la salut.

En resum, Terris amplia i contextualitza la visió de l'OMS, fent-la més realista i orientada als determinants socials i ambientals.

Estil de Vida vs. Mode de Vida: Conceptes Clau

L'estil de vida es refereix al conjunt de comportaments, hàbits i formes de viure d'una persona o grup, influenciats per les seves actituds, valors i visió del món (habitus, segons Bourdieu). Aquest concepte, a més, està modelat per tècniques de condicionament social que generen xarxes emocionals, ideològiques i pràctiques (Pedraz, 2007).

Per la seva banda, el mode de vida descriu les condicions econòmiques, sociopolítiques i culturals que estructuren les formes repetitives i estables de la vida quotidiana de les persones i col·lectivitats.

Mentre l'estil de vida reflecteix eleccions individuals dins d'un context social, el mode de vida fa referència al marc estructural que condiciona aquestes eleccions.

Estudis de Cohort en Salut: Definició i Tipus

Un estudi de cohort és un disseny de recerca utilitzat en l'àmbit de la salut per investigar la relació entre una exposició (per exemple, un factor de risc, un tractament o una intervenció) i un desenllaç (com una malaltia, un esdeveniment de salut o la mortalitat). És un dels enfocaments més robustos per establir associacions temporals i possibles relacions causals. A continuació, es descriuen els aspectes clau d'un estudi de cohort:

Definició de cohort:

Un grup de persones que comparteixen una característica comuna a l'inici de l'estudi, com l'edat, l'exposició a un factor de risc o el lloc de residència.

Classificació:

• Cohort prospectiva: Se segueixen els participants des del moment en què s'estableix l'exposició cap endavant en el temps per observar l'aparició de desenllaços.
• Cohort retrospectiva: S'utilitza informació del passat per determinar l'exposició inicial i després s'avalua el desenllaç amb dades històriques.

Perspectiva de Gènere en Salut: Rols i Resistència

El gènere influeix de manera significativa en com entenem la salut i la malaltia, afectant la manera com les definim, les experimentem i actuem en conseqüència.

Per exemple, l'assignació de rols associats a la feina o a la cura impacta directament en la percepció i la definició del concepte de salut. Fernando Conde i Concha Gabriel introdueixen el "codi de la resistència", que descriu dones que conceben la salut com la capacitat de realitzar les tasques i activitats quotidianes, fins i tot quan estan malaltes. Aquest fenomen es veu reforçat per la pressió social, que les porta a no manifestar malestar per tal de complir aquestes responsabilitats. (COMTE, Fernando & GABRIEL, Concha. La evolución de las representaciones sociales sobre la salud de las mujeres madrileñas, 1993-2000. Rev. Esp. Salud Pública [online]. 2002, vol.76, n.5, pp. 493-507).

La incorporació de la perspectiva de gènere i la teoria feminista a la pràctica professional requereix qüestionar el marc conceptual que sustenta el treball en salut i salut mental, incloent-hi diagnòstics, hipòtesis, tipus d'intervenció i recursos utilitzats. Aquest enfocament promou models igualitaris, que impliquen assumir posicions subjectives actives, alleujar sobrecàrregues, compartir responsabilitats i crear xarxes de suport mutu.

En el cas dels homes, aquest canvi també demana abandonar posicions de força i dominació, permetent relacions més equilibrades i saludables. Incorporar aquesta perspectiva no només enriqueix la pràctica professional, sinó que també transforma la manera com entenem i abordem la salut des d'un enfocament inclusiu i equitatiu.

Cas Awaab Ishak: Determinants Socials i Ambientals

El cas de la mort d'un nen de dos anys per exposició a floridura en un habitatge al Regne Unit il·lustra la interconnexió de diversos determinants de la salut:

1. Factors ambientals

Els factors ambientals inclouen aspectes biològics, tòxics, físics, psicosocials i socioculturals. En aquest cas, la floridura és un factor tòxic que afecta directament la qualitat de l'aire dins de casa, causant problemes respiratoris greus. La manca de ventilació adequada i el maneig deficient de la humitat a l'habitatge reflecteixen condicions ambientals insalubres que són determinants clau en la salut.

