Conceptes Clau de Nietzsche: Últim Home, Etern Retorn i Més

Conceptes Clau de Nietzsche

Últim home: Persona que s’ha adonat de la mentida però busca els plaers corporals i viu sense ambicions. No té valentia de formar el seu propi projecte vital i s’estableix en la mentida (YO).

Etern retorn (sentit vital-existencial): És una concepció que diu que tot és un flux constant, un bucle infinit sense cap canvi. El superhome diu que sí a l’etern retorn (YO).

Imperatiu hipotètic: És una norma moral de Kant de tipus material. Està supeditat a un desig previ, s’actua per satisfer un objectiu concret i ens condueix al plaer (YO).

Apol·lini vs. Dionisíac

3 Allò apol·lini té més a veure amb l'ordre, la claredat i la raó. Plató fa una teoria idealista i racional de la realitat on es pot accedir a la virtut i a la veritat amb la raó i el coneixement. Plató diu que la veritat es troba amb la raó.

En canvi, allò dionisíac es refereix a la passió, la força i intensitat de la vida, el caos i la inestabilitat, que es transmeten a través de la música i l’art. No hi ha ni ordre ni racionalitat.

La diferència entre allò apol·lini i allò dionisíac rau en el contrast entre l’emoció irracional i la passió, amb l’ordre assenyat i la mesura.

Imperatiu Categòric i Nihilisme

4 L’imperatiu categòric parteix de la raó i la bona voluntat, i s'ha d’actuar per deure independentment dels desitjos. Però Nietzsche diu que és una forma de nihilisme passiu, ja que es creu en uns valors que no són certs sense ser conscient de la mentida. Prioritza la raó abans que la vida, cosa que Nietzsche considera un insult. No hi ha cap tipus de voluntat per part del subjecte. L'individu carrega el pes d'uns ideals que no són veritat i se'ls creu.

Crítica a la Moral de Sòcrates

5 Amb una "malaltia diferent" es refereix a la moral de Sòcrates, que es basa en la repressió dels instints. Sòcrates va promoure una vida conscient i molt racional que suprimeix les passions i els instints.

Segons Nietzsche, aquesta racionalitat que defensava Sòcrates converteix els humans en robots, en calculadores, ja que neguen la fortalesa de l'individu i la vida. D'aquesta manera, Sòcrates no permetia que sortís la part dionisíaca, ell mata la vida amb el seu intel·lectualisme moral. El món és imperfecte i caòtic i ell ho nega.

Per aquest motiu rebutja la seva influència, perquè veu la seva racionalitat com una decadència de la cultura occidental. Nietzsche proposava una vida més instintiva, vitalista, amb energia vital, natural, que accepta factors emocionals i irracionals, on la llibertat i l'energia vital són valors indispensables per a la vida. Considerava Sòcrates com un malentès perquè negava la vida, els instints, les passions i les emocions.

5.2 Nietzsche posa aquestes paraules entre cometes perquè provenen del pensament de Sòcrates. Ell considera que Sòcrates utilitzava la raó, la consciència i la moral per aconseguir "felicitat", "salut" i "virtut". Aquesta forma racional que utilitzava Sòcrates per assolir-les és una forma de reprimir els nostres instints i negar la vida (segons Nietzsche).

Per aquest motiu posa les paraules entre ""; aquestes paraules provenen del punt de vista tan problemàtic que ofereix Sòcrates.

La Veritat i la Voluntat de Poder

6.1 La veritat que volem establir mitjançant el llenguatge és una realitat que ja ha estat creada prèviament per nosaltres mateixos. És com l’exemple del text amagant un objecte darrere d’un matoll i després trobat per nosaltres mateixos. No descobrim una veritat, sinó una realitat que ja ha estat creada i vista prèviament. Aquest acte no és l’expressió de voluntat de poder, sinó una confirmació d’una idea prèvia. No suposa cap descobriment de la veritat. La voluntat de poder, en canvi, significa la superació d’un mateix, la capacitat de crear el que sigui sense haver estat vist abans. Ens hem de posar obstacles a nosaltres mateixos per superar-nos cada vegada més.

El Sentit de la Terra i les Esperances Sobrenaturals

7.1 En el text, el "sentit de la terra" es refereix a una actitud o perspectiva que valora la vida terrenal, mundana i tangible. És una crida a reconèixer el valor inherent de la vida en aquest món, en contraposició a les "esperances sobreterrenals", deixant enrere els valors dels que prioritzen una vida "posterior a la vida". El que deixa enrere aquests valors i crea els seus propis valors és el superhome.

7.2 Els que parlen d'esperances sobrenaturals són aquells que promouen creences en realitats o valors que es troben més enllà de la vida terrenal, com podrien ser ideals religiosos o transcendents. Nietzsche els considera "gent que emmetzinen" perquè, des del seu punt de vista, aquests ideals són destructius per al desenvolupament humà i la valoració de la vida a la terra. Argumenta que aquests ideals són una forma de menysprear la vida real i tangible, i que aquest menyspreu és una forma d'enverinar-se a un mateix.