Conceptes Clau de Pedagogia: L'Infant, el Mestre i la Vocació

Reflexions sobre el Mestre i l'Infant en la Pedagogia

Què significa que el mestre ha de preservar l’infant en l’alumne?

Sí que és possible. Està molt bé que un infant escolaritzat aprengui coses, però no hem d’oblidar que és un infant i que també s’ha de mantenir la part d’imaginació, alegria i fantasia. L'infant juga. El mestre ha de recordar que l’alumne és un infant escolaritzat.

L’infant té una llibertat plena de drets, i en canvi, els alumnes perden part de la seva espontaneïtat per establir-se en una institució. Amb això, el que cal destacar és que poc a poc l’infant pot acabar sent un objecte si no es té en compte que és un subjecte de ple dret. S’han de preservar en aquest alumne les coses pròpies d’un infant, perquè no hem d’oblidar que l’alumne també és un infant.

Com defineix Rousseau un infant? Quina fou la idea d’infant descrita a l’Emili o de l’Educació?

Segons Rousseau, un infant és tal com és, no pas tal com voldríem que fos. És un subjecte de ple dret que té dret a dir que “no” i a resistir les múltiples obligacions a què la societat el sotmet. Diu que és molt important conèixer l’infant i tenir clar que els infants no són la resposta als nostres ideals.

La idea descrita a Emili o de l’Educació és que s’ha d’ensenyar a viure, no com viure. Si volem ser mestres, hem d’encomanar les ganes de viure.

Què vol dir que l’infant és un obstacle per a la Pedagogia?

Segons Rousseau, cada infant és un món. Defineix uns ideals de referència i diu que un d’aquests ideals és aquest infant que obstaculitza l’empresa pedagògica, però a la vegada és el que permet que aquesta educació no sigui adoctrinament.

Tota l’educació no depèn tant de la teoria de l’educand, sinó de l’infant que ens trobem davant i que ens mostra unes circumstàncies concretes que canviaran la línia a seguir de l’educador.

Què vol dir que l’educació col·loca l’infant en la línia de sortida del Principi de Realitat?

Significa que l’educació i la cultura permeten a l’infant controlar els impulsos propis del Principi de Plaer per utilitzar tota aquesta energia i enfocar-la a un objectiu més racional i reconegut en la societat, que es regeix pel Principi de Realitat.

En definitiva, podríem dir que l’educació dóna a l’infant les eines necessàries per desenvolupar-se en el món real.

Com s’ensenya la vocació a un mestre?

La vocació, a diferència de la professió, es viu, no s’ensenya. Aquesta s’aprèn a partir del contacte amb les persones. Té un pensament pre-sistemàtic. Ens basem en una sèrie de coses que anem aprenent a través de l’experiència i, per tant, anem adquirint un saber constituent.

La vocació té més a veure amb el mestre com a persona que no pas com a professional, per això parlem d’experiència, no de fets.

Per què diem que el mestre és un artesà?

Un mestre és un artesà perquè, de la mateixa manera que un artesà, és aquell que s’enorgulleix de la seva feina i s’hi compromet. El que enorgulleix l’artesà és el desenvolupament de les habilitats, ja que la simple imitació no produeix satisfacció perdurable.

Paral·lelismes entre el Mestre i l'Artesà:

• El Temps: Tant per al mestre com per a l’artesà, el temps no és un càlcul immediat per obtenir ràpidament un resultat. El temps és una relació entre la resolució de problemes i el descobriment de nous problemes.
• El Coneixement: No treballen en un sistema de coneixement tancat, sinó en un sistema de coneixement obert, on els nous problemes són benvinguts com una nova possibilitat, mai com una urgència.
• La Creativitat: Ambdós són artistes, és a dir, busquen creativament solucions a les formes que tenen entre mans. Consideren la possibilitat de l’art, perquè s’imaginen alternatives possibles al que estan fent.