Conceptes Clau: Onomàstica, Guió Cinematogràfic i Humanisme

Conceptes Clau d'Onomàstica

• Antropònims

  Designen el nom propi de les persones, format pel nom de pila i el cognom. També estudien el malnom (noms que no s'usen a efectes legals, però s'empren en lloc del nom oficial) i els hipocorístics (noms afectius).

• Topònims

  Noms propis que designen llocs geogràfics.

• Gentilicis

  Adjectius derivats de topònims que indiquen la procedència d'algú.

El Guió Cinematogràfic: Tipus i Estructura

És un document que planifica una obra narrativa audiovisual des del rodatge fins a la sala de muntatge.

Tipus de Guió

• Guió Literari (GL)

  Narració literària que detalla els fets i els diàlegs.

• Guió Tècnic (GT)

  Planificació tècnica de l'obra. Especifica el paper de la càmera i afegeix al GL les indicacions tècniques.

Estructura del Guió Literari (Unitats Narratives)

• L'Escena

  Acció que transcorre en un mateix temps, espai i amb els mateixos personatges.

• La Seqüència

  Agrupa una sèrie d'escenes i s'identifica per la unitat temàtica. Conté:

  • Títol: Seguint l'ordre de la filmació.
  • Acotació Escènica: Va al principi, escrita en cursiva. Indica el lloc i el moment.
  • Noms dels Personatges: Escrit en MAJÚSCULA seguit de dos punts. El text és en estil directe.
  • Acotacions d'Interpretació: Indiquen què han de fer els actors i com ho han de fer. S'escriuen en cursiva i entre parèntesis.

Estructura del Guió Tècnic

La informació s'indica amb el número de pla i s'estructura en columnes diferents: una per a imatge i una altra per a so.

Abans de filmar, s'elabora el guió il·lustrat (o storyboard), que consisteix en un conjunt de vinyetes que il·lustren els plans principals de l'obra.

L'Humanisme Català: Origen i Autors Clau

L'Humanisme és un moviment que s'origina a Itàlia al segle XIV i es contraposa al pensament teocèntric (Déu com a centre).

Característiques de l'Humanisme

• Antropocentrisme: L'ésser humà com a centre de l'univers.
• Imitació del Llatí: Introducció de llatinismes lèxics i sintàctics.
• Interès pels Clàssics: Es tradueixen i es difonen obres d'autors clàssics com Ovidi.

Bernat Metge (1340-1431)

Fou un home culte i coneixedor del llatí. Va ser secretari reial de Joan I. Empresonat acusat de l'assassinat del rei, va ser rehabilitat per Martí l'Humà. Va traduir i introduir la literatura humanista.

Lo Somni

Obra on Metge es va exculpar de qualsevol rastre de culpabilitat per la mort de Joan I. En Lo Somni, conta que, estant empresonat, somià que se li apareixia el rei acompanyat d'Orfeu i Tirèsies, i confessava que havia mort de forma natural.

• Característiques: Diàlegs filosòfics, presència de personatges mitològics, estil llatinitzant.

Antoni Canals (1352-1419)

Contemporani de Bernat Metge, frare dominicà de València. Va rebre prestigi com a moralista i intel·lectual. Va escriure dos llibres de caràcter religiós i doctrinal, i la resta foren traduccions d'obres.

La seva ideologia fou contradictòria, ja que es debatia entre el gust pels clàssics i la fidelitat a la teologia medieval. Fou un humanista en la forma, però no en el fons.

Ortografia de la S en Català

La S Sorda [s]

• S: A començament, final, darrere i davant de consonant (Exemple: cansar).
• SS: Entre vocals (Exemple: massa).
• Ç: A final i davant de a, o, u (Exemples: puça, capaç).
• C: Davant de e, i (Exemple: espècie).

La S Sonora [z]

• Z: En totes les posicions (Exemples: zona, onze, brunzir).
• S: Entre vocals (Exemple: visitar).

EXCEPCIONS: ozó, amazona, trapezi.