Conceptes Clau de Llengua i Literatura Catalana

Text Científic: Definició i Característiques

Aquells que transmeten els coneixements de les diferents branques de la ciència i la tecnologia. Són textos explicatius que tenen com a funció principal informar.

Segons el destinatari:

• Especialitzats
• Divulgatius

Es redacten en registre tècnic o científic. Incorporen recursos visuals, descripcions dels elements i instruccions dels passos a seguir.

Recursos lingüístics:

• L’autor escriu en 3a persona, en forma impersonal o amb el plural de cortesia, i els verbs en present d’indicatiu.
• Ús de substantius monosèmics.
• Termes en forma clàssica, original o adaptada.
• Ús de tecnicismes, mots compostos, fórmules, símbols, sigles i acrònims.
• Ús de connectors.

El Valencià: Característiques i Varietats

Varietat dialectal que pertany al bloc occidental de l’idioma. El parlem uns dos milions de persones.

Característiques principals:

• Pronunciació de la -r final.
• Terminació en -e per a la 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació.
• Desinència en -ara, -era i -ira per a l’imperfet del subjuntiu.
• Ús freqüent del passat simple.
• Emmudiment de la -d- entre vocals en els sufixos -ada, -ador.
• Els demostratius, els pronoms neutres i els adverbs presenten aquestes formes: este, eixe, aquell; açò, això, allò; i ací, ahí i allí.

Subdialectes:

• Valencià septentrional
• Apitxat
• Valencià meridional

Varietats:

La Narrativa Catalana Durant la Postguerra

Els novel·listes s'interessaven per descriure l’interior de les persones per influència de la psicoanàlisi. Les novel·les psicològiques es caracteritzen, bàsicament, per una anàlisi minuciosa de la personalitat dels personatges, per la utilització de símbols i per una reflexió sobre el pas del temps.

Autors destacats:

• Mercè Rodoreda:

  Les dones protagonistes de les seues novel·les i contes estan caracteritzades pel dolor, el desencís i la soledat.

  La seua obra es divideix en tres etapes:

  1. Joventut
  2. Maduresa
  3. Vellesa

• Llorenç Villalonga:

  Autor i psiquiatra.

  Novel·les: Mort de dama i Bearn o la sala de les nines.

• Enric Valor:

  Novel·la realista.

  Destaca la seua recopilació de les famoses Rondalles valencianes. Ha sigut un novel·lista amb un llenguatge molt treballat i riquíssim. Hi destaca la trilogia anomenada “Cicle de Cassana”: Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó.

El Poema: Estructura i Tipus de Rima

Composició literària que s’escriu en vers i en un nivell de llengua culte. Té una finalitat estètica.

Característiques del poema:

• Un vers és cada una de les línies d’un poema.
• Una estrofa és una agrupació combinada de versos semblants.
• Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser d’art major o d’art menor.
• La rima és la repetició total o parcial de sons al final de dos o més versos a partir de la darrera vocal accentuada, incloent aquesta.

• La rima pot ser:

  1. Rima consonant: repetició dels sons vocàlics i consonàntics.
  2. Rima assonant: repetició només dels sons vocàlics.
  3. Rima femenina: quan el vers acaba en paraula plana o esdrúixola.
  4. Rima masculina: quan el vers acaba en paraula aguda.
• Els versos blancs no tenen rima.
• Els versos lliures no se subjecten a cap regularitat.
• Cada rima s’indica amb una lletra majúscula.

Sinonímia: Tipus de Relació Semàntica

Tipus de relació semàntica en què un significat pot expressar-se mitjançant diferents significants. Tipus:

• Perfecta: No hi ha significats intercanviables en tots els contextos possibles.
• Parcial: Paraules amb un significat semblant, però usades en situacions comunicatives diferents.
• Dialectals: Aquelles paraules sinònimes que varien segons el lloc o la varietat geogràfica de la llengua.

Registres Lingüístics: Adequació al Context

Conjunt de característiques lingüístiques que resulten de l’adequació del missatge al context.

Tipus de registres:

• Col·loquial: Registre espontani, informal i usat en comunicacions orals normalment.
• Formal: Quan no hi ha proximitat personal entre els interlocutors, s'utilitzen termes especialitzats i s'utilitza en canal escrit sobretot.
• Estàndard: Intermedi, comunicació pública, tant oral com escrita.

La Poesia Catalana Durant la Postguerra

Corrents poètics i autors:

• Poesia de tradició simbolista:

  Es tanca en un món interior. Hi predominen símbols i referències mitològiques.

  Autor:

  Salvador Espriu: Poesia que es caracteritza per la reflexió sobre la mort i la interiorització d’una realitat angoixosa. Obres: Les hores, El caminant i el mur i La Pell de brau.

• Poesia d'avantguarda:

  Se centra en l’experimentació formal i en la recerca de recursos expressius relacionats amb la poesia visual.

  Autor:

  Joan Brossa: Els seus poemes es caracteritzen per un toc surrealista.

  Obres: Em va fer Joan Brossa, El saltamartí i Poesia rasa.

• Poesia realista:

  Es concep com una manera d’expressió de la realitat quotidiana amb un to més reivindicatiu.

  Autors:

  Miquel Martí i Pol: El poble, Vint-i-set poemes en tres temps i Crònica de demà.

  Vicent Andrés Estellés:

  Està considerat un dels màxims renovadors de la nostra poesia. Els temes més freqüents són: la mort, l’amor, l’erotisme, la vida quotidiana i el compromís cívic pel país. Obres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles i Hotel París.

L'Assaig: Gènere Literari i Característiques

Gènere literari en prosa no narrativa que tracta temes diversos amb intenció d’aprofundir en el coneixement humà. Està dirigit a un destinatari fictici. S'escriu en un registre formal, però l'amenitat és molt important perquè incita a la reflexió.

Estructura de l'assaig:

• Idea inicial
• Confrontació d’idees i arguments
• Conclusió

Recursos gramaticals:

• Marques d’ordre i nexes de causa o conseqüència.
• Verbs relacionats amb la conseqüència, l’exposició i la dicció.
• Ús de la 1a persona del singular i de la 1a del plural per a exposar idees i opinions.

Recursos literaris:

• La ironia
• La interrogació retòrica
• Un aforisme