2. El gradient social i l'exclusió social

El gradient social demostra que les persones amb menys recursos tendeixen a viure en condicions menys favorables, la qual cosa augmenta el risc de malalties i redueix l'esperança de vida. L'exclusió social, vinculada a la manca de resposta de les autoritats d'habitatge, va perpetuar un cicle de marginació per a la família afectada. Aquest cas reflecteix com la pobresa, la privació i l'exclusió social poden portar a desenllaços tràgics en salut, com assenyalen Wilkinson i Marmot.

3. Factors econòmics i pobresa energètica

La pobresa energètica pot dificultar l'accés a un entorn saludable, com ara mantenir nivells de confort tèrmic adequats i controlar la humitat. És probable que la família d'Awaab no tingués recursos per invertir en solucions estructurals contra la floridura o en equips per millorar la ventilació, exacerbant les condicions de risc.

4. Determinants socials de la salut

Segons Lalonde i l'OMS, les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen influeixen directament en el seu estat de salut. En aquest cas, les condicions d'habitatge deficients (manca de ventilació adequada i presència de floridura) van ser un determinant ambiental negatiu, que va posar en risc la salut del menor i, eventualment, va contribuir a la seva mort.

CIM-10: Definició, Objectius i Utilitat

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) publica la Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes Relacionats amb la Salut (CIM), l'ús de la qual està molt estès per a les estadístiques de mortalitat i morbiditat. Els Estats membres de l'OMS utilitzen la desena revisió d'aquest sistema de classificació (CIM-10) des del 1994. Actualment ja s'ha publicat la CIM-11.

La CIM-10, desenvolupada per l'OMS, és un sistema internacional que codifica malalties, trastorns i causes de mort per estandarditzar dades de salut a tot el món.

Objectius:

• Estandarditzar la codificació de malalties a nivell global.
• Facilitar el monitoratge de la salut pública i les tendències epidemiològiques.
• Donar suport a la planificació sanitària i la investigació clínica.

Utilitat:

• Registre sistemàtic de dades de morbiditat i mortalitat.
• Comparació internacional i anàlisi de tendències en salut.
• Optimització de recursos i polítiques sanitàries.
• Suport a la pràctica clínica i la investigació.

Rol del Treball Social: Model Biomèdic vs. Biopsicosocial

Els treballadors socials tenen un paper crucial en el paradigma que contraposa el model biomèdic al biopsicosocial, aportant una perspectiva integral i multidimensional que inclou factors socials, psicològics i culturals. Les seves principals contribucions són:

1. Ampliar la mirada més enllà del que és biològic

Mentre el model biomèdic se centra en diagnòstics i tractaments basats en evidència científica de caràcter biològic, els treballadors socials consideren factors psicosocials i ambientals que impacten la salut i la malaltia (p. ex., exclusió social, pobresa, xarxes de suport).

2. Atenció centrada en la persona

En el model biopsicosocial, el pacient deixa de ser un objecte passiu del sistema mèdic per convertir-se en un subjecte actiu en el procés assistencial. Els treballadors socials faciliten la comunicació i la participació del pacient i la seva família, promovent una atenció més personalitzada i contextualitzada.

3. Promoció de la salut i prevenció

Actuen en estratègies preventives, abordant determinants socials de la salut com l'habitatge, l'ocupació i l'accés a recursos bàsics. També eduquen i empoderen les comunitats per assumir un paper actiu en la millora de la seva salut.

4. Intervenció en desigualtats i inequitats

Identifiquen i aborden les barreres estructurals que perpetuen les desigualtats en salut, treballant per garantir que els sistemes d'atenció siguin inclusius i equitatius.

5. Facilitació de xarxes de suport

Reconeixen la importància del suport social en el benestar de les persones i fomenten la creació de xarxes comunitàries que reforcin l'acompanyament emocional i material del pacient.

En resum, els treballadors socials enriqueixen el paradigma biopsicosocial amb una visió que prioritza la salut com un procés dinàmic i multidimensional, integrant factors socials i culturals en l'atenció sanitària.

