Conceptes Clau de la Personalitat, Conducta i Teories Psicològiques

Conceptes Fonamentals de la Personalitat

Personalitat

Manera relativament estable, peculiar i característica de pensar, sentir i comportar-se, que defineix els trets diferencials de les persones.

Característiques de la Personalitat

• Expressa la forma de ser que té una persona: la idea global que en tenim i la que els altres es formen de nosaltres.
• Expressa allò que ens diferencia d’altres persones: el que és peculiar de cadascú.
• Expressa l’estabilitat de les característiques psicològiques dels individus: els trets de la personalitat solen ser estables al llarg de la vida.

Tret

Concepte que ajuda a definir alguna característica física, social o emocional d’una persona, que la fa peculiar, única i inconfusible. Es diferencien mitjançant: l’acció, la facció facial i la forma de ser.

Temperament

Forma natural amb què un ésser humà interactua amb el seu entorn, relacionada amb la influència biològica que es manifesta en trets físics i psicològics.

Caràcter: Personalitat + Temperament

Combinació de valors, sentiments i actituds, que permeten una reacció de l’individu davant les experiències que visqui. El caràcter es pot modificar. Aspectes importants del caràcter:

• Conèixer les nostres emocions.
• Controlar les emocions.

La Conducta i el Comportament

Definició de Conducta (Comportament)

Manera que té cada persona de comportar-se en els diferents àmbits de la seva vida.

Tipus de Conducta

• Agressiva: Volen satisfer les seves necessitats, gaudeixen del sentiment de poder, els agrada tenir raó i tenen la capacitat d’humiliar els altres. Solen ser molt enèrgiques.
• Passiva: Persones tímides, que oculten els sentiments, amb sensació d’inseguretat i inferioritat. Se n'aprofiten amb molta facilitat perquè no tenen gaire energia.
• Assertiva: Persones que compleixen les seves promeses, reconeixen els seus defectes i les seves virtuts, es troben bé amb si mateixes, fan sentir bé els altres, respecten la resta de persones i sempre aconsegueixen les seves fites.

La Conducta Normal

Conducta que permet a l’individu assimilar les exigències i els reptes que imposa la societat, mantenint un equilibri en les respostes i la seva manera d’actuar. Es caracteritza per:

• Capacitat per a relacionar-se amb els altres i amb el medi de forma flexible i adaptada.
• Conductes que busquen conservar la salut.
• Idea positiva de si mateix i de l’entorn.

La Conducta Anormal

Es produeix quan l’individu presenta un trastorn de la personalitat i mostra trets de comportaments, emocions i pensaments que xoquen amb la forma de conducta de les altres persones. Afronta les responsabilitats i relacions quotidianes amb inflexibilitat i conductes desadaptatives. Les seves conductes tenen efectes perjudicials per a la seva salut i presenta una idea negativa de si mateix i de l’entorn.

Mecanismes de Defensa

Tothom els utilitza. Ajuden a disminuir l’ansietat, però no arriben a solucionar els problemes d’una manera constructiva.

Tipus de Mecanismes de Defensa

Repressió

S’exclouen de forma activa els pensaments amenaçadors, mantenint impulsos inacceptables fora de la consciència.

Negació

Negar-se a creure un esdeveniment que ha ocorregut. Formes de negació són la fantasia i el joc, aconseguint un alleujament temporal de la realitat.

Regressió

Quan la persona no supera l’etapa de desenvolupament que li correspon, quedant-se parcialment detinguda en alguna etapa primerenca del desenvolupament, la qual cosa causa l’abandonament de l'afrontament.

Anul·lació

El subjecte tracta de compensar simbòlicament un acte inapropiat. Exemple: Maltractadors que peguen i després mostren estima i afecte.

Projecció

Atribuir impulsos o desitjos inacceptables propis a altres persones. El subjecte es defensa d’un pensament que li desagrada.

Desplaçament

Canviar l’objecte d’un impuls per un altre. (Exemple: Quan ens enfadem amb nosaltres mateixos i la paguem amb qui no té culpa).

Racionalització

Redueix l’ansietat trobant una explicació racional per a una conducta que en veritat es va dur a terme per raons inacceptables.

Identificació

Adoptar característiques d’altres persones (Exemple: Enveja).

Sublimació

Permet que els impulsos siguin expressats transformant-los de forma acceptable.

Formació Reactiva

Protegir-se contra l’alliberació d’un impuls inacceptable (Exemple: Passivitat i timidesa).

Teories Clàssiques de la Personalitat i el Comportament

Teoria Psicoanalítica (Freud)

La personalitat humana és el producte de la tensió entre tres components:

Id (Allò)

Font d’impulsos, necessitats i desitjos. L’individu cerca la satisfacció immediata.

Superego (Superjò)

Constitueix el referent moral de la persona, on estan interioritzades les normes socials, els codis ètics i les prohibicions. Restringeix o inhibeix les forces impulsives de l'Id.

Ego (Jo)

Format pel control conscient de l’individu. Tracta d’equilibrar les demandes impulsives de l'Id i les restriccions del Superego. L’Ego actua seguint el principi de la realitat i és producte de l’aprenentatge i l’experiència.

Nota: Quan no es manté l’equilibri, subconscientment s’originen els mecanismes de defensa.

Teoria dels Trets de la Personalitat

Segons el conductisme, la personalitat té trets que es combinen de manera diferent en cadascú. La personalitat resultant en cada individu és conseqüència de la combinació de cadascun dels factors. Alguns exemples de continuums de trets són:

• Introvertit - Extravertit
• Estable - Inestable
• Agradable - Desagradable
• Segur - Insegur
• Franc - Fals

Teoria del Condicionament Instrumental (Skinner)

El comportament de les persones pot modificar-se mitjançant reforços (successos que augmenten o disminueixen la probabilitat que es repeteixi una conducta):

• Positius: Conseqüències agradables.
• Negatius: Conseqüències desagradables.

Teoria de l’Aprenentatge per Observació (Bandura)

L’individu aprèn del que veu fer als altres; si té èxit, ho repetirà. Estratègies d’aprenentatge d’habilitats:

1. Practicant en situacions simulades.
2. Observant com afronta/resol situacions una altra persona.
3. Imaginant-nos a nosaltres mateixos com ens enfrontem de forma adequada a una situació.

Los Cuatro Temperamentos Clásicos

El Sanguíneo

Son personas vivaces, alegres, a quienes les encanta ser los reyes de la fiesta. Tienen un sistema nervioso rápido que se caracteriza por la alta sensibilidad y suelen ser personas muy extrovertidas.

El Colérico

Es determinado y no se rinde ante cualquier obstáculo; sigue adelante. Demuestra poco aprecio por la música y el arte, y prefiere los valores utilitarios y productivos de la vida. Puede ser profundamente hostil y su explosividad puede ser muy peligrosa.

El Melancólico

Tiene un sistema nervioso débil y una muy alta sensibilidad. Es muy sensible emocionalmente y es introvertido (aunque puede comportarse de manera extrovertida). La debilidad del melancólico es que suele ser muy depresivo.

El Flemático

Tiene un sistema nervioso lento y equilibrado. Es tranquilo, nunca pierde la compostura y nunca se enfada, por lo cual suele ser el temperamento más agradable de todos.