Conceptes Clau de Psicologia Social: Agressivitat, Altruisme i Dinàmica de Grups

L'Agressivitat: Definició i Factors

L’agressivitat és una conducta intencionada que busca fer mal físic o psicològic a una altra persona o objecte. Pot manifestar-se de manera verbal, física o emocional, i sovint està relacionada amb sentiments com la ràbia o la ira. També pot ser una resposta a una amenaça percebuda o un desig de dominació o destrucció.

Aspectes de l'Agressivitat

• Aspectes instintius: Agressivitat innata que es desenvolupa en certes circumstàncies.
• Processos d'aprenentatge i entorn: La conducta agressiva és apresa, s’adquireix i es manté igual que qualsevol altra conducta social:
  • Per aprenentatge observacional o vicari (repetició per part de l’infant de la conducta observada en el medi social).
  • Pel reforç directe (si la conducta agressiva obté beneficis acaba per convertir-se en un hàbit).

També es destaca l'experiment (referència implícita a l'aprenentatge social).

L'Altruisme: Conducta d'Ajuda Desinteressada

L’altruisme és una conducta d’ajuda cap als altres que es fa de manera voluntària i desinteressada, és a dir, sense esperar cap benefici personal a canvi. Sovint sorgeix de l’empatia i es considera un tret de la personalitat en algunes persones, relacionat amb la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i actuar pel seu benestar.

Teories de l'Altruisme

1. Humanista: L’altruisme apareix quan les persones ja tenen cobertes les seves necessitats bàsiques i entren en un procés d’autorealització; és en aquest moment que poden mostrar conductes altruistes de manera espontània.
2. Intercanvi social: L’ajuda s’ofereix amb una utilitat personal i social (de forma indirecta i desplaçada).
3. Normes sociomorals: L’altruisme es basa en normes i creences apreses socialment i integrades en la personalitat.
4. Teoria sociobiològica / evolucionista: Segons aquesta visió, l’altruisme és una conducta instintiva que ha ajudat a la supervivència de l’espècie.

L'Atracció Interpersonal

L’atracció és un sentiment de proximitat i interès cap a una altra persona, que pot derivar en amistat, admiració o una relació amorosa. És un procés subjectiu influït per factors personals, culturals i socials, i implica una valoració emocional, cognitiva i conductual de l’altra persona.

Teoria de l'Intercanvi Social i l'Atracció

Aquesta teoria defensa que les relacions interpersonals funcionen com un balanç de beneficis i costos. Ens sentim més atrets per aquelles persones que ens aporten més recompenses (com afecte, seguretat, autoestima o plaer) amb el mínim esforç o cost. Així, una persona ens pot semblar més atractiva si pensem que estar al seu costat ens farà sentir bé, ens valorarà i reforçarà el nostre autoconcepte.

La Identitat Social i la Dinàmica de Grups

La identitat social és la part del nostre autoconcepte que prové del fet de sentir-nos membres d’un o més grups socials. Ens ajuda a definir qui som, com ens comportem i en què ens diferenciem dels altres. Funciona així:

El Procés de la Identitat Social

1. Categorització social: Dividim el món en dues categories: el nostre grup (“nosaltres”) i els altres grups (“ells”).
2. Comparació social: Tendim a comparar el nostre grup amb els altres per reforçar la nostra identitat. Pot provocar rivalitat entre grups.

La identitat social es pot relacionar directament amb el conflicte intergrupal perquè, en definir qui som a través dels grups als quals pertanyem, també marquem qui no som: els altres grups.

Definició i Tipologia de Grups

Un grup és un conjunt de persones (dos o més) que tenen un vincle. Tenen idees en comú, interessos, pensaments i tot això en un espai, temps i entorn determinat. Els grups es caracteritzen per tenir uns objectius comuns i una estructura. Solen tenir normes, valors i creences, es crea una atmosfera grupal i un tipus de comunicació.

