Conceptes Clau de Macroeconòmia: DA, OA, Polítiques Fiscals i Estabilitzadors

Demanda Agregada (DA) i Oferta Agregada (OA): Conceptes Clau

La Demanda Agregada (DA) augmenta a mesura que disminueixen els preus. Els factors que condicionen la DA són la quantitat de diners que circula a l'economia, el nivell de despesa dels agents econòmics i els impostos que estableix el sector públic.

L'Oferta Agregada (OA) descriu la quantitat de producció que estarien disposades a vendre les empreses per a un nivell de producció i uns costos de producció determinats. Els factors que influeixen en l'OA són:

• El nivell mitjà dels preus: Si els preus dels béns i serveis que venen les empreses disminueixen, els incentius baixen i, per tant, ofereixen menys producte.
• Els costos dels factors de producció: Si augmenta el preu dels recursos empresarials necessaris per produir, disminueixen els beneficis i les empreses redueixen la producció per contenir els costos.
• Les expectatives empresarials: Les unitats que les empreses ofereixen al mercat depenen de les seves expectatives, ja que l'entorn econòmic condiciona els seus objectius.

Equilibri Macroeconòmic

L'equilibri en l'economia es refereix a l'existència de recursos ociosos i a l'estabilitat econòmica. Aquest equilibri és el resultat de la interacció de les forces internes del mercat, les polítiques macroeconòmiques del govern i les pertorbacions externes del mercat.

Polítiques Fiscals Discrecionals: Intervenció Governamental

Les polítiques fiscals discrecionals són aquelles que aplica el govern quan vol influir de forma intencionada sobre els ingressos o les despeses públiques. Pretenen mantenir l'activitat econòmica, ja que en moments de crisi solen contribuir a evitar la caiguda del nivell de producció de béns i serveis. Les principals són:

• Programes d'obres públiques: Tenen dues finalitats: augmentar els nivells de producció i ocupació, i dotar el país de més infraestructures. Per exemple: la construcció de l'AVE, el transvasament d'aigua de l'Ebre o la construcció d'una autopista.
• Programes de transferències: Protegeixen els col·lectius desfavorits mitjançant pagaments periòdics o permanents, bonificacions sobre les cotitzacions per pagar a la Seguretat Social, ajudes a les famílies pel naixement d'un fill, etc.
• Projectes públics d'ocupació: L'objectiu és contractar i formar treballadors durant breus períodes per a una inserció laboral ràpida. Faciliten la contractació de treballadors desocupats.
• Variació dels tipus impositius: Decidim el nostre consum (C) en funció de la renda (R) de què disposem. Així, una variació dels tipus impositius de certs impostos modifica la quantitat disponible de les famílies o les empreses per a consumir o invertir, la qual cosa, al seu torn, repercuteix en la Demanda Agregada (DA) i, per tant, en els nivells de producció i ocupació.

Desavantatges de les Polítiques Discrecionals

No obstant això, les mesures discrecionals presenten grans retards en la seva aplicació. Així, des que apareix una desacceleració fins que el govern percep que cal actuar, poden passar mesos (a causa de tràmits lents, retards en l'execució d'una obra pública ja aprovada...). D'aquesta manera, l'impuls discrecional del govern a l'activitat econòmica pot arribar massa tard, quan l'economia ja ha superat per si mateixa la fase recessiva, tenint, per tant, un efecte contraproduent.

Estabilitzadors Automàtics: Mecanismes d'Ajust Econòmic

Els estabilitzadors automàtics augmenten o disminueixen sense que el govern hagi de fer res, ja que són ingressos o despeses públiques que varien segons el nivell de producció del país. Tenen un efecte més immediat i actuen com a fre en les pujades o baixades del cicle econòmic:

• En expansió: Es recapten més diners amb impostos perquè la gent treballa més.
• En recessió: Es recapten menys diners i es donen més ajudes per mantenir el consum.

Per exemple: els subsidis d'atur disminueixen en expansió (més ocupació) i augmenten en recessió (més atur), contribuint a reduir la demanda en el primer cas i a mantenir el consum en el segon.

Principals Estabilitzadors Automàtics

1. Impostos progressius: Incrementen la recaptació (contribuint a remodelar el consum) quan augmenta l'activitat econòmica i redueixen la recaptació (contribuint a estimular el consum) quan disminueix l'activitat econòmica.
2. Cotitzacions socials: Aportacions que els treballadors i les empreses fan a la Seguretat Social a canvi de la protecció social que aquesta ofereix.
3. Impostos proporcionals: No varien a mesura que ho fa el nivell de renda (com l'IVA).
4. Subsidis per desocupació: Ajudes econòmiques donades per l'Estat per cobrir necessitats socials i econòmiques derivades d'una situació d'atur.