Conceptes Clau de la Psicoanàlisi Freudiana: Superjò, Mecanismes de Defensa i Pulsions

El Superjò (Super-Ego)

Procedeix d’una diferenciació del Jo. Es comença a formar des que som petits i està relacionat amb les normes que ens envolten i la manera de comportar-se dels pares.

El Complex d'Èdip

• És una època per la qual tots passem entre els 5 i 6 anys.
• Normalment, els infants volen acaparar l’atenció del progenitor del sexe oposat (típicament, nen/mare i nena/pare).

Aquesta època habitualment se supera en complir les prohibicions i les ordres. Hi ha infants que es queden fixats en aquesta etapa, tenen la necessitat de cridar l’atenció i, fins i tot quan són adults, busquen una parella similar als seus pares. Totes les normes que rebem formen el Superjò, que està relacionat amb l’ideal del Jo. Hi ha moments socials en què aquestes normes eren més potents.

Els Mecanismes de Defensa del Jo

L’equilibri de la personalitat depèn que el Jo sàpiga controlar l’energia de l’Allò i no deixar-se subordinar totalment a les impulsions del Superjò. Per tal de mantenir aquest equilibri, el Jo ha d'implementar una sèrie de mecanismes de defensa:

1. Repressió: És el mecanisme de defensa més important. Reprimim els fets traumàtics, els col·loquem a l’inconscient perquè així no ens causin dolor.
2. Racionalització: El subjecte es posa una excusa a si mateix ja que no ha aconseguit els seus objectius. Exemple: “Si en el fons és el que volia, m’ha vingut bé”.
3. Negació de la realitat: Es nega el que ha passat (la realitat) o el que se sent, ja que afirmar-ho causa dolor. Exemples: “De cap manera!; no em passa res, em sento molt bé”.
4. Fantasia: És una altra manera de negar la realitat. S’exagera, s’hi afegeix o s’inventen fets no succeïts.
5. Introjecció: S’atribueix a un mateix característiques que no es tenen, ja siguin positives o negatives.
6. Projecció: Consisteix a descarregar la frustració, els problemes propis o el comportament propi en altres persones que no hi tenen res a veure.
7. Formació Reactiva (Reacció): Consisteix a accentuar la conducta contrària. Molts tímids, per lluitar contra la timidesa, es passen a l’extrem oposat.
8. Compensació: L’intent de compensar el fracàs d’una activitat amb el triomf d’una altra.
9. Supercompensació: S’intenta triomfar precisament en allò en què s’ha fracassat.
10. Sublimació: S’intenta canviar alguna pulsió considerada inacceptable per a altres objectius o objectes considerats superiors.

Dinàmica Psíquica: Les Pulsions

Des de la perspectiva dinàmica s’analitzen les forces que regeixen els processos psíquics, els seus conflictes i els seus possibles desequilibris. Les pulsions són les forces que regeixen la vida psíquica, essent representacions psíquiques de les forces orgàniques. Les pulsions es poden distingir pels seus components:

• La força o empremta.
• El fi (la satisfacció plaentera i la disminució de tensió).
• L’objecte (cosa material que en obtenir-la s’aconsegueix la satisfacció).
• La font (procés orgànic d’on es deriva la pulsió).

Evolució de la Teoria de les Pulsions (Eros i Tànatos)

Segons Freud, les persones busquem plaer i evitem el dolor. Freud va anar canviant el nombre de pulsions segons les seves investigacions (2-1-2). Inicialment, va postular dues pulsions: l'autoconservació i la sexualitat. Després les va unir, argumentant que l'autoconservació estava subordinada a la sexualitat. Finalment, va concloure que n'hi havia dues pulsions fonamentals:

• EROS: El principi de la vida (pulsió de vida).
• TÀNATOS: El principi de la mort (pulsió de mort).

Aquestes dues pulsions tenen en comú que eliminen una tensió. El principi de mort (Tànatos) no es contradiu amb el principi de plaer (Eros) perquè Freud entén per plaer una distensió, i la distensió màxima es troba en la mort. La vida humana està, doncs, entreteixida d’Eros i Tànatos.

Economia Psíquica: Principis de Plaer i Realitat

S’estudia la distribució i circulació de les energies de les pulsions. L’energia que tenen les representacions és variable i pot circular entre elles: als objectes els carreguem afectivament d’una manera variable. Les càrregues es poden canalitzar de diverses maneres (transformar-se en el contrari, fluir, etc.). Aquesta distribució s’efectua segons determinats principis. Segons Freud, hi ha dos principis fonamentals:

El Principi de Plaer

Segons aquest principi, tota activitat psíquica tendeix a obtenir el màxim plaer possible i a evitar el dolor o desplaer. El plaer és entès com a distensió. Això es basa en el model de sexualitat de Freud.

El Principi de Realitat

El fet de viure en el món comporta que haguem d’adaptar la nostra conducta a la realitat. Aquest principi implica que de vegades haurem de tolerar tensions i retardar la satisfacció del plaer. És possible que, en intentar eliminar o satisfer un plaer immediat, acabem obtenint dolor a llarg termini.