Classificació dels Grups

• Segons l’estructura i el component emocional:
  • Grup primari: Afectivitat, compromís, solidaritat, grup reduït, interacció cara a cara, membres no intercanviables (Exemples: família, amics).
  • Grup secundari: Gran nombre, objectius comuns, relació funcional, normes escrites, estructuració formal (Exemples: empresa, equip esportiu).
• Segons la identificació i els valors:
  • Grup de pertinença: Pertinença real, reconeixement, normes adoptades, identitat compartida (Exemples: nacionalitat, família).
  • Grup de referència: Comparació, aspiració, model de conducta, valors i normes, no pertinença real (Exemples: professió desitjada, tipus de persona ideal).
• Segons els objectius:
  • Grup formal: Estructura definida, normes reglamentades, objectius específics, formalitat (Exemples: equip de futbol, associació, empresa).
  • Grup informal: Amistat, companyonia, espontani, sense estructura formal, neix dins grups formals (Exemples: grup d’amics, grup de companys).

Prejudici i Estereotip

El prejudici és un judici positiu o negatiu sense base real. Es jutja un grup abans de conèixer-lo, sovint de manera negativa. Exemple: pensar que totes les persones d’un grup són iguals o problemàtiques.

L’estereotip és una generalització sobre un grup social. Simplifica i exagera trets, i no és neutre. Exemple: creure que "els andalusos són mandrosos" o "els alemanys són rígids".

Els Rols Socials

Els rols són els comportaments i actituds esperats d’una persona segons la posició que ocupa dins d’un grup, i estan relacionats amb l’estatus i les expectatives socials. Cada persona pot tenir diversos rols:

• El rol esperat (el que el grup espera d’ella).
• El rol percebut (el que creu que s’espera).
• L’exercit (el que realment fa).

El rol pot variar segons la demanda i la situació, però és difícil de canviar i pot generar conflictes. Els rols afecten la persona donant-li una posició i influència dins del grup, i poden condicionar la seva conducta. També afecten el grup, ja que la manera com cada membre exerceix el seu rol influeix en la dinàmica i el funcionament col·lectiu.

Dimensions del Rol

El rol té dues dimensions que s’influeixen mútuament:

• La personal (característiques pròpies de la persona).
• La situacional (expectatives del grup segons la situació).

Tipus de Lideratge

El lideratge es defineix per la manera en què el líder interactua amb el grup i pren decisions:

• Lideratge autocràtic o autoritari: El líder determina la política del grup, dictamina tots els passos i tècniques per aconseguir els objectius, assigna les tasques i es manté apartat del grup. El líder determina tot el que s’ha de fer i com ha de quedar.
• Lideratge democràtic: Permet que el grup estableixi la seva política. Ofereix suggeriments sobre els procediments i tasques, per tal que el grup esculli, i participa en les tasques del grup. Tot es discuteix i es decideix en grup; el líder anima i assisteix al grup. Durant les discussions, s’aclareixen les metes del grup. El líder suggereix procediments possibles perquè el grup esculli. Les lloances i crítiques són “objectives”.
• Lideratge anàrquic, liberal o laissez-faire: El líder confia totes les decisions al grup, no assigna tasques i deixa fer. Aquesta llibertat genera conflictes interns al grup. No avalua ni sanciona, és insegur i per això és permissiu. Hi ha llibertat absoluta en decisions del grup, i mínima participació del líder.

La Influència Social

La influència social és la capacitat que té un grup per afectar les creences o conductes d’una persona.

Mecanismes d'Influència

• Conformitat: És l’adaptació de la conducta o les creences pròpies per ajustar-se al grup. Pot donar-se per:
  • Acceptació: Quan s’està d’acord internament amb el grup.
  • Submissió: Quan s’accepta només externament, sense acord intern.
• Obediència a l’autoritat: És sotmetre’s a la voluntat d’una figura d’autoritat reconeguda, per jerarquia o poder formal.