Necessitat: “és la sensació d’una carència física o psíquica unida al desig de fer-la desaparèixer.”
Motivació, Motiu o Drive: “és allò que ens mou a actuar, el perquè de les nostres conductes.” O bé “una força capaç d’impulsar una conducta, així com de mantenir-la mentre dura aquesta conducta.”
Desig: “és la concreció tangible, física, del motiu en una determinada marca.” O bé “consisteix en anhelar un satisfactor específic per a una necessitat i es relaciona amb una categoria de producte o una marca determinada.”
Reforç: “aquell estímul que incrementa la probabilitat que una resposta aparegui en el futur.”
Aprenentatge: “és un canvi en el comportament que ocorre com a resultat d’una experiència.”
Hàbit: “una manera d'assegurar la satisfacció d’una experiència passada, simplificant la presa de decisions al reduir la cerca d'informació i l'avaluació de la marca.”
Consigna: “us diré una paraula i vosaltres dieu tot allò que us vingui al cap.”
Percepció: “és el procés mitjançant el qual una persona selecciona, organitza i atribueix, dona significat o interpreta els estímuls sensorials que li arriben, convertint-los en imatges dotades de significat.”
Llindar mínim: “és el llindar d'intensitat per sota del qual no és possible la sensació.” O bé “la quantitat mínima d’estímul necessària perquè es produeixi la sensació.” O bé “és la quantitat a partir de la qual existeix percepció.”
Percepció subliminar: “són estímuls per sota del llindar mínim percebut, de forma inconscient. S’aconsegueix mitjançant: pel·lícules on apareixen els actors consumint determinades marques (Product Placement); música; figures ocultes.”
Llindar màxim: “valor màxim d'estímul que l’ésser humà pot percebre.” O bé “és la quantitat d’estímul a partir de la qual no augmenta la percepció.”
Sobreposició o desgast publicitari: “és un efecte d’habituació que es produeix quan un estímul es fa familiar per l'exposició repetida al mateix, perdent la seva eficàcia, la seva capacitat de cridar l'atenció.”
Llindar diferencial: “és la diferència mínima que es pot detectar entre dos estímuls. Són els canvis en la sensació o percepció ocorreguts per una variació en la intensitat de l’estímul.”
Atenció: es produeix quan l'estímul activa un o més nervis receptors sensorials i les sensacions resultants van al cervell per processar-se. Segons Webster, “és l’acte de mantenir la ment centrada sobre quelcom o la capacitat de fer-ho.” “és l’enfocament momentani de la capacitat cognoscitiva de l’individu sobre un estímul específic.”
Classificació/ Tipologies de les Necessitats i Motius
1) INNATES vs ADQUIRIDES
-Innates: també anomenades primàries, innates o biogenètiques: l’home és motivat tant per allò que hereta fisiològicament, com per allò que aprèn a mesura que creix. Naixem amb algunes reaccions instintives, a modus de bagatge genètic, davant l’aliment, l’aigua, el dolor i el sexe. Són de tipus fisiològic, sorgeixen d'estímuls biològics de tensió (necessitat d’aliments, aire, beguda, sexe,...) i la seva satisfacció permet la supervivència de l'individu.
-Adquirides: Sinònims d’aquestes serien:
2) FALSES vs VERTADERES -Distinció atribuïda a J. K. Galbraith.
▪ Vertaderes: segons l’autor, són aquelles innates, naturals, genèriques i absolutes.
▪ Falses: són aquelles creades per la societat i els productors. Aquestes són necessitats culturals i socials, originades en dependència dels seus interessos, de l’entorn i l'evolució social.
catalán con un tamaño de 5,32 KB