Conceptes Clau de Marx, Arendt, Kant i Nietzsche: Alienació, Vita Activa i Moral

Karl Marx: Capitalisme, Alienació i Crítica Social

La Revolució Industrial, iniciada a Anglaterra i estesa arreu, va transformar la manera de viure, treballar i produir. Va generar un nou sistema econòmic (el capitalisme industrial) i una divisió social (burgesia/proletariat), amb conflictes analitzats per Marx. Gràcies a les lluites obreres, es van aconseguir els drets socials i econòmics de la segona generació.

Influències Filosòfiques de Marx

Marx rep influències de pensadors clau com:

• Hegel i Feuerbach (dialèctica i materialisme).
• Epicur.
• Smith i Ricardo (economia política clàssica).
• Rousseau.
• Els socialistes utòpics.

L'Alienació del Treballador en el Capitalisme

El text té una dimensió antropològica, centrant-se en com el treballador és alienat pel sistema capitalista. Aquest és reduït a una mercaderia, perdent la seva humanitat en el procés de producció.

Definició i Crítica de la Ideologia

Marx defineix la ideologia com un conjunt d’idees falses que amaguen la realitat alienada de la vida humana. La ideologia oculta les condicions materials reals i alienades. Per això, cal criticar la societat que la produeix. Marx amplia la crítica a àmbits com la religió, considerant Déu una creació humana per suportar el patiment i la mort.

Les Quatre Formes d'Alienació

El text exposa quatre alienacions fonamentals:

1. El producte no pertany al treballador.
2. El seu temps de treball tampoc li pertany.
3. No s’autorealitza, sinó que es deshumanitza.
4. Veu els altres com a rivals, no com a col·laboradors.

Això porta Marx a proposar l’abolició de la propietat privada i la socialització de la producció.

El Treball com a Essència Humana

Marx creu que el treball és essencial a l’ésser humà, però que l’estructura capitalista el deshumanitza. Proposa superar aquesta alienació amb un nou sistema social i productiu on l’humà pugui realitzar-se lliurement.

Hannah Arendt: La Condició Humana i la Vita Activa

Labor, work i action són les tres activitats pròpies en què es concreta la vita activa. A cadascuna li correspon una condició bàsica respectivament (la vida, la mundanitat i la pluralitat) que fan possible, com diu Arendt, la vida de l'ésser humà «a la Terra». Si l’ésser humà abandonés la Terra, aquestes condicions canviarien.

L'Estudi de les Condicions Humanes

En aquest sentit, Hannah Arendt tracta d’establir en La condició humana quines són les condicions que determinen els éssers humans en la seva relació amb l’entorn i en les seves relacions socials.

Crítica a la Definició de Naturalesa Humana

De fet, definir amb exactitud quina és l'essència o la naturalesa humana és, d'acord amb Arendt, no només una empresa fallida des del punt de vista filosòfic, sinó que determinar la naturalesa humana implicaria eliminar la pluralitat humana, condició fonamental per a la vida política. Així mateix, el totalitarisme nazi va posar de manifest que allò que s'havia considerat en la història de la filosofia com a naturalesa humana era una cosa inexistent.

Les Tres Activitats de la Vita Activa

Labor (Treball Biològic)

Arendt fa referència al conjunt d'activitats destinades a satisfer les necessitats vitals bàsiques per mantenir el procés biològic que comença amb el naixement, continua amb el creixement i acaba amb la mort. Arendt utilitza el terme animal laborans per referir-se a tots aquells éssers que realitzen activitats per romandre en el cicle biològic. Per tant, la condició de la labor és la vida.

Work (Fabricació)

Amb el terme «treball» (work) Arendt fa referència a totes aquelles activitats destinades a produir objectes duradors que queden fora del procés biològic vital. Els objectes que són el resultat del treball permeten crear un món artificial comú on les accions humanes siguin possibles. Per tant, la condició humana del work és la mundanitat.

Action (Acció Política)

L’acció, en paraules de la pròpia Arendt: “és l'única activitat que es dóna entre els homes sense la mediació de coses o matèria”. És, doncs, una acció que ens posa en relació amb els altres éssers humans que ocupen el món sense la mediació dels objectes. A més, mitjançant l'acció apareixem, ens mostrem davant dels altres a l'esfera pública.

La condició humana que fa possible l'acció és la pluralitat, que emergeix del fet que ens trobem en un món habitat per éssers humans concrets i diferents, però alhora iguals en la mesura que ens trobem en aquesta mateixa situació: tots podem actuar.

Kant i Nietzsche: Ètica, Autonomia i Creació de Valors

L'Imperatiu Categòric de Kant: Moral Racional i Universal

L’imperatiu categòric de Kant representa la base de la seva moral racional i universal. Es tracta d’un manament que es presenta a la consciència moral com una ordre que cal seguir simplement perquè és el que s’ha de fer, sense condicions ni finalitats externes. Aquesta moral és formal, basada en la raó pràctica, i orienta la conducta segons dues formulacions clau que apareixen a La fonamentació de la metafísica dels costums (1785):

1. Actuar només segons aquelles màximes que es puguin voler com a lleis universals.
2. Tractar la humanitat, pròpia i aliena, sempre com a fi i mai només com a mitjà.

Aquesta segona formulació destaca la dignitat humana i es vincula amb els valors de la Il·lustració i els drets humans de primera generació, base de l’Estat de Dret.

L'Imperatiu Categòric com a Metanorma

L’imperatiu categòric no estableix normes concretes, sinó que és una metanorma, una regla que fixa el criteri de correcció de qualsevol norma moral des d’un punt de vista formal i racional.

Nietzsche: Rebuig de la Moral Universal i el Superhome

La visió de Kant contrasta fortament amb la de Nietzsche, qui rebutja la moral universal i sosté que l’ésser humà ha de crear els seus propis valors. Per a ell, el superhome (Übermensch) representa un ideal d’existència basat en la voluntat de poder, entesa com la capacitat de superar obstacles i construir un camí propi, sense dependre de normes externes ni d’una cosmovisió religiosa. Aquesta força vital fa que l’individu es converteixi en creador de si mateix, dels seus valors i de la seva vida.

La Negació de l'Ordre Universal

Nietzsche nega l’existència d’un ordre universal racional o diví, i defensa que la vida no respon a cap pla preestablert. L’individu és qui ha de donar sentit a la seva existència, decidint les normes que el guiaran. L’humà es troba en un procés constant de construcció i transformació, on el passat, tot i ser immodificable, serveix de base per crear el futur. Aquesta concepció dinàmica recorda la teoria dels oposats d’Heràclit i l’actualització del potencial humà segons Aristòtil.

Comparativa: Autonomia, Metafísica i Religió

Tot i les diferències, ambdós filòsofs valoren l’autonomia individual:

• En Kant, l’autonomia es fonamenta en la raó i la universalitat moral.
• En Nietzsche, en el domini de la pròpia voluntat.

Posicionaments Metafísics i Religiosos

Metafísicament, Kant se situa al costat de l’objectivisme moral de Sòcrates i Plató, mentre que Nietzsche aposta per un model vitalista que rebutja el nihilisme a través de les tres transformacions simbòliques descrites a Així parlà Zaratustra.

Finalment, en l’àmbit religiós, Kant separa la moral de la religió i defensa que la conducta correcta deriva de la raó, no de la voluntat divina. Nietzsche, per contra, critica la religió perquè, segons ell, reprimeix els instints naturals i debilita la voluntat de poder humana. Així, les doctrines religioses serien un obstacle per a l’autèntica autorealització de l’individu.