Importància del Treball Social en Salut Mental

El treballador social té un paper clau en l'àmbit de la salut mental en oferir una perspectiva holística que integra factors socials, emocionals i culturals en l'atenció a les persones afectades. Les seves principals aportacions inclouen:

1. Enfocament integral

El treballador social considera no només els aspectes clínics, sinó també com les condicions socials, econòmiques i familiars influeixen en la salut mental. Això permet identificar les arrels del malestar i treballar en solucions que van més enllà del tractament mèdic.

2. Connexió amb recursos comunitaris

Actuen com a pont entre els pacients i els serveis comunitaris disponibles. Això inclou programes d'habitatge, ocupació, educació i grups de suport, essencials per promoure la recuperació i la inclusió social.

3. Promoció de l'apoderament

Els treballadors socials ajuden els pacients a recuperar el control sobre les seves vides, promovent l'autonomia i el desenvolupament d'habilitats per fer front als desafiaments associats a la seva salut mental.

4. Intervenció en crisi

Són fonamentals en la gestió de crisis emocionals i psicosocials, proporcionant suport immediat i derivant els pacients a recursos especialitzats quan cal.

5. Reducció de l'estigma

Mitjançant l'educació i la sensibilització, els treballadors socials treballen per reduir l'estigma associat als trastorns mentals, promovent una visió més inclusiva i comprensiva a la societat.

6. Prevenció i promoció de la salut mental

Participen en programes preventius i educatius que busquen reduir factors de risc, com l'exclusió social o l'estrès, i enforteixen factors protectors, com ara les xarxes de suport.

En resum, el treballador social és essencial en la salut mental en integrar el suport psicosocial amb les necessitats individuals i estructurals, contribuint a un enfocament centrat en el benestar integral de les persones.

Interseccionalitat en el Treball Social Sanitari

L'enfocament d'interseccionalitat en el treball social en salut és clau per abordar les desigualtats que afecten les persones en el seu accés i experiència en els serveis sanitaris. Aquest enfocament considera com factors com el gènere, la classe social, l'etnicitat, l'orientació sexual o la discapacitat interactuen per modelar la salut i el benestar.

Una pràctica fonamental és l'avaluació integral de necessitats, que identifica barreres estructurals i permet dissenyar intervencions ajustades al context específic de cada persona. Així mateix, el disseny de programes inclusius ha d'atendre les necessitats de grups vulnerabilitzats, com dones migrants, comunitats indígenes o persones grans amb dependència.

L'enfortiment comunitari i les aliances amb organitzacions socials són essencials per promoure xarxes de suport mutu i enfrontar les desigualtats. També és crucial incorporar la sensibilització en salut des d'una perspectiva culturalment sensible i defensar els drets dels usuaris, garantint una atenció equitativa i denunciant pràctiques discriminatòries.

Finalment, integrar l'anàlisi interseccional en els casos atesos permet documentar com les diferents identitats influeixen en les trajectòries de salut, assegurant solucions contextualitzades i justes. Aquest enfocament no només millora les intervencions, sinó que contribueix a un sistema de salut més equitatiu, reafirmant el rol del treball social com a agent de canvi.

Model Mèdic Hegemònic vs. Paradigma Biopsicosocial

El model mèdic hegemònic i el paradigma biopsicosocial representen enfocaments oposats a la comprensió i abordatge de la salut i la malaltia.

El model mèdic hegemònic se centra en un enfocament biològic, prioritzant les causes físiques i genètiques de la malaltia, amb una visió fragmentada del cos com a conjunt de sistemes independents. El seu objectiu principal és la curació mitjançant tractaments específics, amb escàs èmfasi en la prevenció i l'alta dependència de tecnologies avançades. La relació metge-pacient és jeràrquica, on el metge té un rol autoritari i el pacient un rol passiu, mentre que aspectes psicològics i socials solen ser ignorats o minimitzats.

En contrast, el paradigma biopsicosocial adopta un enfocament holístic que integra factors biològics, psicològics i socials en l'atenció sanitària. Considera el pacient com un ésser humà integral, reconeixent la interacció entre els determinants de salut i el context social i ambiental. Aquest model promou una relació metge-pacient col·laborativa, amb participació activa del pacient en el seu tractament. A més, emfatitza la prevenció, la promoció del benestar i l'ús equilibrat de la tecnologia, i aborda de manera central la connexió entre la salut física i mental.