Conceptes Clau de la Revolució Francesa: Jacobins i Montagnards

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,22 KB

Els Montagnards i la Revolució Francesa

Dit dels membres de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa, que actuà dins l'Assemblea Legislativa. Estava integrat pels elements revolucionaris més idealistes i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre.

Antimonàrquics, es declaraven republicans, tot i que eren partidaris d'un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París. D'ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució, i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques (els sans-culottes).

S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, i després forçaren, com a mesura de defensa davant la reacció de l'absolutisme europeu, la creació del Tribunal Revolucionari, dels comitès de Vigilància i del de Salvació Pública (març-abril del 1793). Per un cop d'estat, s'erigiren en àrbitres indiscutibles de la Convenció (juny del 1793).

Mort Marat i allunyat Danton del poder, Robespierre en fou el màxim representant en el període subsegüent de govern revolucionari, conegut com el Terror. Les dissensions i els enfrontaments interns consegüents debilitaren la Montagne fins a la caiguda i execució de Robespierre (juliol del 1794). Desunits, els montagnards s'escamparen per França i foren perseguits i executats majoritàriament.

Els Jacobins: Republicanisme Radical i Centralisme

Nom que reberen les persones que actuaren durant la Revolució Francesa d'acord amb uns mateixos principis ideològics que s'orientaven cap al republicanisme radical i la defensa de la democràcia directa. També defensaven uns principis ètics i morals de tipus espartà, l'antimilitarisme i el centralisme.

El nom es deu al fet que els jacobins solien reunir-se a París en un convent dels dominics anomenat dels Jacobins. Els principals dirigents foren:

  • Maximilien de Robespierre
  • Louis-Antoine Saint-Just
  • Jean-Paul Marat
  • Georges-Jacques Danton

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)

Text votat per l'Assemblea Constituent francesa el 26 d'agost de 1789. La seva redacció recollia la influència de la declaració d'independència dels EUA (1776) i del pensament dels filòsofs del segle XVIII.

La Declaració proclamà:

  • La igualtat de tots els homes (article 1).
  • Els seus drets naturals i inalienables: la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió (article 2).

A més, declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d'ésser l'expressió de la voluntat general (article 6), instaurà la llibertat d'opinió, d'impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer article, insistí en la inviolabilitat del dret de propietat. Fou utilitzada com a preàmbul de la constitució del 1791 i tingué una gran influència en tots els moviments posteriors d'alliberament de l'absolutisme.

La Contrarevolució: Restauració i Repressió

Moviment polític orientat a combatre una revolució o a neutralitzar-ne els efectes. Sovint cerca una restauració de les institucions i privilegis anteriors i comporta sempre una consegüent repressió dels elements revolucionaris.

Un exemple típic de contrarevolució és la que seguí la Revolució Francesa i que portà a la Restauració (1814-1815).

Sufragi Universal: Definició i Exclusions Històriques

Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Històricament, les dones van continuar excloses fins al segle XX.

El Terror: Dictadura Jacobina (Setembre 1793 - Juliol 1794)

Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública.

Entradas relacionadas: