Conceptes Clau de Psicologia: Aprenentatge, Condicionament i Teràpies

Condicionament Instrumental i Clàssic

Què és el condicionament instrumental? Distinció i semblances amb el clàssic.

El condicionament instrumental (o operant) es basa en el reforç i el càstig per modificar la conducta, mentre que el condicionament clàssic es fonamenta en l'associació d'estímuls. Ambdós coincideixen en la capacitat de generar la repetició o l'extinció de conductes.

Aprenentatge per Imitació

En què consisteix l'aprenentatge per imitació?

L'aprenentatge per imitació, també conegut com a aprenentatge vicari o observacional, és un procés en el qual el subjecte adquireix noves conductes o modifica les existents observant models. Albert Bandura és un dels psicòlegs més destacats en l'estudi d'aquest tipus d'aprenentatge.

Diferències i semblances entre aprenentatge instrumental i per imitació

• Diferències: L'aprenentatge instrumental utilitza reforços i càstigs per modelar el comportament. En canvi, en l'aprenentatge per imitació, l'individu observa un model i decideix si adopta o no la conducta observada, sense la necessitat d'un reforç o càstig directe.
• Semblances: Ambdós tipus d'aprenentatge serveixen per adquirir i modelar comportaments en un subjecte. Comparteixen processos com l'adquisició, l'extinció, la generalització i la discriminació.

Conceptes Clau: Reforç i Càstig

La clau del reforç

La clau del reforç és la repetició de la conducta desitjada.

Reforçadors primaris i secundaris

• Reforçadors primaris: Són aquells que satisfan necessitats biològiques bàsiques, com ara menjar, beure o les necessitats fisiològiques.
• Reforçadors secundaris: Són estímuls que adquireixen la seva capacitat de reforç mitjançant l'associació amb reforçadors primaris, com ara les notes acadèmiques, els diners o el reconeixement laboral.

Què és el càstig i el seu contrari?

El càstig és un estímul aversiu o la retirada d'un estímul agradable que disminueix la probabilitat que una conducta es repeteixi en el futur. El seu contrari és el reforç, que augmenta la probabilitat de repetició d'una conducta.

Psicologia Conductista i Aprenentatge

L'aprenentatge segons la psicologia conductista

Segons la psicologia conductista, el nostre aprenentatge és fruit de la interacció entre l'herència genètica i l'entorn (el medi).

Generalització i prejudicis socials

Sí, hi ha una relació. En psicologia, la generalització es refereix a la tendència a aplicar una resposta apresa a estímuls similars. En el context social, això pot manifestar-se en la formació de prejudicis socials, on característiques negatives atribuïdes a un individu o grup es generalitzen a tota una categoria de persones.

Definicions de Trastorns i Conceptes Psicològics

Terminologia essencial en salut mental

Malaltia mental:

Estat de trastorn cerebral que té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, els sentiments, les emocions o la conducta de la persona afectada.

Esquizofrènia:

Malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat. Sovint, no té una cura definitiva, però sí tractament.

Depressió:

Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una tristesa persistent i una pèrdua d'interès o plaer en activitats, entre altres símptomes.

Ansietat:

Reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant una situació percebuda com a perillosa o amenaçadora.

Teràpia:

Tractament mèdic o psicològic destinat a remeiar o alleujar problemes de salut física o mental.

Anorèxia:

Trastorn alimentari caracteritzat per una restricció extrema de la ingesta d'aliments i una por intensa a guanyar pes.

Bulímia:

Trastorn alimentari caracteritzat per episodis recurrents d'ingesta excessiva d'aliments (afartaments) seguits de conductes compensatòries (vòmits, ús de laxants, exercici excessiu).

Agorafòbia:

Trastorn d'ansietat en què el subjecte experimenta por i evita llocs o situacions que li resulten amenaçadores o de les quals creu que seria difícil escapar o rebre ajuda (per exemple, espais tancats, multituds, transports públics).

Pacient:

Persona que rep atenció mèdica o terapèutica per part d'un professional de la salut.

Teràpies Psicodinàmiques

La teràpia psicodinàmica més rellevant

La teràpia psicodinàmica més important és la psicoanàlisi, desenvolupada per Sigmund Freud.

Què és el mètode catàrtic?

El mètode catàrtic és una tècnica psicoterapèutica aplicada en els inicis de la psicoanàlisi. Consisteix a provocar un efecte terapèutic mitjançant la purga o descàrrega d'afectes patògens lligats a successos traumàtics reprimits.

Psicologia Cognitiva

Tesi central de la psicologia cognitiva

La psicologia cognitiva s'encarrega de l'estudi de la cognició, és a dir, dels processos mentals implicats en el coneixement, com ara la percepció, la memòria, el llenguatge i la resolució de problemes.

Per què la psicoanàlisi explora continguts inconscients?

La psicoanàlisi busca les interpretacions reprimides i els continguts inconscients per identificar moments del passat en què el pacient va reprimir experiències o emocions significatives, i així poder treballar amb aquests records per resoldre conflictes interns.

Objectiu de la teràpia conductista

L'objectiu principal de la teràpia conductista és modificar conductes desadaptatives mitjançant l'aprenentatge de noves respostes. Se centra en el present i en els factors ambientals que mantenen la conducta, més que en l'exploració del passat.

Ivan Pavlov i el Condicionament Clàssic

Quin procés de condicionament va descobrir Ivan Pavlov?

Ivan Pavlov va descobrir el condicionament clàssic.