Conceptes Clau: Màrqueting, Finances i Estratègies

Cicle de Vida del Producte

Etapa d’Introducció

L’empresa ha de donar a conèixer el seu nou producte en el moment de sortir al mercat. Les vendes són 0. Aquesta és la fase on s’ha de promocionar i donar a conèixer el producte. Les empreses acostumen a tenir pèrdues i les vendes són molt reduïdes. Es fa promoció per vendre el producte. Com fer-ho?

• Xarxes Socials
• Anuncis
• Esdeveniments
• Patrocinis

Etapa de Creixement

El producte ja és conegut, les vendes comencen a créixer i el producte comença a ser reconegut. Les empreses introdueixen alguna millora canviant-lo o afegint noves coses. Com es pot millorar el producte?

• Envàs
• Ampliar la gamma (sabors, colors, afegir coses noves al producte, etc.)
• Logo
• Marca

Etapa de Maduresa

Les vendes s’estabilitzen, segueix venent i incorpora algun nou producte, però tot s’ha calmat més. Es pretén fidelitzar el client. Què fer per a estabilitzar la clientela?

• Bon tractament amb els clients
• Promoció

Etapa de Declivi

Disminueixen les vendes perquè la gent ha perdut l'interès. Què fer per a que no disminueixin les vendes?

• Decidir en el moment si millorar o canviar els productes per a aconseguir nous productes. També millorar la imatge de la marca.
• Si no, es fa el tancament.

Per cada producte i depenent de la fase, s’estableixen unes bases o unes altres (les accions que es faran seran diferents).

Neuromàrqueting

El neuromàrqueting és el conjunt d’estratègies que apliquen les empreses per aconseguir despertar emocions, instints, percepcions, etc., que afavoreixin la decisió de compra en els consumidors i consumidores.

Tipus de Neuromàrqueting

• Neuromàrqueting visual: Els impactes visuals són els que arriben més ràpidament al cervell. Fan servir el color, les dimensions, el relleu, la forma o la imatge.
• Neuromàrqueting auditiu: Format per les accions que volen aconseguir una reacció del públic a partir d’un estímul sonor. Fa servir el so (música i volum ambiental, timbre de veu d’un narrador, etc.) en funció del públic que vol atreure.
• Neuromàrqueting cinestèsic: Fa servir textures, aromes o sabors diferents per atreure el client a través del tacte, l’olfacte o el gust.

Estratègies de Màrqueting i Preus

Estratègies de Distribució

• Intensiva: Cobrir el màxim de punts de venda (productes de consum massiu: refrescos, detergents).
• Selectiva: Es seleccionen punts de venda concrets segons el posicionament de marca (roba, cosmètics, electrònica).
• Exclusiva: Venda en pocs establiments, ideal per a marques de luxe (Rolex, Ferrari, Louis Vuitton).

Estratègies relacionades amb la Comunicació o Promoció

Publicitat, promoció de producte, venda personal, relacions públiques, fires i exposicions.

Altres Estratègies de Preus

• Estratègia de preus dinàmics: Es basa en preus flexibles que varien en funció de la demanda existent en el mercat en aquell moment. Per exemple, el preu dels vols o trens entre dues ciutats depèn de la demanda que hi ha en funció del dia de la setmana o de l'hora del dia.
• Estratègia de preus psicològics: Es tracta d'utilitzar valors que poden semblar significativament menors, tot i que no ho són (per exemple, 9,95 en comptes de 10), o preus no arrodonits que facin pensar que el preu és molt ajustat.
• Estratègia de descompte de preu per unitat: En les presentacions de producte en diferents mides, es proposa un preu per unitat (per exemple, preu per quilogram) més baix com més gran és la mida del paquet. La intenció és afavorir que els clients comprin grans quantitats. D'aquesta manera, segons el tipus de producte, l'utilitzaran més i es convertiran en clients habituals.

Inversió i Finançament

Inversió: Mètodes per seleccionar la millor inversió

Característiques d'una Inversió

• Desemborsament inicial: Quantitat de diners que l'empresa ha de destinar en un inici.
• Durada temporal: Període de temps durant el qual es recuperarà la inversió.
• Fluxos nets de caixa: Beneficis generats per la inversió després de descomptar despeses.
• Valor residual: Valor que tindrà l'actiu al final de la seva vida útil.

Mètodes de Selecció i Valoració d'Inversions

• Mètodes estàtics: No tenen en compte el valor temporal dels diners. Exemples:
  • Període de recuperació (Payback): Temps que es triga a recuperar la inversió.
  • Rendibilitat comptable mitjana: Relació entre benefici net i inversió inicial.

