Conceptes Clau de Nietzsche: Superhome, Voluntat i Moral

Conceptes Clau de la Filosofia de Nietzsche

Superhome (Übermensch)

El Superhome és aquell que accepta la mort de Déu i no el substitueix per altres valors, assumint plenament la vida. És el més fort, el més noble, l’autèntic filòsof, el que no necessita valors falsos i supera la prova de l’etern retorn. El superhome és el més real dels homes, s’oposa a l’últim home (caracteritzat pel ressentiment contra la vida).

El procés de generació del superhome, Nietzsche l’exposa amb la metàfora de les tres transformacions:

• El camell: porta la pesada càrrega de la moral invertida.
• El lleó: lluita contra la moral.
• El nen: creador espontani del seu propi joc, que és el superhome.

Voluntat de Poder

La Voluntat de Poder és una voluntat lliure, vital i expansiva. L’impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa de l’ésser i, com a principi animador, està situada més enllà del bé i del mal. La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d’apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és creació.

Mort de Déu

La Mort de Déu representa la negació de tots els transmons inventats per la religió. Aquests són la gran mentida que converteix la vida en una aparença, en una mera ombra. La idea de Déu, en tant que fonament del món vertader, és la gran enemiga. L’esperit lliure és aquell que és capaç d’assumir la seva mort, d’acabar amb la metafísica i acceptar que res no s’hi pot posar al seu lloc (ni la ciència, ni la racionalitat, ni la tècnica, ni la política, etc.).

Moral dels Esclaus (o del Ressentiment)

Segons Nietzsche, és la base de la moral occidental i cristiana, caracteritzada per ser antinatural, ja que nega els instints vitals i exalta valors com la humilitat i l’altruisme. Aquesta moral converteix l’ésser humà en esclau d’uns ideals ficticis, menysprea la vida real i defensa un món ideal més enllà, negant el valor del món terrenal. Per això, Nietzsche la considera una moral pròpia dels dèbils i, en el fons, immoral.

Filosofia del Martell

La Filosofia del Martell és una crítica radical a la moral, la religió cristiana i la filosofia occidental (especialment des de Sòcrates i Plató), per ser dogmàtiques i contràries a la vida.

Esperit Dionisíac

L'Esperit Dionisíac representa la passió, el caos, l’instint i la celebració de la vida, present en l’art grec (com la música i la poesia lírica).

Esperit Apol·lini

L'Esperit Apol·lini simbolitza la raó, l’ordre i l’harmonia, present en les formes clàssiques (com l’epopeia i l’escultura).

Crítica a la Religió Occidental

La Crítica a la Religió Occidental sosté que la religió és una invenció humana nascuda de la por, que aliena l’individu i menysprea la vida terrenal i els instints naturals.

Ciències Positives

Les Ciències Positives, segons Nietzsche, no expliquen la realitat en la seva totalitat, ja que redueixen el món a fórmules matemàtiques, ignorant la seva riquesa qualitativa i vital.

L'Estat

Nietzsche rebutja l’Estat com una entitat que enganya el poble i suprimeix l’individu; el considera un «monstre fred».

Nihilisme

El Nihilisme és la destrucció dels valors tradicionals. Té una fase negativa (negació) i una positiva (creació de nous valors vitals). La vida mateixa és el camí per superar-lo.

L'Últim Home

L'Últim Home és una figura decadent que, després de la mort de Déu, busca comoditat i seguretat en lloc de viure plenament; és un símbol de la decadència cultural.

Etern Retorn

L'Etern Retorn és una prova vital i moral: si estimes plenament la vida, has de voler viure-la una i altra vegada eternament, amb tot el que comporta.

La Rebel·lió dels Esclaus en la Moral de Nietzsche

Segons Nietzsche, la frase «La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix esdevé creador i genera valors» expressa com neix la moral occidental, especialment la cristiana. Aquesta moral no és fruit de la força vital ni de l’afirmació de la vida, sinó del ressentiment dels individus dèbils cap als forts.

Incapaços d’actuar o imposar-se, els dèbils reaccionaren invertint els valors: van anomenar «bo» tot allò que era feble, humil i obedient, i «dolent» tot allò que era poderós, noble i vital.

Aquesta rebel·lió consisteix, doncs, a crear valors morals a partir del ressentiment, no pas des d’una afirmació vital o autèntica. Així, el ressentiment esdevé creador: crea una moral que condemna els instints naturals i exalta valors com l’altruisme, la resignació i la submissió, que, segons Nietzsche, són antinaturals i ficticis. Aquesta «moral dels esclaus» s'oposa a la «moral dels senyors», que sorgeix de la força, la vitalitat i l'afirmació de la vida.

Per això, Nietzsche considera aquesta moral ressentida immoral, ja que nega la vida i està basada en el rancor, no en la creativitat lliure ni en la força vital.