Conceptes Clau de Literatura i Gramàtica Catalana

L'Obra Teatral: Estructura i Gèneres Dramàtics

Estructura de l'Obra Teatral

Una obra teatral es divideix en actes (parts en què es divideix), separats per intervals que solen coincidir amb canvis d'escenari o amb salts en el temps. Normalment hi ha tres actes que corresponen al plantejament, nus i desenllaç. Els actes es divideixen en escenes (breus unitats d'acció que acostumen a coincidir amb entrades i sortides de personatges).

Gèneres Teatrals Principals

Segons la temàtica, les obres teatrals es divideixen en tres gèneres principals:

1. Tragèdia

És el gènere dramàtic més antic, originari dels grecs. Aquestes obres s'utilitzaven per donar culte als morts, sobretot a herois. En el sentit clàssic, la tragèdia explica la història d'un heroi que lluita contra lleis injustes i s'enfronta al seu destí, del qual no pot escapar. El seu sofriment fa que el públic s'identifiqui i senti pietat. S'escriu en vers i amb un llenguatge elevat.

• Temes: Seriosos, transcendentals, tractats amb grandiositat i un to elevat.
• Personatges: Herois, reis, déus... Actuen dominats per fortes passions.
• Desenllaç: Sol ser fatal, ja que el destí porta els personatges a la mort.
• Autors: Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Shakespeare.

2. Comèdia

El seu origen és de la Grècia clàssica. És el gènere contrari a la tragèdia. Utilitza un llenguatge i un estil planers, una situació quotidiana, intranscendent i divertida, plena de malentesos que provoquen el riure de l'espectador i desemboquen en un final feliç. Darrere hi sol haver una intenció crítica i moralitzant sobre la conducta humana.

• Temes: Quotidians, amb un to humorístic o satíric.
• Personatges: Humans, amb els seus defectes i virtuts.
• Desenllaç: Sol ser just i feliç.

3. Drama

És un gènere mixt, perquè originàriament era una combinació de la tragèdia i de la comèdia. El seu origen és força modern (finals del segle XVIII). Avui en dia, però, podríem dir que el drama ha substituït la tragèdia.

• Temes: La figura humana, tractada de manera seriosa i transcendent. Els éssers humans, però, poden dominar el destí i vèncer-lo.
• Personatges: De dimensions i característiques humanes, com en la comèdia.
• Desenllaç: Pot ser fatal com en la tragèdia, però no necessàriament.

L'Adjectiu: Definició i Tipus

L'adjectiu és una paraula que modifica el nom que acompanya i n'expressa alguna qualitat. Adjectiu i nom han de concordar sempre en gènere i nombre. Hi ha dos tipus principals:

• L'adjectiu explicatiu: Afegeix informació prescindible per determinar el nom, es diu amb entonació descendent i s'escriu entre comes.
• L'adjectiu especificatiu: Concreta el sentit del nom, es diu amb una entonació ascendent i no s'escriu entre comes.

Hi ha adjectius que canvien segons el gènere del nom que acompanyen i hi ha adjectius d'una sola terminació.

Els Pronoms Febles de Complement Directe (CD)

Els pronoms febles substitueixen el Complement Directe segons la seva naturalesa:

• CD determinat (amb article o demostratiu): el / la / els / les (l').
• CD indeterminat (sense article, indefinit o numeral): en (n') (ne).
• CD neutre (això, allò, oració subordinada): ho.

La Composició de Mots i l'Ús del Guionet

La composició és la unió de dos mots que separats tenen un sentit diferent, i els ajuntem per formar-ne un de nou. És un mètode per formar paraules. Es forma ajuntant mots de diferent categoria gramatical, excepte verb + verb.

En alguns casos, els mots compostos porten guionet:

1. Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comença per r, s o x (Exemple: gira-sol).
2. Els compostos repetitius i expressius (Exemple: corre-cuita, piu-piu).
3. Quan sense guionet sonaria malament (Exemple: blanc-i-blau).
4. Quan el primer mot duu accent gràfic (Exemple: pèl-roig).
5. Els que figuren un punt cardinal (Exemple: nord-americà).
6. Els numerals (Exemple: trenta-set).

Ausiàs March (1397-1459): Vida i Obra

Biografia i Context Històric

Ausiàs March va néixer el 1397 a Beniarjó, València o Gandia (la ubicació exacta no se sap segur) i va morir a València el 1459. Era fill de Pere March i Elionor Ripoll (burgesos). Als 13 anys, el seu pare mor i March esdevé cap de la banca valenciana de la família. El 1415 assisteix a les Corts de València com a "donzell" (persona que ajuda a les corts).

Carrera Militar i Cavalleria

Va seguir la tradició familiar i va rebre educació per formar-se com a cavaller. El 1419 li és conferit l'ordre de cavalleria. Va participar en diverses expedicions:

• Sardenya (1419): conquerida.
• Còrsega: conquerida parcialment.
• Tunis (1424): no conquerida.

Vida Amorosa i Matrimonis

No va tenir descendents legítims. Es va casar dues vegades:

1. Amb Isabel Martorell (1437), germana de Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanc). Ella va morir el 1439.
2. Amb Joana Escorna (1443). Ella va morir el 1454.

Mort i Testament

El 1458 es troba malalt de gravetat i demana la redacció del seu testament, on expressa el desig de ser enterrat amb la seva última dona a la capella dels March. El 1459, als 62 anys, va morir.

Poesia

La seva obra poètica és fonamental per a la literatura catalana medieval.