Conceptes clau de la producció i programació televisiva

La Competència entre Cadenes i l'Ordre de Programació

La competència entre cadenes impulsa més entreteniment i menys educació, resultant en notícies més sensacionalistes.

Ordre dels Programes des de la Realització

Els programes de televisió s’ordenen des de la realització segons les següents unitats:

• Actes, episodis o programes (producte final acabat).
• Blocs de producció.
• Seqüències.

Estructura Narrativa i Captació de l'Espectador

Captació de l'Atenció de l'Espectador

L’atenció de l’espectador s’aconsegueix mitjançant moments de tensió o d’humor.

Les Tres Unitats Essencials de Narració

Els guions dels programes tenen tres unitats de narració essencials:

• Acció
• Espai
• Temps

Elements que Ajuden a Entendre el Guió del Capítol

Els elements de la narració que ajuden a entendre el guió del capítol són el narrador i els diàlegs.

Conceptes Fonamentals del Guió Televisiu

Story Line

Resum breu de la història en general i de cadascuna de les històries particulars que hi ha als capítols.

Argument

Serveix per introduir un tema sobre el qual es vol expressar una opinió o punt de vista. És el que s’anomena idea, el missatge que es vol transmetre.

Organització Estructural de l'Argument

Els arguments s'organitzen estructuralment segons:

• Format: Mateixa periodicitat i característiques formals en la construcció de les trames.
• Gènere: Mateix contingut.

Guió Obert

No hi ha un guió literari ni un guió tècnic exactes. Hi ha una planificació prèvia.

Postproducció

Procés que afegeix els efectes de so, rètols i efectes visuals al vídeo que es capta en directe o a l’estudi.

Programació, Graella i Continuïtat Televisiva

Graella de Televisió

Serveix per passar d’un programa a un altre sense canviar de canal. Es relacionen continguts, actuant com un missatge llarg que abasta totes les franges horàries.

Factors de la Programació que Generen Significats

La capacitat de generar significats en la programació té en compte:

• L’Ordre: La seqüència en la qual s’emeten els programes.
• El Temps: El temps que l’espectador està atent és determinant per a la percepció del sentit de la programació.
• El Zàping: Crea nous significats i introdueix un nou ritme al missatge audiovisual.

Continuïtat Televisiva

Processos que serveixen per coordinar l’emissió dels diferents programes de televisió.

Quatre Objectius de la Continuïtat

1. Ordenar: Establir els continguts d’una emissió segons els responsables de programació i controlar la durada de cada programa.
2. Vigilar: Assegurar que l’emissió sigui contínua i que no s’interrompi.
3. Modificar: Realitzar modificacions no previstes en l’ordre dels programes.
4. Inserir: Afegir rètols i altres missatges.

Tipologies de Programes: Directe i Diferit

Programes en Directe

Característiques principals:

• Actualitat: Es produeix en l'instant precís en què s’està generant.
• Presència: L’espectador és el testimoni presencial dels esdeveniments.
• Espontaneïtat i Vivacitat: Permet la improvisació.

Programes en Diferit

A diferència del directe, no genera sensació de presència i és menys espontani. No obstant això, té una gran capacitat per resumir, ordenar i presentar allò que és essencial d’un fet.

Formats d'Imatge i Tecnologia de Visualització

Formats d'Imatge

• Imatge 4/3 en Pantalla 16/9: Una imatge 4/3 que es vulgui veure en una pantalla 16/9 necessitarà dues barres verticals a cada costat (anomenat Pillarbox).
• Imatge 16/9 en Pantalla 4/3: Una imatge 16/9 en un televisor amb pantalla 4/3 utilitzarà les anomenades barres Letterbox (barres horitzontals a dalt i a baix).

Tecnologies de Visualització

Tub Catòdic

Es tractava d'un aparell que tractava la imatge per projectar-la posteriorment a la pantalla del televisor.

Sistema LCD (Pantalla de Cristall Líquid)

És una pantalla prima i plana que està formada per milers de píxels.