Fonts de Finançament

Fonts de Finançament Pròpies

Els recursos que provenen dels mateixos propietaris o de beneficis generats per l'empresa.

Fonts de Finançament Pròpies Externes

• Capital social: Aportacions de diners fetes pels socis de l'empresa.
• Subvencions: Ajudes econòmiques atorgades per institucions públiques per fomentar determinades activitats empresarials.

Fonts de Finançament Pròpies Internes

• Reserves: Part del benefici net que no es reparteix entre els socis i es reinverteix en l'empresa.
• Amortitzacions: Quantitats de diners destinades a compensar la pèrdua de valor dels actius fixos per ús o obsolescència.
• Provisions: Fons que es guarden per fer front a possibles despeses futures o riscos.

Fonts de Finançament Alienes

Són els recursos que l'empresa obté de tercers, com bancs o altres entitats financeres.

Fonts de Finançament Alienes a Llarg Termini

• Préstecs bancaris: Crèdits concedits per bancs amb un període de devolució superior a un any.
• Emissió d'obligacions o bons: L'empresa emet títols de deute que són comprats per inversors a canvi d'un interès.
• Leasing (arrendament financer): Lloguer amb opció de compra d'un bé, com maquinària o vehicles.
• Hipoteques: Préstecs obtinguts amb garantia d'un bé immoble.

Fonts de Finançament Alienes a Curt Termini

• Crèdits bancaris: Finançament a curt termini per cobrir necessitats puntuals de liquiditat.
• Descompte d'efectes comercials: Venda de drets de cobrament abans del venciment a canvi d'un descompte.
• Factoring: Venda de factures pendents de cobrament a una empresa especialitzada a canvi d'una comissió.
• Confirming: Un banc gestiona els pagaments als proveïdors de l'empresa, avançant els diners si cal.

En què ens fixarem per seleccionar una font de finançament?

• Cost financer: Els interessos o costos associats.
• Risc associat: Possibilitat de no poder retornar el préstec.
• Termini de devolució: Si és curt o llarg termini.
• Condicions del mercat: Disponibilitat de finançament segons la situació econòmica.

Els Cicles en l'Empresa

Les empreses passen per diferents cicles financers:

• Cicle d'inversió: Compra d'actius i recursos per produir.
• Cicle d'explotació: Activitat diària de l'empresa.
• Cicle de finançament: Obtenció i devolució de recursos financers.

Figures Retòriques en Castellà

Anàfora

Consiste en la repetición de una o más palabras al inicio de dos o más versos o frases.

↪ EJ: aquí todo se sabe, aquí nada es secreto.

Asíndeton

La eliminación de las conjunciones para darle viveza y agilidad al texto.

↪ EJ: Veni, vidi, vici. Vine, vi, vencí.

Aliteració

Repetición de un sonido en un verso.

↪ EJ: Hay besos silenciosos, besos nobles…

Anadiplosi

Repetición de la última o las últimas palabras de un verso o frase al inicio del siguiente.

↪ EJ: El tiempo pasa lentamente, lentamente se escapa de nuestras manos.

El mundo es un lugar maravilloso. Maravilloso es vivir cada día como si fuera el último.

Antítesi

Es una figura retórica que muestra la contraposición de dos pensamientos o ideas.

↪ EJ: Se apagaron los faroles, y se encendieron los grillos.

Apòstrofe

Es cuando alguien en un texto habla directamente a una persona, objeto, idea o ser, con emoción o intensidad, como si estuviera presente.

↪ EJ: "Oh, amor, ¿por qué me haces sufrir tanto?"

Epanadiplosi

Consiste en empezar y terminar una frase o verso con la misma palabra o grupo de palabras.

↪ EJ: Verde que te quiero verde.

Hipèrbaton

Altera el orden normal de las palabras para ennoblecer la expresión y darle énfasis.

↪ EJ: Del salón en el ángulo oscuro, de su dueño tal vez olvidada, silenciosa y cubierta de polvo, veíase el arpa.

Enumeració

Acumulación o suma de elementos lingüísticos, ya sea por yuxtaposición o por medio de conjunciones.

↪ EJ: La sala era un caos: había libros, papeles, vasos sucios, restos de comida, ropa y diarios viejos.

Hipàl·lage

Consiste en atribuir a un nombre una característica o acción propia de otro nombre que se encuentre a prop seu.

↪ EJ. LITERARIO: El oro temeroso del avaro (el avaro es temeroso, no el oro).

↪ EJ. NO LITERARIO: El público rellenaba ruidosas gradas (el público es ruidoso, no las gradas).