Conceptes clau de la literatura infantil i juvenil (LIJ)

Literatura infantil i juvenil (LIJ)

És el conjunt de manifestacions que tenen com a base el llenguatge —amb una voluntat artística i d’interessar els infants—, que s’adapten a la manera de comprendre el món de les nenes i els nens i que emprenen recursos com la il·lustració, de manera que la relació entre el contingut i la presentació és estreta.

Imaginari social o col·lectiu

La literatura obre la porta de l’imaginari humà. L’imaginari és el repertori d’imatges, símbols i mites que els humans utilitzem per entendre el món i la relació amb els altres. Per tant, les llegendes, mites, etc. ens ajuden a construir la nostra realitat i, a més, aporten als infants coneixements i activen la interpretació simbòlica.

Catarsi

Sentiment d’alleujament que experimentem després d’haver patit una situació que ens crea alguna emoció durant una lectura, una pel·lícula, una obra de teatre, etc. Per exemple, al Rei Lleó es pateix una gran tensió durant tota la trama i ens trobem amb un desenllaç positiu. Si el final fos obert, no podríem experimentar la catarsi. Cal afegir que l’obra ha de connectar amb els sentiments del lector o espectador perquè, del contrari, no li produirà cap efecte.

Intertextualitat

És la referència o l’ús de textos previs, propis o d’altri en una nova obra. Per exemple, és difícil d’entendre Penèlope en el mar si no es té coneixement sobre la història d’Ulisses i la seva dona.

Cànon literari

És el conjunt d’obres literàries dotades d’autoritat. El concepte es va començar a utilitzar a partir del segle IV dC vinculat als llibres de la Bíblia (quins n’havien de formar part i quins no —els apòcrifs—). El cànon permet conservar i organitzar el llegat literari i cultural. A més, cal afegir que a la literatura infantil i juvenil no hi ha un cànon literari àmpliament acceptat, solament hi ha aproximacions.

Història vs. Trama

D’una banda, la trama és la presentació dels esdeveniments tal com són contats en el text, en l’ordre en què apareixen i sovint amb buits o omissions. D’altra banda, la història és la seqüència dels fets narrats disposats en l’ordre en què s’haurien esdevingut en la realitat; és una reconstrucció dels fets.

Analepsi vs. Prolepsi

D’una banda, l’analepsi és una tècnica que altera la seqüència cronològica de la història, connectant moments diferents i traslladant l’acció al passat (també es coneix com a flashback). D’altra banda, a la prolepsi, l’acció es trasllada al futur (també es coneix com a flashforward).

Mite vs. llegenda vs. conte

Els mites són les històries que expliquen un esdeveniment prodigiós, protagonitzat per un o més éssers sobrenaturals o extraordinaris com déus, semidéus, herois o monstres. Els mites permeten explicar, per exemple, com va crear-se el món o el perquè d’una determinada estructura social.