Conceptes Clau de Psicologia i Evolució: De Pàvlov al Llenguatge

Condicionament Clàssic: Conceptes i Exemples

El Condicionament Clàssic determina que és possible condicionar a través d’un estímul. Això es va descobrir gràcies al gos d'Ivan Pàvlov. Quan li donava menjar, es posava content. Pàvlov va començar a tocar una campana abans de donar-li menjar, i el gos es va acostumar que quan sonava la campana li donaven menjar, per tant, es posava content també. Exemple: quan sortiu al pati esteu contents, però quan sona la sirena també, perquè és l’estímul condicionat que ens provoca la mateixa reacció cap a l’estímul incondicionat (el pati).

Hominizació: Canvis Biològics i Culturals

Hominizació Biològica: Canvis en l'Evolució Humana

L'Hominizació Biològica es refereix als canvis biològics en l’evolució humana. Abans érem simis i ara no.

Hominizació Cultural: Desenvolupament i Art

L'Hominizació Cultural es refereix als canvis culturals en l’evolució humana. Abans no es donava importància a l'art, per exemple, i ara sí.

Finalisme o Teleologisme: L'Ordre de les Coses

El Finalisme o Teleologisme és l’ordre que hi ha de les coses en aquest món, que tot serveix per a alguna cosa. Exemple: un pomer ha de donar pomes, i les pomes satisfan la gana.

La Teoria de l'Evolució de Lamarck

La teoria de Lamarck es basa en els següents punts:

• La influència del medi i els canvis de medi que provoquen noves necessitats als organismes.
• La Llei de l'Ús i del Desús: per adaptar-se al nou medi, els organismes han de modificar el grau d’ús dels seus òrgans. Un ús continu d’un òrgan produeix el seu creixement (d’aquí la frase: "la funció crea l’òrgan").
• La Llei dels Caràcters Adquirits: aquestes modificacions en els òrgans es transmeten hereditariament, mentre que els òrgans que han disminuït per falta d’ús van desapareixent en les següents generacions.

En resum: segons ell, la seva teoria de l’evolució es basa en els caràcters adquirits al llarg de moltes generacions. Aquesta teoria és falsa perquè la necessitat no crea l’òrgan.

La Teoria de l'Evolució de Darwin: Selecció Natural

La teoria de Darwin es basa en la variabilitat inicial i la selecció natural. Darwin diu que hi ha diferents espècies d’animals, vegetals, bacteris, etc., i que dins d'aquestes espècies hi ha alguns individus que tenen característiques diferents als altres, variacions en les seves particularitats. Segons Darwin, això no és bo ni dolent, però tot depèn del medi en el qual estiguin situats. Llavors sí que poden tenir avantatges i desavantatges per sobreviure. Els descendents aniran desenvolupant aquestes característiques i seran els únics que sobreviuran (tot depèn del medi), d’aquí la frase: "només sobreviuen els més forts". Quan el nombre de canvis en les generacions sigui molt elevat respecte a l'espècie inicial, es crearà una espècie nova.

En resum: la selecció natural implica que només sobreviuen els més forts.

Diferències Clau entre Darwin i Lamarck

• Lamarck explica que l’evolució és deguda als canvis adquirits en el curs de vàries generacions, però és incorrecte perquè no es transmeten hereditariament. Exemple: si li talles la cua a una rata, els seus fills naixeran amb cua.
• La teoria de Darwin diu que només sobreviuen els més forts, els de la selecció natural.
• El finalisme de l’evolució segons Lamarck serà per necessitat, en canvi, per a Darwin serà aleatori (no és culpa de res ni de ningú).

Conductes Innates: Reflexos i Instints

Un comportament innat és aquell que està fixat genèticament en el codi de l’evolució, que és hereditari i que permet una immensa adaptació al medi. Característiques:

• Reflexos: es fa des que neixes (ex: respirar).
• Instints: cadenes de reflexos (ex: desig sexual).

Conducta Intel·ligent i el Rol del Llenguatge

La Conducta Intel·ligent és la capacitat de poder solucionar problemes, comprendre, d’aprendre... sense necessitat de manipular “físicament” les coses. Som éssers simbòlics, que vol dir, dotats de llenguatge. Gràcies al llenguatge som els animals més intel·ligents. Aquesta característica és la que ens defineix i ens fa humans.

Conducta Operant: Aprenentatge i Condicionament

En la Conducta Operant, l’organisme ha d’aprendre a fer alguna cosa per aconseguir el que vol. S’ha de "buscar la vida". Per exemple: la rata amb la palanca i les llumetes. En el cas de l’ésser humà, aquest medi és la societat. Estan, doncs, determinats pel medi social.

• Watson: experiment amb nens per ensenyar-los a treballar.
• Thorndike: tanca un gat dins la gàbia amb menjar a fora (operant). El gat va rascant els barrots fins que aconsegueix obrir la gàbia tot sol i arriba al menjar. Aquest procés es repeteix unes quantes vegades fins que el gat s’acostuma a obrir la gàbia. Llavors s’ha produït un condicionament operant.

Funcions Essencials del Llenguatge Humà

• La Funció Referencial: és la simbòlica o representativa. Per mitjà del llenguatge podem transmetre un seguit d’informacions, captar la realitat, interpretar-la i informar-ne.
• La Funció Dialògica: és la comunicativa. Gràcies al llenguatge ens comuniquem amb els altres i exterioritzem els nostres pensaments, desitjos i necessitats.
• La Funció Social i Cultural: el llenguatge posa de manifest uns contextos socials i culturals, transmet opinions socials, crea creences i és el vehicle de formació de l’opinió.

Característiques Clau del Llenguatge Humà

• El Caràcter Simbòlic: utilitzem signes lingüístics, convencionals, per referir-nos o representar la realitat. Amb aquests símbols ens referim a la realitat com a conjunt de coses que expressen processos o accions.
• És Convencional: utilitzem senyals o signes que no tenen cap relació amb la cosa denominada.
• El Caràcter Arbitrari del Signe Emprat: si l’evolució i la convenció decideixen utilitzar un nou terme per referir-se a un objecte X, el nom per referir-nos a aquest objecte passaria a ser el nou.
• La Creativitat: tot i fent servir els mateixos signes, els parlants generem infinits missatges diferents, podem utilitzar els signes de manera molt diversa. No parlem igual a un amic que al president.
• La Capacitat de Desplaçament: amb el llenguatge podem superar el temps i l’espai que no és de l’interlocutor. Podem parlar del passat i del futur.
• La Reflexibilitat: és l’ús del metallenguatge, és a dir, utilitzem el llenguatge per parlar del propi llenguatge i analitzar-lo. En aquest cas no fem ús del llenguatge objecte.