Conceptes Clau: Ment, Cognició i Filosofia de la Ment
Enviado por joan ca y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,33 KB
Ment
On es desenvolupen estats mentals com pensaments, records, esperances, emocions, etc. La ment s'identifica amb els estats mentals; si no hi ha estats mentals, no hi ha ment.
Substància
Tot allò que no necessita d'una altra cosa per existir.
Processos Mentals
Facultats Cognitives
- Percepció: Capacitat dels animals per crear representacions de la realitat mitjançant els sentits. Organitza i interpreta la informació sensorial per formar una imatge global, no aïllada.
- Memòria: Capacitat dels animals de retenir i recordar informació o imatges formades prèviament. Fonamental per a l'aprenentatge i la construcció de la identitat. El temps pot esborrar imatges (oblit). Tipus: memòria a curt, mitjà i llarg termini.
- Imaginació: Capacitat principalment humana de produir imatges, modificar-les i crear-ne de noves amb espontaneïtat i llibertat. Té dues funcions principals: reproductora (evoca imatges basades en percepcions reals) i creadora (crea noves imatges, sovint combinant elements de la realitat).
- Intel·ligència: Capacitat de resoldre problemes (p. ex., teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner). Coordina diverses habilitats intel·lectuals, utilitza el coneixement acumulat i permet fer plantejaments de futur per abordar situacions noves.
Estats Afectius
Relacionats amb les sensacions bàsiques de dolor i plaer.
| Tipus | Sentiments | Emocions | Passions |
|---|---|---|---|
| Exemples | Enveja, amor, odi, menyspreu | Por, alegria, tristesa, fàstic | Sentiment o emoció molt intens |
| Característiques | Estables i persistents. Depenen de l'experiència vital. La cultura determina la seva expressió. | Puntuals i intenses. Impliquen reaccions físiques. Poden ser contagioses i fàcilment substituïdes per altres. | Tan intenses que pertorben l'equilibri psicològic. Caràcter excessiu i sovint involuntari. |
| Il·lustració | L'amor veritable no dura només un instant. | La vergonya en parlar en públic és una emoció que es pot gestionar amb pràctica. | Un amor apassionat que impedeix dormir o menjar. |
Conductisme
Teoria de Pavlov (Condicionament Clàssic)
Procés d'aprenentatge associatiu:
- Estímul neutre (EN) → No hi ha resposta específica.
- Estímul incondicionat (EI) → Resposta incondicionada (RI) (reflex natural).
- Estímul neutre (EN) + Estímul incondicionat (EI) → Resposta incondicionada (RI).
- Estímul condicionat (EC) (abans EN) → Resposta condicionada (RC) (apresa).
Sosté que la conducta humana està condicionada per experiències prèvies i és modificable mitjançant noves experiències i aprenentatges.
Idea (Segons Plató)
Essència immutable i perfecta de les coses, que existeix en un món intel·ligible. Tot el que percebem en el món real és només una còpia imperfecta d'aquestes Idees.
Ment vs Cervell: Perspectives Filosòfiques
Dualisme Platònic
L'ànima (ment) preexisteix a la persona i pertany al món de les Idees. Considera que el món sensible és una còpia imperfecta del món de les Idees. Segons el Mite del Carro Alat, les ànimes cauen accidentalment del món de les Idees i queden empresonades en cossos materials.
Dualisme Cartesià (Descartes)
- Res cogitans: “Cosa que pensa”. És la substància pensant, la ment. És lliure, immaterial, immortal i independent de les necessitats i desitjos del cos.
- Res extensa: “Cosa extensa”. És la substància material, el cos. Està determinada per les lleis de la matèria i l'espai.
Dualisme Modern i Emergentisme
Reconeix una interacció causal entre el cervell (cos) i la ment: els estats corporals influeixen en els estats mentals i viceversa. L'Emergentisme proposa que la ment emergeix de la complexitat del cervell, passant per diferents estadis:
- Estadi físic (matèria inert)
- Estadi biològic (matèria viva)
- Estadi psicològic (on emergeix el pensament, la ment)
Monisme
Postura filosòfica que afirma l'existència d'una única realitat o substància fonamental.
Monisme Espiritualista
Sosté que l'única realitat existent és l'esperit o la consciència. El món material i el cos són considerats una aparença o il·lusió. És una posició minoritària, present en alguns corrents gnòstics o místics.
Monisme Materialista
Afirma que tot el que existeix és matèria o reductible a processos físics. L'ànima o la ment són considerades manifestacions de l'activitat cerebral. Exemples històrics inclouen els atomistes grecs (segle V aC) i filòsofs il·lustrats com La Mettrie o Holbach. És la visió predominant en la comunitat científica actual (p. ex., processos mentals com l'enamorament s'expliquen per factors bioquímics com les feromones).
Funcionalisme
Defineix els estats mentals no per la seva constitució interna (material o immaterial), sinó per la seva funció o el rol causal que exerceixen dins del sistema cognitiu (què fan, no de què estan fets). No coneixeríem un estat mental si no fos per les seves manifestacions externes (conductes, respostes). Aquesta perspectiva dona suport teòric a la possibilitat de la intel·ligència artificial.
Dualisme de Propietats
Sosté que existeix una única substància fonamental (generalment material, com el cervell), però aquesta substància posseeix dos tipus diferents de propietats: propietats físiques i propietats mentals. Les propietats mentals no són reductibles a les físiques, tot i emergir d'elles. Encara que parteix d'un monisme de substància, acaba defensant un dualisme pel que fa a les propietats.
Personalisme
Considera l'ésser humà com una unitat total i inseparable de cos i esperit (o ànima). Afirma que la persona és 100% cos i 100% esperit simultàniament. És una posició filosòfica i teològica minoritària, present especialment en alguns corrents cristians.